Contes

1. TOTS ELS NENS I NENES SOM IGUALS

ROSA CARAMEL

Resultat d'imatges de rosa caramelIntroducció
De manera clara però també subtil planteja el tracte diferent que reben els elefants i les elefantes. Cal que els infants s’adonin de la injustícia que implica el fet de tractar-los diferents i sobretot de manera discriminatòria: mentre els elefantets juguen lliurement, les elefantetes han de menjar flors que no els agraden i portar roba que els molesta. Serà feina de la mestra mostrar que no és un problema dels elefants. També en el cas de nens i nenes es pot donar aquesta divisió. Es pot aprofitar per fer una crítica sobre la sobrevaloració del rosa com a color de les nenes.

Hi havia una vegada, al país dels elefants, una manada on les elefantes tenien grans ulls brillants, i la pell, llisa com una poma, de color de rosa.
Aquest bell color es devia al fet que les elefantes, des del primer dia de la seva vida, únicament menjaven anemones i peònies. Realment no era per gust: les anemones, i encara menys les peònies, no tenen bon gust, però els
proporcionaven una pell llisa i molt rosada, i els feien els ulls grans i brillants. Les anemones i les peònies creixien en un jardí tancat, i allí estaven tancades les elefantes, jugant entre elles i menjant flors.

“Petites”, els deien els seus pares, “us heu de menjar totes les anemones i no deixar ni una sola peònia, o no us fareu mai tan boniques i tan roses com les vostres mares, mai tindreu els ulls tan grans i tan brillants com elles, i quan sigueu grans no us voldrà cap elefant.”
I, per facilitar l’arribada del rosa, els posaven a les elefantes sabates roses, colls roses i grans llaços roses a la punta de la cua.
Des del jardí tancat, les elefantes veien els seus germans i els seus cosins, tots grisos elefants, jugar a la sabana, menjar herba verda, xipollejar en l’aigua del riu, rebolcar-se en el fang i fer la migdiada sota dels arbres.
Només Margarida, malgrat totes les anemones i totes les peònies que menjava, no es tornava ni una miqueta rosa.

Això entristia molt a la seva mare i feia enfadar enormement el seu pare.
“Vegem, Margarida”, li deien els seus pares, “Per què segueixes amb aquest horrible color gris, que tan poc li escau a una elefanteta com tu? És que no t’esforces? Ets una rebel? Aneu amb compte, Margarida, perquè, si segueixes així, mai et convertiràs en una bella elefanta! ”
Un dia els pares de Margarida van abandonar tota esperança de veure-la convertida en l’elefanteta maca i rosa, amb grans ulls brillants, com les altres.
I van decidir deixar-la en pau.
Margarida, alleujada, va decidir sortir del jardí tancat. Es va treure les sabates, el coll i el seu bonic llaç rosa i se’n va anar a jugar entre l’herba alta i els bassals de fang, sota els arbres carregats de fruits deliciosos.
Des del jardinet, les seves amigues les elefantes l’observaven. El primer dia amb ensurt, el segon amb perplexitat, el tercer amb curiositat i el quart amb enveja.
El cinquè dia, les elefantes més valents van començar a sortir una rere l’altra del tancat.
Al voltant del jardí on creixien les anemones i les peònies, s’amuntegaven en desordre les sabates, els colls i els bonics llaços roses, abandonats.
Després d’haver-los agradat els plaers de l’herba verda, dels jocs en el fang, de les dutxes fresques i de les migdiades a l’ombra dels arbres, ni una sola elefanteta va voler mai més tornar a portar sabates, menjar anemones i peònies, ni entrar en un jardí tancat.

Des d’aleshores no es pot distingir pel color els elefants de les elefantes.

Adela Torí, text, i Nella Bosnia, dibuixos. Aquest conte forma part de la col·lecció “A favor de las niñas” que té com objectiu tractar el sexisme i els rols de gènere a l’aula.

Recursos:
Rosa Caramel en vídeo 
LA COEDUCACIÓ A L’EDUCACIÓ INFANTIL

Qüestions per reflexionar en veu alta:
No cal necessàriament seguir l’ordre de l’esquema. És millor estar al cas de les respostes dels nens i nenes i fer preguntes de continuïtat.

Comprensió Preguntes que ens ajudaran a entendre, a copsar el sentit de la història, i donaran peu a poder-la relacionar amb altres històries i amb la pròpia experiència.

  • Us sembla que les elefantes estan contentes tancades a la tanca menjant anemones i peònies ?
  • Els elefants juguen lliurement mentre les elefantes són a la tanca i miren com s’ho passen bé jugant, xipollejant al riu, rebolcant-se al llot i fent la migdiada sota els arbres, us sembla bé?
  • Margarida menjava les flors però no es tornava de color rosa. Teniu una explicació?
  • Quan és que la Margarita està contenta?
  • Què en penseu de la Margarida?
  • Estava trista perquè realment volia ser rosa o per no disgustar als seus pares?
  • Per què Margarida va decidir sortir de la tanca?
  • Per què creieu que primer les altres elefantes la miren espantades, després perplexes, després encuriosides i finalment mortes d’enveja?
  • Per què les elefantetes més valentes van començar a sortir de la tanca i s’ajunten a Margarida?
  • Quants dies tarden les elefantetes a sortir de la tanca?
Coneixement
  • Què sabem dels elefants?
  • Tenen tots el mateix color de pell?
  • On viuen?
  • Quins costums en coneixem?
Estructura

Fer adonar de com està fet el conte, com està organitzat amb inici, nus i desenllaç, d’esbrinar quantes parts conté, de com són els començaments i els finals.

  • Com comença el conte?
  • Quants personatges intervenen?
  • Qui són?
  • En saps el nom?
  • Què passa en el conte?
  • Com acaba el conte?
Definir A propòsit d’alguna paraula, ajudar-los a definir de manera senzilla, per exemple:

  • Com explicaríem que és el color rosa?
  • Com podem dir amb poques paraules com és un caramel?
Causa i efecte. Preveure qüestions que ajudin a saber destriar què és causa (o motivació) i què és efecte (conseqüència) en un esdeveniment.

  • Per què les elefantetes no estan contentes?
  • Per què Margarida salta la tanca?
Hipòtesis En explicar el conte, cal fer algunes pauses dramàtiques, i preguntar a mitja explicació com hem suggerit abans:

  • Per què es va treure les sabates, el coll i el seu bonic llaç rosa?

O també al final del conte:

  • Creieu queserà més feliç Margarida?
Semblances i diferències
  • Què tenen d’igual i de diferent els elefants i les elefantes?
  • Per què cal que siguin diferents els elefants i les elefantes? No poden ser iguals?
Buscar alternatives Fer pensar en situacions alternatives a la que s’explica al conte.

  • Quines altres coses podien haver fet les elefantetes per protestar?
Donar raons El perquè està inclòs en moltes activitats. Els contes són una font inesgotable per exercitar l’argumentació i valorar les argumentacions millors. Sempre que sigui possible, calplantejar qüestions com ara:

  • Per què ho fa?
  • Per què ho diu?
  • Per què hi va?
  • Què més passarà o podia passar?
  • Com creus que s’ha sentit?
  • Quin és el personatge més simpàtic?
  • Quin és el moment que m’ha agradat més del conte?
  • T’agradaria a tu…
Seriar Es plastifiquen uns quants dibuixos del conte i s’usen per establir la seqüència de la narració. Aquest exercici es pot començar amb dues o  tres vinyetes i pot anar augmentant fins a cinc o sis tot ampliant la informació.
Sintetitzar Buscar un nou títol és una manera de resumir i també de comprovar si la comprensió és adequada.
Inventar
  • Com podria continuar el conte?
  • Podríem pensar en alguna altra manera d’acabar que ens agradi més? O que sigui més divertida?
Traducció a distints llenguatges Dramatitzar
Explicar amb gest o ajudat de la paraula, amb disfresses o mitjançant distints estris (màscares, titelles, etc.) algun fragment o tot el conte.Dibuixar
Dibuixarem com era Margarida quan era rosa i com és ara que ja no menja flors.

Reflexió:
Què ens diu aquest conte sobre el fet que tots els nens i nenes som iguals?

Recursos:
Un conte similar: Una mà de contes. El marcianet lleig

2. ENS HAN DE PROTEGIR

EL CARGOL I L’HERBA DE PONIOL

Resultat d'imatges de el cargol i l'herba de poniolIntroducció
L’argument reforça la idea de que tothom necessita  ajuda i que conjuntament podem fer coses que mai faríem sols o soles. De l’estil del conte “La sopa de pedres” o d’aquells en els que hi ha col·laboració i cooperació per aconseguir una finalitat. El fet de compartir situacions estreny els llaços entre els personatges i se socialitzen les penes i alegries. Es crea sentiment de grup i de pertinença a una comunitat. El conte ensenya que cal aprendre tant a ajudar com a demanar ajuda.

[Versió simple]
Hi havia una vegada un cargol que volia saber d’on sortia el sol, així que se’n va anar a buscar el forat per on sortia el sol. Camina que caminaràs al pobre cargol li va agafar mal de panxa i va anar a buscar unes herbetes de poniol per fer-se sopes i curar-se de la panxa. De seguida les va trobar, però el cargol no tenia gaire força per estirar les herbes.

Per sort un escarabat que passava per allà el va voler ajudar i així el cargol i l’escarabat es van posar a estirar, i estira que estiraràs l’herba no es movia. La granota que estava mirant va preguntar: ” què hi feu aquí enfeinats?” i l’escarabat va contestar: ” estirar l’herba de poniol que al cargol li ha agafat mal de panxa” , i així la granota es va posar darrera de l’escarabat per ajudar a estirar l’herba. I estira que estiraràs però l’herba no es movia.

