Grans temes

DRET A LA LLIURE CIRCULACIÓ

Molta gent ha de marxar dels seu país per raons ben diferents. Aquí hi ha una gran colla de paraules que de vegades confonen les situacions.

Refugiada: persona que ha abandonat el seu país, perseguit per raons de raça, religió, opinió pública, etc.
Desplaçada: persones que han abandonat el seu país temporalment.
Exiliada: Persona que demana permís a un país per poder-s’hi instal·lar i estar-hi a redós.
Migrant: persona que va a un altre país per tenir millors ocasions de feina i de vida.

a. Les persones refugiades tenen dret a rebre protecció internacional

Davant casos de persecució, discriminació o violacions de drets humans, els governs han de garantir un lloc segur a les persones. No obstant això, cada vegada amb més freqüència, els governs no compleixen amb la seva obligació.
Els estats no escatimen esforços per evitar que els sol·licitants d’asil accedeixin al seu territori. Guàrdies fronterers armats els impedeixen l’entrada. Les companyies aèries no els deixen pujar als avions. Funcionaris d’immigració hostils els neguen l’asil. Les limitacions per obtenir un visat minven les seves opcions.
Les nacions més riques tampoc ajuden els estats més pobres, que són els que reben la immensa majoria dels refugiats. Com a resultat d’això, països que solien acollir els refugiats ara els tanquen les portes.
El sistema internacional de protecció de refugiats està en crisi. Cada vegada que el sistema no funciona, es posa en perill una vida.
Els refugiats no demanen caritat. Simplement demanen que es respectin els seus drets. Els refugiats no han de ser rebutjats perquè suposin una amenaça per a l’ocupació, un problema d’allotjament o una càrrega per al sistema de benestar. Tots i totes podem convertir-nos en refugiats algun dia. Tots tenim dret a buscar refugi.
Font: “Respecteu els meus drets. Els refugiats parlen” Quadern d’Amnistia Internacional, EDAI, Madrid, 1997. Pròleg.

Qüestions:

  • En quins països, actualment, hi ha persones que fugen perquè senten perillar les seves vides i la seva seguretat? En quins continents són? Es dona aquesta situació en algun país d’Europa? I fa uns anys?
  • Creus que si no se’ls acull en els altres països es viola la Declaració Universal dels Drets Humans? Per què?
  • No obstant això, en països com el nostre, es dicten normes cada vegada més restrictives a l’hora de donar l’estatut de refugiada a persones que venen de situacions de guerra com les de Bòsnia, Rwanda o Colòmbia. Per què creus que és així?
  • Els arguments per no acollir-les solen ser els esmentats més amunt. Enumera’ls. Se te n’ocorre algun més? Estàs d’acord amb algun d’aquests arguments?
  • Pel que fa a les persones migrants de tipus econòmic, és a dir, aquells que deixen els seus llocs d’origen perquè volen viure en millors condicions de treball, sanitat, educació, etc., per a ells i les seves famílies:Et sembla que escapar de la misèria és diferent, en aquest sentit, d’escapar de l’opressió o de la guerra? Creus que està bé restringir el dret d’asil o refugi a les qüestions polítiques?
  • Investiga sobre la situació real que viuen aquestes persones. Per a això, recorre a ONG o organismes com Amnistia Internacional, Creu Roja, CEAR, Càritas, SOS Racisme i altres que et poden ajudar a entendre millor aquest problema.
Font: Adaptat d’ABC Ararteko.

b. Fer la maleta

Les guerres i l’opressió generen corrents de refugiats, és a dir, de persones que abandonen els seus països d’origen “a causa de temors fundats de ser perseguides per motius de raça, religió, nacionalitat, pertinença a determinat grup social o opinions polítiques” (Convenció sobre l’Estatut dels Refugiats, 1951, art. 1.A.2).