Més tard va passar per allà un esquirol i va preguntar: ” què hi feu aquí enfeinats? ” i la granota i l’escarabat van respondre: ” ajudar el cargol a estirar l’herba de poniol”. Llavors l’esquirol es va enganxar darrera de la granota, la granota agafada a l’escarabat i l’escarabat al cargol, i junts estira que estiraràs però l’herba no es movia.

Llavors van sentir sorolls i van veure que venia un conill. En arribar allí, el conill va decidir posar-se a estirar l’herba amb els seus amics. I estira que estiraràs l’herba tampoc es movia.
Finalment va passar un bou per allà i en veure tanta gent va preguntar: “què hi feu aquí enfeinats?” i van contestar alhora: “ajudem el cargol a estirar l’herba de poniol” i així el bou es va posar darrera del conill per estirar. I entre tots van estirar tant i tant que van aconseguir arrencar l’herba de poniol.

L’escarabat, la granota, l’esquirol, el conill, el bou i el cargol es van posar molt contents! Per fi el cargol tenia la seva herba per curar-se la panxa i de tant content que es va posar, va invitar als seus amics a una bona sopa de poniol!

Conte contat, conte acabat.

[Versió completa]
Vet aquí que una vegada hi havia un cargol que li van venir ganes d’anar a veure el forat d’on surt el sol, que és allí on comença el món. I heus ací que camina que caminaràs, el cargol va arrossegar-se set dies i set nits sense parar ni deturar-se per res, tot adelerat per arribar com més aviat millor allí on comença el món, per veure el forat d’on surt el sol.

I heu de saber i entendre i d’entendre i saber que, al cap i set dies i set nits d’arrossegar-se per terra sense parar ni deturar-se per res, se sentí tot adolorit de panxa i sense esma ni delit per seguir més endavant i va creure que el millor que podia fer era buscar una herbeta de poliol per fer-se unes sopetes que li fessin passar el mal de ventre. Se’n va anar al bosc, va buscar l’herbeta i estira que estiraràs, de cap manera la pogué fer seguir. I entre aquestes va passar l’escarabat, que quan el va veure tan enfeinat li va dir:
– Què fas aquí, cargol?
– Vull arrencar aquesta herbeta de poliol, que he agafat mal de ventre
anant a veure el forat d’on surt el sol.
– Veig que tot sol no pots, ja t’ajudaré.

L’escarabat es va agafar al darrera del cargol i estira que estiraràs, i l’herbeta de poliol no es volia arrencar. I heus aquí que aleshores va passar la granota que anava a missa tot xino xano, i en veure aquell parell tan enfeinats els va preguntar:
– Què feu aquí tan enfeinats?
– Ajudem el cargol a arrencar l’herba, a arrencar l’herba.
Ajudem el cargol
a arrencar l’herba de poliol.
Ha agafat un mal de ventre
anant a veure, anant a veure,
ha agafat un mal de ventre
anant a veure d’on surt el sol.
– Veig que no podeu, ja us ajudaré.

I la granota es va agafar darrera de l’escarabat, i la granota estirava l’escarabat i l’escarabat estirava el cargol i plegats estira que estiraràs i l’herbeta de poliol no s’arrencava. I heus aquí que entre aquestes va passar l’esquirol, que anava a fira, i quan els va veure tan atrafegats es va deturar i els preguntà:
– Què feu aquí tan enfeinats?
– Ajudem el cargol a arrencar l’herba, a arrencar l’herba.
Ajudem el cargol
a arrencar l’herba de poliol.
Ha agafat un mal de ventre
anant a veure, anant a veure,
ha agafat un mal de ventre
anant a veure d’on surt el sol.
– Veig que no podeu, ja us ajudaré.

I l’esquirol es va agafar darrera de la granota i l’esquirol estirava la granota, i la granota estirava l’escarabat, i l’escarabat estirava el cargol i estira que estiraràs i l’herbeta de poliol no es volia arrencar. I vet aquí que aleshores va passar un conill que anava a dinar i quan els va veure tan atrafegats es va deturar, i els va preguntar:
– Què feu aquí tan enfeinats?
– Ajudem el cargol a arrencar l’herba, a arrencar l’herba.
Ajudem el cargol
a arrencar l’herba de poliol.
Ha agafat un mal de ventre
anant a veure, anant a veure,
ha agafat un mal de ventre
anant a veure d’on surt el sol.
– Veig que no podeu, ja us ajudaré.

I el conill es va agafar a la cua de l’esquirol, i el conill estirava l’esquirol, l’esquirol estirava la granota, la granota estirava l’escarabat, l’escarabat estirava el cargol i plegats estira que estiraràs, i l’herbeta de poliol no es volia arrencar. I heus aquí que aleshores va passar el gat, que anava a festa major i quan els va veure tan atrafegats es va deturar i els va preguntar:
– Què feu aquí tan enfeinats?
– Ajudem el cargol a arrencar l’herba, a arrencar l’herba.
Ajudem el cargol
a arrencar l’herba de poliol.
Ha agafat un mal de ventre
anant a veure, anant a veure,
ha agafat un mal de ventre
anant a veure d’on surt el sol.
– Veig que no podeu, ja us ajudaré.

I el gat es va agafar a la cua del conill, el gat estirava el conill, el conill estirava l’esquirol estirava la granota, la granota estirava l’escarabat, l’escarabat estirava el cargol i plegats estira que estiraràs, i l’herbeta de poliol encara no es volia arrencar.
I heus aquí que quan més atrafegats estaven, va passar el ruc que anava a estudi i en veure tota aquella colla, es va deturar i els va preguntar:
– Què feu aquí tan enfeinats?
– Ajudem el cargol a arrencar l’herba, a arrencar l’herba.
Ajudem el cargol
a arrencar l’herba de poliol.
Ha agafat un mal de ventre
anant a veure, anant a veure,
ha agafat un mal de ventre
anant a veure d’on surt el sol.
– Veig que no podeu, ja us ajudaré.

I el ruc es va agafar a la cua del gat. I el ruc estirava el gat, el gat estirava el conill, el conill estirava l’esquirol, l’esquirol estirava la granota, la granota estirava l’escarabat i l’escarabat estirava el cargol i plegats estira que estiraràs, i l’herbeta de poliol no es volia arrencar.
I heus aquí que aleshores va passar el bou que tot xino-xano anava de noces i quan va veure tota aquella colla es va deturar i els va preguntar:
– Què feu aquí tan enfeinats?
– Ajudem el cargol a arrencar l’herba, a arrencar l’herba.
Ajudem el cargol
a arrencar l’herba de poliol.
Ha agafat un mal de ventre
anant a veure, anant a veure,
ha agafat un mal de ventre
anant a veure d’on surt el sol.
– Veig que no podeu, ja us ajudaré.

I el bou es va agafar a la cua del ruc. I el bou estirava el ruc, el ruc estirava el gat, el gat estirava el conill, el conill estirava l’esquirol, l’esquirol estirava la granota, la granota estirava l’escarabat i l’escarabat estirava el cargol i plegats estira que estiraràs, i tant i tant van estirar que van arrencar l’herbeta de poliol i de la gran patacada van caure per terra de corcoll i van quedar escuats, esllomats, aixafats, camatrencats, colltorçats, desnassats i espatllats, tots, tots menys el gat i vet aquí el conte acabat.

Rondalla recollida per Joan Amades

Qüestions per reflexionar en veu alta:
No cal necessàriament seguir l’ordre de l’esquema. És millor estar al cas de les respostes dels nens i nenes i fer preguntes de continuïtat.

Comprensió Preguntes que ens ajudaran a entendre, a copsar el sentit de la història, i donaran peu a poder-la relacionar amb altres històries i amb la pròpia experiència.

  • Què li fa mal al cargol?
  • Quin és el remei pel cargol?
  • A qui demana ajuda? Enumerar-los
Coneixement
  • Sabem com és un cargol?
  • Camina de pressa?
  • Què menja un cargol?
  • Què deu ser l’herba de poniol (El dia que s’expliqui aquest conte caldrà portar herba de poniol)
Estructura

Fer adonar de com està fet el conte, com està organitzat amb inici, nus i desenllaç, d’esbrinar quantes parts conté, de com són els començaments i els finals.

  • Com comença el conte?
  • Quants personatges intervenen?
  • Qui són?
  • Què passa en el conte?
  • Com acaba el conte?
Definir Davant d’alguna paraula ajudar-los a definir de manera senzilla, per exemple:

  • Intentar definir els animals que intervenen en el conte
Causa i efecte. Preveure qüestions que ajudin a saber destriar què és causa (o motivació) i què és efecte (conseqüència) en un esdeveniment.

  • Per què va marxar de casa el cargol?
  • Per què volia l’herba de poniol?
    Per que no podien arrencar l’herba?
Hipòtesis En explicar el conte, cal fer algunes pauses dramàtiques, i preguntar a mitja explicació com hem suggerit abans i també al final.

  • Quin altre animal els podia haver ajudat?
Semblances i diferències Buscar aspectes comuns i aspectes distints:

  • Que tenen en comú els animals del conte?
  • Com són de diferents?
  • Essent diferents es poden entendre?
Buscar alternatives Fer pensar en situacions alternatives a la que s’explica al conte.

  • A part d’estirar què podien haver fet els animalons? (es pot suggerir tallar-la, serrar-la, mossegar-la, etc.)
Donar raons El perquè està inclòs en moltes activitats. Els contes són una font inesgotable per exercitar l’argumentació i valorar les argumentacions millors. Sempre que sigui possible intentar plantejar qüestions com ara:

  •  Per què ho fa?
  •  Per què ho diu?
  •  Per què hi va?
  •  Què més passarà o podia passar?
  •  Com creus que s’ha sentit?
  •  Quin és el personatge més simpàtic?
  •  Quin és el moment que m’ha agradat més del conte?
    – T’agradaria a tu…
Seriar Es plastifiquen uns quants dibuixos del conte i s’usen per a establir la seqüència de la narració. Aquest exercici es pot començar amb dues o  tres vinyetes i pot anar augmentant fins a cinc o sis tot ampliant la informació.
Sintetitzar Buscar un nou títol és una manera de resumir i també de comprovar si la comprensió és adequada.
Inventar
  • Com podria continuar el conte?
  • Podríem pensar en alguna altra manera d’acabar que ens agradi més? O que sigui més divertida?
Traducció a distints llenguatges Dramatitzar
Explicar amb gest o ajudat de la paraula, amb disfresses o mitjançant distints estris (màscares, titelles, etc.) algun fragment o tot el conte.Dibuixar
Dibuixarem el cargol i si tenim en tenim ganes algun altre dels animals que l’ajuden.

Reflexió:
Què ens diu aquest conte sobre el fet que ens han de protegir?

Recursos:
El cargol i l’herba de poniol en vídeo. Versió 1 (5,5′)
El cargol i l’herba de poniol en vídeo. Versió 2 (5,37′)
El cargol i l’herba de poniol en vídeo. Versió d’Una mà de contes (7,28′)

3. TENIM UN NOM

EL PLANETA DELS NELS

Introducció
Per mostrar la importància del propi nom aquest conte ens presenta l’absurda situació d’un lloc on tothom es diu igual. Adonar-se de com el seu nom forma part de la seva identitat i que constitueix un dret es útil i té un to d’humor.

En un llunyà planeta anomenat Nel, els seus habitants es deien Nels, i no hi havia manera de diferenciar-se pel nom i això feia que hi hagués moltíssims problemes.
Imagineu-vos que cada vegada que els nens i nenes anaven a l’escola i passaven llista, no sabien qui havia assistit i qui havia faltat a classe i pitjor encara qui tenia bones o males notes.
Quan feien un concurs qualsevol i seleccionaven al guanyador, guanyadora o guanyadors, en sentir el nom Nel, tots i totes es creien que havien estat els guanyadors.
Quan caminaven pel carrer i algú cridava ‘Nel!, tothom es girava pensant que el cridaven a ell o ella, encara que de vegades fins podien estar cridant a les seves mascotes, que també deien així.
I així passaren molts dies i la qüestió no se solucionava. Fins que un dia molt singular, una parella de Nels va decidir canviar una mica aquesta tradició i se’ls va acudir posar Nil al seu fillet.
Al planeta es va armar un enrenou terrible. Un habitant amb un altre nom, vaja polèmica!. Mai en tota la història de Nel havia passat una cosa semblant.
Al principi els va costar acceptar la idea, però poc a poc es van acostumar a Nil i fins i tot van aparèixer altres Nils, fins que de cop i volta va néixer un Nal i un Nol, i a de mica en mica sense que se n’adonessin ja havia Lens, Elns i poc a poc es va embolicar la troca i van sorgir els NELSon, MaNELS, PetroNILa, i també ELeNa, CataLINa, NicoLAu, etc… Fins i tot va aparèixer un Pepet. Allò va ser el començament d’una altra època!

Adaptació de Rayuela.org 

Qüestions per reflexionar en veu alta:
No cal necessàriament seguir l’ordre de l’esquema. És millor estar al cas de les respostes dels nens i nenes i fer preguntes de continuïtat.

Comprensió Preguntes que ens ajudaran a entendre, a copsar el sentit de la història, i donaran peu a poder-la relacionar amb altres històries i amb la pròpia experiència.

  • Us sembla es poden entendre bé al planeta dels Nel?
  • A tu t’agradaria dir-te com els altres nens i nenes?
  • Què té d’especial el teu nom?
  • A tu et fa especial?
  • Què passava a l’escola?
  • Què va passar quan va aparèixer el primer Nil?
  • Com es devia sentir el primer Nil?
  • Després del primer Nil, quins altres noms van posar?
Coneixement
  • Què és un planeta?
  • Què vol dir Nel? (fer-los adonar que no és significatiu)
  • Què vol dir Nil? (explicar que és el nom d’un riu)
  • Al meu nom hi ha alguna lletra de NEL?
Estructura

Fer adonar de com està fet el conte, com està organitzat amb inici, nus i desenllaç, d’esbrinar quantes parts conté, de com són els començaments i els finals.

  • Com comença el conte?
  • Què hi passa?
  • Quan hi ha una revolució i un canvi?
  • Com acaba el conte?
Definir Davant d’alguna paraula ajudar-los a definir de manera senzilla, per exemple:

  •  Podríem definir què és un planeta?
Causa i efecte. Preveure qüestions que ajudin a saber destriar què és causa (o motivació) i què és efecte (conseqüència) en un esdeveniment.

  • Que passava quan tothom es deia NEL ?
  • Què va passar quan van posar Nil a un nen?
Hipòtesis En explicar el conte, cal fer algunes pauses dramàtiques, i preguntar a mitja explicació com hem suggerit abans:

  • Per que tothom es deia Nel?
  • Com és que no posaven noms diferents?
  • Com és que va sorgir el nom de Pepet?

O també al final del conte:

  • Com serà el planeta Nel d’ara endavant?
Semblances i diferències
  • Què tenen en comú els primers canvis de nom? (fer-los adonar que s’allunyen poc de la norma, els posen Nal, Nol)
  • Què tenen de diferent els darrers noms : MaNEL , ELeNa
Buscar alternatives Fer pensar en situacions alternatives a la que s’explica al conte.

  • De quines altres maneres es podien diferenciar els habitats del planeta NEL?
Donar raons El “per què” està inclòs en moltes activitats. Els contes són una font inesgotable per exercitar l’argumentació i valorar les argumentacions millors. Sempre que sigui possible intentar plantejar qüestions com ara:

  • Per què es devien dir NEL?
  • Per què no van protestar durant molt temps?
  • Com podien justificar el canvi de nom, els pares de Nil?
  • Quines raons devien tenir els qui van començar a canviar el nom de NEL?
  • T’hauria agradat  a tu, haver-te dit NEL?
Sintetitzar Buscar un nou títol és una manera de resumir i també de comprovar si la comprensió és adequada. Podem suggerir: Nelandia, On tothom es deia Nel, PlaNELta, etc.
Inventar
  • Com podria continuar el conte?
  • Podríem pensar en alguna altra manera d’acabar que ens agradi més? O que sigui més divertida?
Traducció a distints llenguatges Dramatitzar
Explicar amb gest o ajudat de la paraula, amb disfresses o mitjançant distints estris (màscares, titelles, etc.) alguna situació de confusió que es pogués donar en el planeta NEL.Dibuixar
Dibuixarem una portada pel conte
Dibuixarem com devia ser el planeta i també podem dibuixar diferents maneres d’escriure NEL.

Reflexió:
Què ens diu aquest conte sobre el fet que tenim un nom?

4. LES NENES VOLEM SER FELICES I ELS NENS VOLEM SER FELIÇOS

LA MOTXILLA

la mochila fábulaIntroducció
La motxilla és una faula de Jean de la Fontaine (1621-1695), que mostra com cada animal veu els defectes de l’altre però no els seus. Cal ser tolerant amb els altres i reconèixer les nostres limitacions. Els respecte i la tolerància ens ajudaran a ser més feliços.

Conten que Júpiter, antic déu dels romans, un dia va convocar els animals de la terra. Quan es varen presentar els preguntà, un per un, si creien que tenien algun defecte. En aquest cas, ell els prometia millorar-los fins que quedessin satisfets.

-Què dius tu mona?
-Em parla a mi? –respongué la mona-. Jo defectes? M’he mirat en un mirall i estic esplèndida. En canvi l’ós,  ho ha vist? No té cintura!
-Que parli l’ós –demanà Júpiter.
-Aquí estic -digué  l’ós -amb aquest cos perfecte que m’ha donat la natura. Sort de no ser tan robust com l’elefant.
-Que es presenti l’elefant…
-Francament, senyor –va dir –no tinc de què queixar-me, encara que no tothom pot dir el mateix. Allà ho té!  l’estruç, amb les seves orelletes ridícules…
-Que passi l’estruç.
-Per mi no es molesti –digué  l’au-. Sóc tan proporcionat! En canvi la girafa, amb aquell coll…
Júpiter va fer passar la girafa qui, a la seva vegada, va dir que els déus havien estat generosos amb ella.
-Gràcies a la meva altura veig els paisatges de la terra i del cel, no com la tortuga que només veu els rocs.
La tortuga, per la seva part, va dir que tenia un físic excepcional.
-La meva closca és un refugi ideal. Quan penso en la serp, que té de viure a la intempèrie…
-Que passi la serp –digué Júpiter una mica cansat.
Arribà la serp arrossegant-se i va parlar amb la seva llengua viperina:
-Per sort tinc la pell llisa, no com el gripau que està ple de berrugues.
-Prou! –exclamà Júpiter-. Només falta que un animal cec com el talp critiqui els ulls de l’àguila.
-Precisament –començà  el talp –volia dir dues paraules: l’àguila té bona vista però, no és horrible el seu clatell pelat?
-Això ja passa de mida! –va dir Júpiter, donant per acabada la reunió. Tothom es creu perfecte i cadascú pensa que qui ha de canviar és l’altra.
Sol passar…
Només tenim ulls per els defectes dels altres i portem els propis ben amagats, en una motxilla, a l’esquena.

Qüestions per reflexionar en veu alta:
No cal necessàriament seguir l’ordre de l’esquema. És millor estar al cas de les respostes dels nens i nenes i fer preguntes de continuïtat.

Comprensió Preguntes que ens ajudaran a entendre, a copsar el sentit de la història, i donaran peu a poder-la relacionar amb les coses que sabem.

  • Perquè Júpiter va convocar els animals?
  • Què els va preguntar?
  • Quants animals parlen estan contents de ser com són?
  • Intentar reproduir quin és el defecte que tenen els distints animals diuen dels altres
Coneixement
  • Qui és Júpiter? (breu explicació per part de la mestra)
  • Com és cadascun dels animals? ( en el cas que algun infant no els reconegués. Es poden usar imatges).