Llegeix el següent guió intentant assumir el paper que se’t proposa:

Imagina que ets un professor o professora de (zona, país). La teva parella desapareix i poc després es descobreix que ha estat assassinada. El teu nom apareix en un article de periòdic en el qual s’anomena a sospitosos de realitzar activitats subversives. Després reps una carta en la qual t’amenacen de mort per les teves suposades activitats polítiques. Decideixes anar-te’n i comences a fer la maleta. Només pots endur-te cinc tipus d’objectes (per exemple articles de lavabo, roba, fotografies) i únicament els que càpiguen en una maleta. Tens cinc minuts per a decidir què dur. Recorda que mai més no podràs tornar al teu país.

  • Demaneu a l’alumnat que llegeixi la llista d’objectes que han triat. Si no han inclòs ni l’article intimidatori del periòdic ni la carta amb les amenaces (proves que demostren supòsit refugiat a les autoritats del país d’acollida), s’adonaran que l’asil els serà denegat.
  • Comenteu amb l’alumnat  la importància que té demostrar la persecució i com s’han de sentir les persones que han de prendre decisions amb en un estat d’ansietat.

Reflexió:

  • Per què has triat aquests objectes i no altres?
  • Com et sents en el moment de fer la maleta? Què et ve al cap?
  • És un relat de ficció o podria ser realitat?

c. Testimonis

  • “La policia sèrbia ens va donar 15 minuts per fer les maletes i anar-nos-en de casa. Però la policia macedònia ens ha mantingut aquí en condicions inhumanes.”
    Vicar, refugiat albanokosovar.
  • “La majoria dels refugiats pateix diarrees i infeccions a la pell. Al camp no hi ha aigua per rentar-se, i les latrines estan desbordades. Ens fa por que es produeixi una epidèmia en aquest camp.”  Rudolph, Metges sense Fronteres, Zaire.
  • “Estàvem tips de pidolar una mica de menjar cada dia, així que ens vam decidir a tornar a casa on, si més no, podríem conrear alguna cosa. Vam trobar les nostres cases destruïdes. Els nostres camps estaven arrasats. Els animals havien desaparegut. Ara no tenim res.”  Margarita, desplaçada, Colòmbia.

Reflexió:

  • Què tenen en comú aquests testimonis?
  • Què tenen de diferent?
  • Comenta breument com es deuen sentir en cada cas.

d. Joc de simulació : Puc entrar? 

  1. Explicar què és un joc de simulació sobre un grup de persones que marxen de casa seva perquè corren perill i volen entrar a un altre país. El docent llegeix en veu alta:

Era una nit fosca, freda i humida. A la frontera entre X i Y han arribat una colla de persones que escapen de la guerra del seu país X. Volen anar a Y, que és un país on no hi ha guerra. Tenen gana, fred i estan cansades. Porten pocs diners i com a document el passaport. Les autoritats de Y no es posen d’acord: uns els volen permetre l’entrada i els altres no. Els refugiats, desesperats, usen tots els arguments que poden per convèncer les autoritats.

  1. Es divideix la classe en tres grups: a) els refugiats de X; b)  les autoritats d’immigració de Y; c) un grup d’observadors internacionals.
  2. a) i b) preparen arguments (uns 5 minuts) i comencen a parlar ara uns i ara els altres (uns 10 minuts és suficient).

Els observadors preparen el seu informe (5 minuts). Els observadors  comuniquen l’ informe de les negociacions i una cloenda.

Reflexió:

  • Esteu d’acord amb l’informe dels observadors?
  • Què en traurieu i què hi afegirieu?
  • La conclusió és coherent amb el que es descriu a l’informe?

Més general:

  • Els països tenen dret a refusar refugiats?
  • Quins arguments donen?
  • Hi esteu d’acord?
  • Si fossis una autoritat d’immigració quina postura prendries?
  • Què caldria fer a nivell de prevenció per evitar que hi hagués refugiats?

Joc de simulació adaptat de Compass.