Mona, ós, elefant, estruç, girafa, tortuga, serp, gripau, talp.

Estructura

Fer adonar de com està fet el conte, com està organitzat amb inici, nus i desenllaç, d’esbrinar quantes parts conté, de com són els començaments i els finals.

  • Com comença la faula?
  • Quants personatges intervenen?
  • Qui són?
  • Què passa a la faula?
  • Com acaba?
Definir Davant d’alguna paraula ajudar-los a definir de manera senzilla, per exemple:

  • Intentar definir els animals que intervenen en el conte
  • Què és un defecte?
Causa i efecte. Preveure qüestions que ajudin a saber destriar què és causa (o motivació) i què és efecte (conseqüència) en un esdeveniment.

  • Què desencadena la pregunta de Júpiter?
  • Per què s’enfada Júpiter al final?
Hipòtesis En explicar el conte, cal fer algunes pauses dramàtiques, i preguntar a mitja explicació com hem suggerit abans i també al final.

  • Quina creus que seria la resposta de l’àliga?
  • Què passa després de la reunió?
Semblances i diferències Buscar aspectes comuns i aspectes distints:

  • Que tenen en comú els animals de la faula?
  • Com són de diferents?
Buscar alternatives Fer pensar en situacions alternatives a la que s’explica a la faula.

  • Si haguessin parlat dels seus defectes què hauria dit la mona, ós, elefant, estruç, girafa, tortuga, serp, gripau, talp?
Donar raons El “per què” està inclòs en moltes activitats. Els contes són una font inesgotable per exercitar l’argumentació i valorar les argumentacions millors. Sempre que sigui possible intentar plantejar qüestions com ara:

  • Per què Júpiter vol ajudar als animals?
  • Per què ho fa la mona de criticar l’ós?
  • Com es devia sentir Júpiter?
  • Quin defecte diries que tens tu?
  • De quina virtut pots presumir?
  • Per ser feliços hem de criticar els altres?
  • Quin és el personatge més simpàtic?
  • Quin és el moment que m’ha agradat més del conte?
Seriar Es plastifiquen uns quants dibuixos de la faula que podem trobar a internet o simplement dels distints animals protagonistes per tal d’ordenar les intervencions.
Sintetitzar Buscar un nou títol és una manera de resumir i també de comprovar si la comprensió és adequada
Inventar
  • Com podria continuar el conte?
  • Podríem pensar en alguna altra manera d’acabar que ens agradi més? O que sigui més divertida?
Traducció a distints llenguatges Dramatitzar
Amb una careta amb el rostre de l’animal que hàgim triat representem la faula entrant d’un a un on hi ha Júpiter i dient la nostra frase.Dibuixar
Dibuixarem una portada pel conte
Triarem l’animal que ens hagi resultat més simpàtic i en farem un dibuix, que es pot convertir en la careta de la dramatització

Reflexió:
Què ens diu aquest conte sobre el fet que volem ser feliços?

Recursos:
La motxilla en vídeo (1) en espanyol
La motxilla en vídeo (2) en espanyol latino

5. HEM DE TENIR CURA DELS ALTRES

EL LLEÓ I EL RATOLÍ

El lleó i el ratolíIntroducció
Vet aquí una altra faula de La Fontaine. Que en aquest cas fa referència a la solidaritat i a com grans i petits necessitem ajuda els uns dels altres. I ens ensenya que ningú ha de ser humiliat, per molt que es sembli feble i que no hi ha cap ésser tan petit que no en pugui ajudar a un de més gran. Si som capaços de perdonar trobarem una recompensa. Proposem dues versions de la faula segons la capacitat d’atenció o concentració del grup.

[Versió 1]
Vet aquí que en aquell temps…a l’ombra d’un arbre un lleó dormia una migdiada.
Un ratolí que jugava per les branques no se’n va adonar i jugant, jugant, va caure damunt l’esquena del lleó i el va despertar. Molt enfadat, el lleó, d’una grapada, el va atrapar.

El ratolí, en veure’s pres del rei dels animals, li va demanar perdó i, tot plorant, li va dir que ell, en cas de necessitat, l’ajudaria. El lleó va riure de valent, com el podia ajudar una bestiola tan petita si ell era tan gros i tan valent? Tanta gràcia li va fer, que el va deixar lliure.

Molt temps després, el lleó va caure a les xarxes d’uns caçadors i, com que no podia sortir-ne tota i la seva gran força i el seu poder, es va posar a rugir tan fort com podia. I vet aquí que, per casualitat, aquell ratolinet no era gaire lluny i, en sentir el lleó, va córrer a ajudar-lo: va rosegar amb les seves dentetes les malles de la xarxa fins que va fer un forat prou gran i el lleó va poder sortir i s’escapà, gràcies al ratolí, d’una mort certa. I des d’aquell dia el ratolí i el lleó van ser amics inseparables! Conte contat i qui no s’alça té el cul socarrat.

[Versió 2]
L’any tirolany un ratolí petit, petitó, vivia en un cau tot fosc. Cada nit sortia a donar un vol. Li agradava molt de jugar i de córrer a la claror de la lluna, per dins de l’herba de plata.
Una nit com sempre feia, va sortir del seu cau. Quin espant! Un gros lleó d’ulls brillants i boca oberta era ajaçat a prop del seu forat.
El lleó aixeca la pota i atrapa el ratolí amb les seves urpes. Pobre ratolí! Tot ell tremolava de por. El lleó anava a menjar-se’l!
Amb un fil de veu, el ratolí va demanar:
– Si us plau, senyor lleó! Deixeu-me anar. Sóc massa petit. No us arribaré ni a les dents i, a més, com podré tornar ajudar, a veure la lluna, a córrer i a saltar?
Sigueu bo, vós que sou el Rei de la Selva! El lleó se’l va escoltar, aixecà el cap enlaire i l’espolsà. A la fi, va obrir la pota i va deixar anar el ratolinet.
– Apa -li diu-, vés-te’n a jugar, a córrer i a saltar. A mi també m’agradaria fer-ho, però haig d’anar a caçar.
– Moltes gràcies, senyor lleó. Si mai em necessiteu, crideu-me.
– No em facis riure, tan petit! Com vols que et necessiti? Au vés, vés a jugar!
Tot content, el ratolí girà cua i va començar a córrer buscant la claror de la lluna. De cop, va sentir uns rugits terribles i s’aturà espantat.
– Què deu ser això? Sembla la veu del senyor lleó.
I corrents, sense pensar-s’hi ni una mica, va tornar enrere. Quan hi arribà, trobà el pobre lleó presoner a dins d’una xarxa molt gruixuda. Havia volgut sortir-ne i encara s’havia enredat més. Tenia les ungles enganxades a les malles i no podia fer res.

No tingueu por, senyor lleó -cridà el ratolí en veure’l-. Jo us ajudaré!
– Tu? Ets massa menut. Val més que te’n vagis abans que arribin els caçadors.
– De cap manera! Deixeu-me fer. Ja veuré el que faré!
El ratolí començà a rosegar una corda de les malles. Hi va passar molta estona; les dentetes anaven serrant, serrant.
A la fi es va trencar la corda!
Rosega que rosega, ara una malla ara l’altra les va anar segant. El ratolí estava molt cansat, però no volia pas parar. Havia de salvar el pobre lleó.
Quan va haver desfet moltes malles, a la xarxa hi havia un forat molt gros.
– Corre, senyor lleó, prova ara de sortir – li digué el ratolí-. Ràpid, que ja sento els caçadors!
I el lleó, estirant-se, a poc a poc va anar sortint. A la fi, va fer un salt i va ser fora!
El lleó estava molt content.
– Moltes gràcies, ratolinet! Si no arriba a ser per tu els caçadors m’haurien mort.
– Jo també seria mort si tu no m’haguessis deixat anar. I ara, corre, marxem que els caçadors ja són aquí!
Aquella nit, a la claror de la lluna, van sortir-hi dos amics: el lleó i el ratolí.
I vet aquí un gos, vet aquí un gat, aquest conte s’ha acabat. I vet aquí un gat, vet aquí un gos, aquest conte ja s’ha fos.

Qüestions per reflexionar en veu alta:
No cal necessàriament seguir l’ordre de l’esquema. És millor estar al cas de les respostes dels nens i nenes i fer preguntes de continuïtat.

Comprensió Preguntes que ens ajudaran a entendre, a copsar el sentit de la història, i donaran peu a poder-la relacionar amb altres històries i amb la pròpia experiència.

  • Quins personatges surten al conte?
  • Per què el lleó va dir que no creia que necessitaria el ratolí?
  • Què va fer el ratolí? Era valent?
  • El lleó va quedar content després que el salvés el ratolí? Què va fer?
  • Com se sent el lleó quan el salva el ratolí?
  • Com se sent el ratolí en salvar el lleó?
  • Per què l’ajuda el ratolí?
  • Al final queden amics o enfadats?
Coneixement
  • Què és un lleó?
  • Què és un ratolí?
  • Què és una xarxa?
Estructura

Fer adonar de com està fet el conte, com està organitzat amb inici, nus i desenllaç, d’esbrinar quantes parts conté, de com són els començaments i els finals.

  • Com comença el conte?
  • Quants personatges intervenen?
  • Qui són?
  • Què passa en el conte?
  • Com acaba el conte?
Definir Davant d’alguna paraula ajudar-los a definir de manera senzilla, per exemple:

  • Intentar definir els animals que intervenen en el conte: el lleó i el ratolí
Causa i efecte. Preveure qüestions que ajudin a saber destriar què és causa (o motivació) i què és efecte (conseqüència) en un esdeveniment.

  • Per quina causa el lleó perdona al ratolí?
  • Per quina causa el lleó es troba atrapat?
  • Per quina causa el ratolí rosega la xarxa que té el lleó atrapat?
Hipòtesis En explicar el conte, cal fer algunes pauses dramàtiques, i preguntar a mitja explicació com hem suggerit abans i també al final.
A mitja lectura:

  • Ajudarà al lleó el ratolí?
  • Com ho farà?
  • l lleó estarà content?

Al final:

  • Com ho podria fer el ratolí per alliberar el lleó?
  • Quin altre cosa podia fer el lleó quan estava atrapat a la xarxa?
  • Quin altre animal els podia haver ajudat el lleó?
  • Què hauria passat si el ratolí no rosegava la xarxa?
Semblances i diferències Buscar aspectes comuns i aspectes distints:
Usant imatges podem establir les diferències i semblances entre un lleó i un ratolí (tenen cua, orelles, boca nas, quatre potes… però són de diferent color, de diferent tamany, etc.)
Buscar alternatives Fer pensar en situacions alternatives a la que s’explica al conte.

  • A part d’estirar què podien haver fet els animalons? (es pot suggerir tallar-la, serrar-la, mossegar-la, etc…)
Donar raons El “per què” està inclòs en moltes activitats. Els contes són una font inesgotable per exercitar l’argumentació i valorar les argumentacions millors. Sempre que sigui possible intentar plantejar qüestions com ara:

  • Per què el lleó perdona el ratolí?
  • Per què li diu….?
  • Com és que cau a la xarxa?
  • Qui deu haver posat la xarxa?
  • Per què ajuda al lleó el ratolí?
  • Quin és el personatge més simpàtic?
  • Quin és el moment que m’ha agradat més del conte?
    T’agrada el final del conte?
Seriar Es plastifiquen uns quants dibuixos del conte i s’usen per a establir la seqüència de la narració. Aquest exercici es pot començar amb dues o  tres vinyetes i pot anar augmentant fins a cinc o sis tot ampliant la informació.
Sintetitzar Buscar un nou títol és una manera de resumir i també de comprovar si la comprensió és adequada.
Inventar
  • Com podria continuar el conte?
  • Podríem pensar en alguna altra manera d’acabar que ens agradi més? O que sigui més divertida?
Traducció a distints llenguatges Dramatitzar
Explicar amb gest o ajudat de la paraula, amb disfresses o mitjançant distints estris (màscares, titelles, etc.) algun fragment o tot el conte. Poden fer amb mímica com se sent el lleó quan està enganxat?Dibuixar
Dibuixarem un lleó i un ratolí i si retallem el dibuix i hi posem un pal, ja tenim una titella.

Reflexió:
Què ens diu aquest conte sobre el fet que hem de tenir cura els uns dels altres?

Recursos:
El lleó i el ratolí en vídeo (català)

6. VOLEM QUE ENS ESTIMIN TAL COM SOM

LA LLEONA QUE VOLIA SER LLEÓ

Introducció
Abans d’explicar el conte, caldrà que ens assegurem que els infants saben que les lleones no tenen cabellera, que només els lleons mascles en tenen. Si no és així els nens i nenes no entendran res. Ens podem ajudar de fotografies per  aclarir-ho.
Breu història, molt explícita i simple per explicar als infants que certes aparences amaguen realitats diferents. Ser nen o ser nena no depèn només del sexe amb el que hem nascut. De vegades les coses no són tan simples. El més important és que no patim i estiguem contents com som i que els altres ens acceptin.

Hi havia una vegada, una petita lleona que tenia un somni: ser un lleó. Els seus amics, que el coneixien bé, van decidir ajudar-lo. Els més ràpids van ser els núvols, que li van envoltar el cap i li van fer els cabells que necessitava. Però aviat van començar a caure gotes que li van deixar xopa. El seu amic més vergonyós, l’arc de Sant Martí, també el va intentar ajudar, però va desaparèixer després de pocs segons. Els arbres van sacsejar amb força les seves branques i van deixar caure sobre “la lleona” un bon grapat de fulles. Però quan el vent va bufar, totes se les va endur totes. “La lleona”, trista i sense saber què fer, plorava i  plorava. Cada nit desitjava que el seu somni es fes realitat. La seva mare, al veure-li tan trista, va cridar a tots els lleons del regne i, un a un, li van donar  un floc dels seus cabells. Amb la seva nova cabellera i des d’aquest dia, els lleons i lleones li van dir lleó Roger.

Adaptació de El lleó sense corona

Qüestions per reflexionar en veu alta:
No cal necessàriament seguir l’ordre de l’esquema. És millor estar al cas de les respostes dels nens i nenes i fer preguntes de continuïtat.

Comprensió Preguntes que ens ajudaran a entendre, a copsar el sentit de la història, i donaran peu a poder-la relacionar amb altres històries i amb la pròpia experiència.

  • Quin és el somni de la lleona?
  • Qui ajuda a acomplir el somni a la lleona?
  • Quins entrebancs troba la lleona? Enumerar-los
  • Què va fer la seva mare?
  • Quin nom es va posar la lleona?
Coneixement
  • Com és una lleona? Com és un lleó?
  • Què és l’arc de Sant Martí?
Estructura

Fer adonar de com està fet el conte, com està organitzat amb inici, nus i desenllaç, d’esbrinar quantes parts conté, de com són els començaments i els finals.

  • Com comença el conte?
  • Quants personatges intervenen?
  • Qui són?
  • Què passa en el conte?
  • Com acaba el conte?
Definir Davant d’alguna paraula ajudar-los a definir de manera senzilla, per exemple:

  • Intentar definir els elements que intervenen en el conte
Causa i efecte. Preveure qüestions que ajudin a saber destriar què és causa (o motivació) i què és efecte (conseqüència) en un esdeveniment.

  • Per quina causa va perdre la cabellera dels núvols?
  • Per quina causa van fugir les fulles del cap de la lleona?
  • Per quina causa al final la lleona va ser feliç?
Hipòtesis En explicar el conte, cal fer algunes pauses dramàtiques, i preguntar a mitja explicació com hem suggerit abans i també al final.

  • Quin altre element o animal  la podia haver ajudat?
  • Per què creus que els núvols, l’arc de Sant Martí i els arbres la volien ajudar?
Semblances i diferències Buscar aspectes comuns i aspectes distints:

  • Què tenen en comú els lleons i les lleones?
  • Què tenen de diferent?
Buscar alternatives Fer pensar en situacions alternatives a la que s’explica al conte.

  • Quines altres coses podia fer la lleona per esdevenir lleó?
  • Quins altres elements la podien ajudar?
Donar raons El “per què” està inclòs en moltes activitats. Els contes són una font inesgotable per exercitar l’argumentació i valorar les argumentacions millors. Sempre que sigui possible intentar plantejar qüestions com ara:

  • Per què somnia ser lleó? Per què està trista i plora la lleona?
  • Per l’ajuden?
  • Per què intervé la seva mare?
  • Si tu tens un somni, t’agradaria que t’ajudessin?
  • Quin és el personatge més simpàtic?
  • Quin és el moment que m’ha agradat més del conte?
Seriar Es plastifiquen uns quants dibuixos sobre lleones, lleons, núvols, arbres i Arc de Sant Martí i establim la seqüència de la narració.
Sintetitzar Buscar un nou títol és una manera de resumir i també de comprovar si la comprensió és adequada. La lleona trista i el lleó feliç, La lleona té un somni, etc.
Inventar
  • Com podria continuar el conte?
  • Podríem pensar en alguna altra manera d’acabar que ens agradi més? O que sigui més divertida?
Traducció a distints llenguatges Dramatitzar
Explicar el conte amb gestos o ajudats de la paraula, amb disfresses o mitjançant distints estris (màscares, titelles, etc.).Dibuixar
Dibuixarem una portada pel conte.
Dibuixarem primer la lleona trista i després el lleó feliç. I si volem també els altres elements.

Reflexió:
Què ens diu aquest conte sobre el fet que volem que ens estimin tal com som?

Recursos:
Més contes sobre identitat sexual

7. HEM DE PODER ANAR A L’ESCOLA PER APRENDRE I JUGAR

LA PEDRA MÀGICA

La pedra màgicaIntroducció
Aquest conte vol tenir un efecte mirall. De vegades no sabem què ens passa però quan ho veiem reflectit en un altre ens pot ajudar a clarificar els propis estats d’ànim.

El Martí anava a l’escola i aprenia moltes coses. Era un nen alegre i el que més li agradava era jugar al pati. Jugava al sorral amb les pales, els rasclets, les galledes i… tirava sorra sense mirar on queia.
Era un bon nen, però a vegades no podia controlar els seus impulsos. A més, últimament havia après a dir paraulotes, aquestes paraules tan lletges… Aviat es va adonar que quan tirava sorra enlaire, els altres infants s’enfadaven. Quan donava empentes fortes, ploraven. Quan deia una paraulota, alguns nens o nenes  li ho explicaven a la mestra i llavors no podia jugar perquè havia de parlar amb la mestra i disculpar-se amb els companys o companyes.
Un dia, el Martí estava trist, assegut al banc de l’escola. La mestra s’hi va acostar i li va preguntar què li passava. Ell va respondre: «La meva amiga Clara està enfadada amb mi perquè diu que li tiro sorra, dono empentes i dic paraulotes… Crec que és veritat i ara no sé què puc fer…».
La mestra va agafar una pedra del pati i la va donar al Martí. Li va dir: «És un regal que et faig. Te la posaràs a la butxaca cada dia quan entris a l’escola i la tornaràs a deixar al lloc que tu triaràs quan marxis. Quan sentis que tens ganes de donar empentes o tirar la sorra enlaire, l’acariciaràs i et diràs a tu mateix, en veu interior: M’agrada que els nens i nenes juguin amb mi contents.»
El Martí va acariciar la pedra i va dir: «M’agrada aquest regal, és una pedra màgica, oi? Crec que m’ajudarà. En comptes de donar empentes per trobar un lloc, preguntaré si em deixen seure on jo vull. Si em surt de dir alguna paraulota, la canviaré i diré una paraula dolça i bonica. I al sorral faré pastissos, castells, forats i muntanyes per fer córrer els cotxes en lloc de tirar la sorra enlaire.»
El Martí va veure com en pocs dies els nens i nenes de l’escola volien jugar amb ell perquè era un noi amb moltes idees i sempre proposava jocs ben divertits. Les paraules i el regal màgic de la mestra li havien estat un gran remei. El Martí va pensar que els problemes es poden arreglar pensant i triant una bona solució.

Autora: M.Teresa Abellán Pérez

Qüestions per reflexionar en veu alta:
No cal necessàriament seguir l’ordre de l’esquema. És millor estar al cas de les respostes dels nens i nenes i fer preguntes de continuïtat.

Comprensió Preguntes que ens ajudaran a entendre, a copsar el sentit de la història, i donaran peu a poder-la relacionar amb altres històries i amb la pròpia experiència.

  • Què li passa a en Martí?
  • Quin és el remei que li proposa la mestra?
Coneixement
  •  La pedra és màgica?
  •  Per què li servirà a en Martí?
  •  Què ha de fer amb la pedra?
  •  Com l’ajuda la pedra?
Estructura

Fer adonar de com està fet el conte, com està organitzat amb inici, nus i desenllaç, d’esbrinar quantes parts conté, de com són els començaments i els finals.

  • Com comença el conte?
  • Quin problema té en Martí?
  • Com es resol el problema?
  • Com acaba el conte?
Definir Davant d’alguna paraula ajudar-los a definir de manera senzilla, per exemple:

  • Què són les paraulotes?
Causa i efecte. Preveure qüestions que ajudin a saber destriar què és causa (o motivació) i què és efecte (conseqüència) en un esdeveniment.

  • Per què  feia coses desagradables en Martí?
  • Per què estava trist i sol?
  • De què va servir la pedra?
Hipòtesis En explicar el conte, cal fer algunes pauses dramàtiques, i preguntar a mitja explicació com hem suggerit abans i també al final.

  • Quin efecte li va fer la pedra a en Martí?
Semblances i diferències Buscar aspectes comuns i aspectes distints:

  • Que tenen en comú tirar sorra, dir paraulotes i donar empentes?
  • Com són de diferents?
Buscar alternatives Fer pensar en situacions alternatives a la que s’explica al conte.

  • Quines altres coses podia fer en Martí perquè l’acceptessin?
Donar raons El “per què” està inclòs en moltes activitats. Els contes són una font inesgotable per exercitar l’argumentació i valorar les argumentacions millors. Sempre que sigui possible intentar plantejar qüestions com ara:

  • Per què ho fa Per què ho diu?
  • Com creus que se sentia en Martí?
  • T’agradaria a tu.
  • Creus que és un nen simpatic en Martí?
  • Quin és el moment que m’ha agradat més del conte?
Sintetitzar Buscar un nou títol és una manera de resumir i també de comprovar si la comprensió és adequada
Inventar
  • Com podria continuar el conte?
  • Podríem pensar en alguna altra manera d’acabar que ens agradi més? O que sigui més divertida?
Traducció a distints llenguatges Dramatitzar
Explicar amb gest o ajudat de la paraula, amb disfresses o mitjançant distints estris (màscares, titelles, etc.) algun fragment o tot el conte.Dibuixar
Dibuixarem una portada pel conte.
Dibuixarem el cargol i si tenim en tenim ganes algun altre dels animals que l’ajuden.

Reflexió:
Què ens diu aquest conte sobre el fet els infants hem de poder anar a l’escola (aprendre) i jugar ?

8. ENS HAN DE TENIR EN COMPTE

EL PORQUET VERD

Imatge que conté edifici Descripció generada automàticamentIntroducció
Com a model de conte popular d’altres contrades presentem aquest porquet verd que ens sonarà a vella història coneguda i que hem trobat a la web de Mundo primaria, dins de ” Cuentos infantiles cortos” i que és una adaptació d’un conte tradicional de Colòmbia.

En un lloc de Colòmbia que ningú recorda, hi va haver una vegada una família de porcs que vivia plàcidament en una granja. Allà tenien tot el que es podia desitjar. Durant el dia, jugaven en el fang i després es banyaven en qualsevol bassa de les moltes que hi havia a la finca per refrescar-se una mica. El seu amo els alimentava bé amb galledes plenes de glans.
Un dia, la mare truja va tenir una nova garrinada. Les cries eren grassonetes i rosades menys una porcella, que va néixer de color verd maragda. Els porquets li van mirar horroritzats i no entenien com un animal tan estrany podia ser el seu germà.

A més de verd, el seu comportament era molt diferent al dels altres. En comptes d’alimentar-se de la llet de la mare preferia menjar trossos de pa de pessic. Tampoc li agradava jugar en el fang com els seus germans. A ell li agradava molt més intentar pujar als arbres!
Amb el pas del temps es va guanyar la fama de rar i ell ho sabia. En realitat, no li importava gens ni mica ser diferent. El que no es va imaginar és que la seva família i la resta d’animals de la granja, podien molestar-se amb les seves extravagàncies i que no li acceptaven tal com era. A poc a poc el van anar apartant i el porquet es sentia cada dia més sol. Ningú li feia cas ni volia jugar amb ell.
Fart i disgustat, un matí va decidir marxar lluny, ben lluny. Ni tan sols va mirar enrere. Amb els ullets plens de llàgrimes es va endinsar al bosc buscant un lloc millor on poder viure.
Cap al tard es va trobar amb una parella de cérvols que ja eren un xic grans però que no tenien fills. Estaven menjant herba fresca quan van veure aparèixer un porquet verd davant els seus ulls.  Un porc verd? Quina cosa més curiosa! Sense por es van acostar cap a ell i van notar que estava molt trist i abatut. Amb molta dolçor, la cérvola li va preguntar què feia per allà, i el petit li va explicar que era molt infeliç perquè ningú comprenia que no passava res per ser diferent als altres. Els cérvols es van commoure i van decidir que aquest porquet seria el fill que mai van tenir. El van rentar bé, li van donar aigua i menjar i van deixar que a la nit s’estirés al seu costat per dormir calentet.
Tots tres van formar una família curiosa però molt feliç i expliquen que per aquella època, algun humà que va travessar el bosc, va poder veure la parella de cérvols al costat d’un porquet verd maragda corrent feliços entre els arbres.

Autora: Cristina Rodríguez Lomba 

Qüestions per reflexionar en veu alta:
No cal necessàriament seguir l’ordre de l’esquema. És millor estar al cas de les respostes dels nens i nenes i fer preguntes de continuïtat.

Comprensió Preguntes que ens ajudaran a entendre, a copsar el sentit de la història, i donaran peu a poder-la relacionar amb altres històries i amb la pròpia experiència.

  • Com vivien els porcs a la granja de Colòmbia?
  • De quin color era el porquet “diferent”?
  • Feia el mateix que els altres?
  • Li agradaven les mateixos coses que als altres?
  • Per què va marxar de casa?
  • Qui va trobar?
  • Va estar a gust amb els nous amics?
Coneixement
  • Com són, què fan i com viuen els porquets?
  • Quants porquets pot tenir una truja?
  • Com és el color verd maragda?
  • Com són i què fan i amb qui es relacionen els cérvols?
  • S’entenen els porquets i els cérvols?
Estructura

Fer adonar de com està fet el conte, com està organitzat amb inici, nus i desenllaç, d’esbrinar quantes parts conté, de com són els començaments i els finals.

  •  Com comença el conte?
  • Quants personatges intervenen?
  • Qui són?
  • Què passa quan neix un porquet de color verd?
  • Com acaba el conte?
Definir Davant d’alguna paraula ajudar-los a definir de manera senzilla, per exemple: el color verd maragda, un aglà, pa de pessic.
Causa i efecte. Preveure qüestions que ajudin a saber destriar què és causa (o motivació) i què és efecte (conseqüència) en un esdeveniment.

  • Per que deixaven de banda al porquet els altres animals de la granja?
  • Per què va marxar de casa el porquet?
  • Per què al final corria feliç?
Hipòtesis En explicar el conte, cal fer algunes pauses dramàtiques, i preguntar a mitja explicació com hem suggerit abans i també al final.

  • Què passarà amb el porquet verd?
  • L’acceptaran els altres animals?

I al final:

  • Es queda amb els cérvols el porquet?
  • Quines aventures tindrà el porquet a partir d’ara?
Semblances i diferències Buscar aspectes comuns i aspectes distints:

  • Que tenen en comú els animals del conte?
  • Què fa diferent al nostre porquet?
  • Essent diferents ens podem entendre?
Buscar alternatives Fer pensar en situacions alternatives a la que s’explica al conte.

  • De quins altres colors podia haver estat el porquet?
  • I si els cérvols no l’haguessin volgut, què hauria fet el porquet?
Donar raons El “per què” està inclòs en moltes activitats. Els contes són una font inesgotable per exercitar l’argumentació i valorar les argumentacions millors. Sempre que sigui possible intentar plantejar qüestions com ara:

  • Per quina raó devia sortir un porquet verd?
  • Per què el tracten malament?
  • Per què marxa de casa?
  • Per què l’acullen els cérvols?
  • Com creus que s’ha sentit?
  • T’agradaria a tu ser de color verd?
  • Quin és el personatge més simpàtic?
  • Quin és el moment que m’ha agradat més del conte?
Seriar Es plastifiquen uns quants dibuixos a partir de porquets rosats i d’alguna còpia que caldrà pintar de verd i d’algun cérvol. Amb aquests dibuixos establirem la seqüència de la narració.
Sintetitzar Buscar un nou títol és una manera de resumir i també de comprovar si la comprensió és adequada: El porquet i els cérvols, El porquet marxa de casa, etc.
Inventar
  • Com podria continuar el conte?
  • Podríem pensar en alguna altra manera d’acabar que ens agradi més? O que sigui més divertida?
  • Quines aventures tindrà el porquet a partir d’ara?
Traducció a distints llenguatges Dramatitzar
Explicar amb gest o ajudat de la paraula, amb disfresses o mitjançant distints estris (màscares, titelles, etc.) algun fragment o tot el conte.Dibuixar
Dibuixarem una portada pel conte.
Dibuixarem el porquet verd i si en tenim algun altre animal de la granja.

Reflexió:
Què ens diu aquest conte sobre el fet que ens han de tenir en compte?

Recursos:
El cerdito verde en vídeo (1) (espanyol)
El cerdito verde en vídeo (2) (espanyol- 6:20)

9. ENS HAN DE CUIDAR I NO FER-NOS MAL

AMB EN TANGO SOM TRES

hamb tango som tresIntroducció
Amb humor i tendresa aquesta història ens explica un fet real, la història vertadera dels pingüins Roy i Silo, Rob Gramzay, guarda del zoo del Central Park a Nova York, va descobrir que aquests dos pingüins mascles que estaven junts sempre eren parella. Va decidir donar-los l’oportunitat de crear una família. Una parella de pingüins anomenats Betty i Porkey sempre incubaven els seus ous, però d’un en un. Quan Betty va posar dos ous fèrtils, Gramzay va col·locar l’ou sobrant al niu buit que havien construït Roy i Silo. I el nom triat per al nadó pingüí significa es necessiten dos per a ballar un Tango.

Cada dia, famílies de tota mena van a visitar els animals que hi viuen al zoo.
Però els infants i famílies visitants no són les úniques famílies que hi ha al zoo. Els animals també formen famílies. Hi ha famílies d’ós panda vermell, amb mares i pares i cadells peluts d’ós panda. També hi ha micos pares i micos mares que crien cridaners bebès mico. Hi ha famílies de gripaus, de tucans i també de titins de cap de cotó.
I a la casa dels pingüins hi viuen famílies de pingüins. Cada any, a la mateixa època, les noies pingüí comencen a mirar amb interès els nois pingüí. I els nois pingüí comencen a mirar-se les noies pingüí. Quan una noia i un noi es troben i s’agraden, s’emparellen.
A la casa dels pingüins hi havia dos pingüins que eren una mica diferents.
Un es deia Roy i l’altre, Silo. En Roy i en Silo eren dos nois, i tot ho feien plegats. Caminaven un al costat de l’altre. Cantaven cançons i nedaven junts.
Allà on anava en Roy, també hi anava en Silo.
No passaven gaire temps amb les noies pingüí, i les noies pingüí tampoc no passaven gaire temps amb ells. De fet, en Roy i en Silo s’abraçaven sovint

amb els seus colls. El guarda, el senyor Gramzay, se’n va adonar i va pensar: “Deuen estar enamorats.”
En Roy i en Silo es van fixar com els altres pingüins es feien la llar. Així que ells també es van construir un niu de pedres. Cada nit en Roy i en Silo dormien junts, igual que les altres parelles de pingüins.
I cada matí en Roy i en Silo es llevaven junts. Però un dia es van adonar que les altres parelles podien fer una cosa que ells no podien. La mare pingüí pon un ou. Llavors, ella i el pare pingüí fan torns per mantenir l’ou calent, l’estan covant. Després neix un bebè pingüí.
En Roy i en Silo no tenien cap ou per a seure-hi al damunt i escalfar-lo. No tenien cap pollet per alimentar, abraçar ni estimar. El seu niu era bonic, però una mica buit.
Un dia en Roy va trobar una cosa que s’assemblava a allò que els altres pingüins estaven incubant, i ho va portar al seu niu.
Només era una pedra, però en Silo s’hi va asseure amb molt de compte.
I espera……que esperaràs.
A en Silo li va venir la son i s’adormí. Quan es va despertar se’n va anar a nedar i en Roy s’hi va asseure al damunt. Però no va passar res.
Llavors el senyor Gramzay va tenir una idea. Va trobar un ou que necessitava algú que se n’ocupés, i el va posar al niu d’en Silo i en Roy.
En Roy i en Silo ja sabien què havien de fer. Van posar l’ou al mig del niu. Cada dia el movien una mica, així sempre es mantenia calent. Alguns dies en Roy l’incubava mentre en Silo anava a buscar menjar. D’altres dies li tocava a en Silo ocupar-se de l’ou.
Hi van seure cada dia del mes fins que un dia van sentir un sorollet que venia de dins l’ou.
Piu, piu, piu, piu, piu, piu, se sentia.
En Roy i en Silo van picar amb les aletes, Clac, clac. Piu, piu, contestava l’ou.
De cop i volta es va començar a obrir un foradet a la closca de l’ou.
I llavors…

CRAAAAC!

De l’ou en va sortir el seu bebè! Tenia les plomes esbullades i un bec negre molt bufó.
Ara en Roy i en Silo eren pares. “Li direm Tango”, va decidir el senyor Gramzay, “calen dues persones per a ballar un Tango.”
En Roy i en Silo van ensenyar en Tango a cantar per avisar-los quan tingués gana. L’alimentaven amb els seus becs. Al vespre l’escalfaven al seu niu.
En Tango va ser el primer pingüí al zoo que tenia dos pares.
Aviat en Tango va créixer prou per deixar el niu. Llavors en Roy i en Silo se l’emportaven a nedar, igual que les altres famílies de pingüins.
I els nens i nenes que anaven al zoo podien veure en Tango jugant amb els seus dos pares i d’altres pingüins, a la casa dels pingüins que hi ha al zoo.
“Molt bé Roy!” “Molt bé, Silo!” “Benvingut, Tango!” cridaven.
I al vespre els tres pingüins tornaven al seu niu. S’amaganyaven juntets, i com la resta de famílies de pingüins de la casa dels pingüins, com tots els altres animals del zoo, i com totes les famílies de la gran ciutat, se n’anaven a dormir.

Adaptat  de Justin Richardson i Peter Parnell. Kalandraka Editorial, 2016

Qüestions per reflexionar en veu alta:
No cal necessàriament seguir l’ordre de l’esquema. És millor estar al cas de les respostes dels nens i nenes i fer preguntes de continuïtat.

Comprensió Preguntes que ens ajudaran a entendre, a copsar el sentit de la història, i donaran peu a poder-la relacionar amb altres històries i amb la pròpia experiència.

  • On passa aquesta història?
  • Com es diuen els protagonistes?
  • On vivien? Quantes famílies hi ha al zoo?
  • Per què va pensar que estaven enamorats el guarda del zoo?
  • Què és el que ells no podien fer?
  • Quan el Sr. Gramzay s’ adona que tot ho fan plegats i que s’abracen sovint, què pensa?
  • Com és el niu que fan els pingüins ?
  • En Roy i en Silo veuen que les altres parelles fan una cosa que ells no poden fer, us recordeu què és?
  • Com que no poden pondre un ou, què fan?Per què van posar una pedra al seu niu?
  • Quan el Sr. Gramzay , que observava els seus intents per tenir un fill, igual que les altres parelles de pingüins, troba un ou i el posa al seu niu, com estan en Silo i en Roy quan el veuen?Com van aconseguir formar una família?
  • Qui li va posar el nom de Tango al petitó?
  • I per què li posa Tango?
Coneixement
  • Quan heu anat al zoo, heu visitat l’espai dels pingüins?
  • Què sabem dels pingüins? (caldrà fer una certa recerca al menys pel que fa a la incubació i els papers paterns i materns)
  • Com s’alimenten els pingüins?
  • Com alimenten els seus fillets els pingüins?
  • Com es reprodueixen els pingüins?
  • Poden tenir una família dos pingüins mascles?
  • Vosaltres coneixeu nens o nenes que tinguin dos pares o dues mares?
Estructura

Fer adonar de com està fet el conte, com està organitzat amb inici, nus i desenllaç, d’esbrinar quantes parts conté, de com són els començaments i els finals.

  • Com comença la història?
  • Quants personatges intervenen?
  • Qui són?
  • Què passa a la història?
  • Com acaba?
Definir Davant d’alguna paraula ajudar-los a definir de manera senzilla, per exemple:

  • Què vol dir emparellar-se?
  • Què és un tango?
Causa i efecte. Preveure qüestions que ajudin a saber destriar què és causa (o motivació) i què és efecte (conseqüència) en un esdeveniment.

  • Per quina causa  passaven tan de temps junts els dos pingüins?
  • Per quina causa van fer un niu?
  • Per què el senyor Gramzay va posar un ou al niu d’en Silo i en Roy ?
Hipòtesis En explicar el conte, cal fer algunes pauses dramàtiques, i preguntar a mitja explicació i també al final.

  • Com deu ser un dia d’una família pingüí, que acostumen a fer els pingüins?
  • Què esperaven que passés amb la pedra que van dur al niu?
Semblances i diferències Buscar aspectes comuns i aspectes distints:

  • Que tenen en comú tots els pingüins?
  • Com són de diferents dels altres Roy i Silo?
  • La seva família és com les altres? En quin sentit?
Buscar alternatives Fer pensar en situacions alternatives a la que s’explica al conte.

  • A part d’estirar què podien haver fet els animalons? (es pot suggerir tallar-la, serrar-la, mossegar-la, etc…)
Donar raons El “per què” està inclòs en moltes activitats. Els contes són una font inesgotable per exercitar l’argumentació i valorar les argumentacions millors. Sempre que sigui possible intentar plantejar qüestions com ara:

  • Per què ho fa el guarda de posar un ou al niu de Silo i Roy?
  • Què vol dir que calen dues persones per ballar un tango?
  •  Creus que són feliços els dos pingüins adults?
  • I el petitó?
  • Diries que el guarda va cuidar bé Roy i Silo? Per què?
  • Diries que el cuiden bé? Dóna bones raons per justificar la teva opinió.
  • En Tango, que va ser el primer pingüí al zoo que tenia dos pares,  creus que estava content?
  • Quin és el personatge més simpàtic?
  • Quin és el moment que m’ha agradat més del conte?
  • Que t’ha agradat del conte?
Seriar Es plastifiquen uns quants dibuixos del conte i s’usen per a establir la seqüència de la narració. Aquest exercici es pot començar amb dues o  tres vinyetes i pot anar augmentant fins a cinc o sis tot ampliant la informació.
Sintetitzar Buscar un nou títol és una manera de resumir i també de comprovar si la comprensió és adequada: en Tango té dos pares, la vida d’En Tango, el Roy i en Silo són pares…
Inventar
  • Com podria continuar el conte?
  • Podríem pensar en alguna altra manera d’acabar que ens agradi més?
  • O que sigui més divertida?
Traducció a distints llenguatges Dramatitzar
Explicar amb el gest o ajudat de la paraules, amb disfresses o mitjançant distints estris (màscares, titelles, etc.) algun fragment o tot el conte.Dibuixar
Dibuixarem els pingüins adults  i si en tenim ganes també el petitó i el guarda del zoo.

Reflexió:
Què ens diu aquest conte sobre el fet que ens han de cuidar i no fer-nos mal?

Recursos:
Book trailer (català)
Amb Tango som tres vídeo (1) (espanyol)
Amb Tango som tres vídeo (2) (espanyol)

10. VOLEM TENIR AMICS I AMIGUES

ELS BONS AMICS

Els bons amicsIntroducció
Conte encadenat que de manera simple ajuda als infants a reconèixer la cooperació, l’ajud i la cura que comporta l’amistat.  També conté la idea que si ajudem als altres d’alguna manera o altra serem recompensats.

Una freda nit d’hivern va nevar sobre els camps i els boscos. Tot va quedar blanc, ben blanc. L’endemà al matí el conillet gris que es moria de gana i no tenia res per menjar mentre treia el cap per la finestra va dir:
-Brrr, quin fred que fa, quina nevada!
El conillet va decidir sortir a buscar alguna cosa per menjar, mentre caminava per la neu flonja i freda, va ensopegar amb dues pastanagues molt grosses.

– Quina sort que he tingut, me’n menjaré una.
Quan el conillet gris ja estava tip, va pensar:
-Fa molt fred, tant  que  el meu amic el cavallet bru no deu haver pogut sortir de casa i deu tenir molta gana. Li portaré aquesta pastanaga! ”
El conillet corre que corre va anar a la casa del amic. Trucà a la porta: Toc, toc. I no li va respondre ningú.
-El cavallet bru no hi és. Però li deixaré la pastanaga a la porta per quan arribi.
El cavallet bru havia sortit a buscar  menjar per aquells camps de  neu blanca i tova. Buscant, buscant va trobar un nap gros i morat.
-Quina sort que he tingut. Me’l menjaré.
I el cavallet ben tip se’n tornà cap a casa. Tot just hi va arribar, va veure la pastanaga i va dir:
-Una pastanaga! Qui me la deu haver  portat? Segur que ha estat el conillet gris, perquè pel camí he vist les seves petjades. Que n’és de gentil i bon amic el conillet gris!
I el cavallet bru va pensar:
-Fa molt fred, tant que  el meu amic el be rinxolat no deu haver pogut sortir de casa i deu tenir molta gana. Li portaré aquesta pastanaga!
El cavallet galopa que galopa sobre la neu  blanca i tova, es va dirigir cap a casa del be. Trucà a la porta: Toc, toc. I no li va respondre ningú.
-El be no hi és, però li deixaré la pastanaga a la porta per quan arribi.
El be rinxolat havia anat a buscar menjar per aquella terra glaçada. Buscant i buscant va trobar una col fresca i verda.
-Quina sort que he tingut. Me la menjaré aquí mateix.
I el be ben tip se’n tornà cap a casa, tot just  hi va arribar va veure la pastanaga i va dir:
– Una pastanaga! Qui me la deu haver porta? Segur que va ser el cavallet bru perquè pel camí he vist les seves petjades a la neu.  Que n’és de gentil i bon amic el cavallet bru! I el be rinxolat va pensar:
-Fa molt fred, tant  que el meu amic el cabirol eixerit no deu pogut sortir de casa i deu tenir molta gana. Li portaré aquesta pastanaga!
El be rinxolat corre que corre va anar cap a la casa del cabirol. Trucà a la porta: Toc, toc. I no li respongué ningú.
-El cabirol no hi és, però li deixaré la pastanaga a la porta per quan arribi.
El cabirol eixerit havia anat a buscar menjar per aquelles terres tan fredes.
Buscant, buscant va trobar una mata d’herba gebrada.
-Oh, quina sort que he tingut. Me la menjaré aquí mateix.
I el cabirol ben tip se’n tornà cap a casa. Tot just hi va arribar, va veure la pastanaga i va dir:
– Una pastanaga! Qui me la deu haver portat? Segur que ha estat el be rinxolat perquè pel camí he vist les seves petjades. Que n’és de gentil i bon amic el be rinxolat! I el cabirol va pensar:

-Fa molt fred i neva tant  que el meu amic conillet gris no deu haver sortit de casa i deu tenir molta gana. Li portaré aquesta pastanaga!
El cabirol salta que salta va arribar a la casa del conillet gris. Va posar el cap per la finestra i va veure el conillet dormint.
Amb molta cura li va deixar la pastanaga a la vora del llit. Però el conillet es va despertar i el cabirol li va dir:
-Fa tant fred i neva tant que he pensat que no tindries res per menjar, et porto una pastanaga.

I així va ser que del conillet gris, al cavallet bru, del cavallet al be rinxolat i del be rinxolat al cabirol eixerit la pastanaga va tornar al conillet gris. I va quedar demostrat que eren uns bons amics.

Conte popular xinès

Qüestions per reflexionar en veu alta:
No cal necessàriament seguir l’ordre de l’esquema. És millor estar al cas de les respostes dels nens i nenes i fer preguntes de continuïtat.

Comprensió
  • Preguntes que ens ajudaran a entendre, a copsar el sentit de la història, i donaran peu a poder-la relacionar amb altres històries i amb la pròpia experiència. Qui són els personatges de la història?

El conillet…
El cavallet..
El be…
El cabirol…
D’on surt la pastanaga que el cabirol porta al conillet?

Coneixement
  • Que sabem dels conills?
  • Què sabem dels cavalls?
  • Què sabem dels bens?
  • Què sabem dels cabirols?
  • Per què el conte diu que eren bons amics?
Estructura

Fer adonar de com està fet el conte, com està organitzat amb inici, nus i desenllaç, d’esbrinar quantes parts conté

  • Com comença el conte?
  • Quants personatges intervenen?
  • Qui són?
  • Què passa en el conte?
  • Com acaba el conte?
Definir Davant d’alguna paraula ajudar-los a definir de manera senzilla, per exemple:

  • Intentar definir els animals que intervenen en el conte.
  • Identificar i definir la pastanaga, el nap, la col.
Causa i efecte. Preveure qüestions que ajudin a saber destriar què és causa (o motivació) i què és efecte (conseqüència) en un esdeveniment.

  • Per què el conillet li porta la pastanaga al cavallet?
  • Per què el conillet li porta la pastanaga al cavallet?
  • Per què el cavallet li porta la pastanaga al be?
  • Per què el be li porta la pastanaga al cabirol?
  • Per què el cabirol li porta la pastanaga al conillet?
Hipòtesis En explicar el conte, cal fer algunes pauses dramàtiques, i preguntar a mitja explicació com hem suggerit abans i també al final.

  • Quin altre animal podia tenir gana?
Semblances i diferències Buscar aspectes comuns i aspectes distints:

  • Que tenen en comú tots els animals del conte?
  • Com són de diferents?
  • Essent diferents es poden entendre?
Buscar alternatives Fer pensar en situacions alternatives a la que s’explica al conte.

  • Que podia haver fet amb la pastanaga el conillet?
  • Que podia haver fet amb la pastanaga cavallet?
  • Que podia haver fet amb la pastanaga el be?
  • Que podia haver fet amb la pastanaga el cabirol?
  • On podia haver deixat la pastanaga cadascun dels personatges?
Donar raons El “per què” està inclòs en moltes activitats. Els contes són una font inesgotable per exercitar l’argumentació i valorar les argumentacions millors. Sempre que sigui possible intentar plantejar qüestions com ara:

  • Per què ho fa?
  • Per què ho diu?
  • Per què hi va?
  • Què més passarà o podia passar?
  • Com creus que s’ha sentit?
  • Quin és el personatge més simpàtic?
  • Quin és el moment que m’ha agradat més del conte?

T’agradaria a tu…

Seriar Es plastifiquen uns quants dibuixos del conte i s’usen per a establir la seqüència de la narració. Aquest exercici es pot començar amb dues o  tres vinyetes i pot anar augmentant fins a cinc o sis tot ampliant la informació.
Sintetitzar Buscar un nou títol és una manera de resumir i també de comprovar si la comprensió és adequada
Inventar
  • Com podria continuar el conte?
  • Podríem pensar en alguna altra manera d’acabar que ens agradi més? O que sigui més divertida?
Traducció a distints llenguatges Dramatitzar
Explicar amb gest o ajudat de la paraula, amb disfresses o mitjançant distints estris (màscares, titelles, etc.) algun fragment o tot el conte.Dibuixar
Dibuixarem algun dels personatges del conte.

Reflexió:
Què ens diu aquest conte sobre el fet que volem tenir amics i amigues?