Literatura

L’ÀLIGA I LA GALLINA
Una vegada, un pagès es va trobar un ou en un camp. El va agafar i el va portar al galliner de la masia on vivia. Una gallina el va covar fins que l’ou es va descloure. En va sortir un aligot, que va créixer juntament amb els altres pollets.
L’àliga va fer exactament el que feien els altres pollets, ara ja pollastres. Gratava la terra amb el bec, cercant cucs i insectes per alimentar-se. També piulava i furgava per terra. Fins i tot batia les ales i volava uns metres, com la resta de pollastres. Al capdavall, ¿oi que els pollastres volen així?
Van passar els anys i l’àliga es féu vella. Un dia va contemplar, en el cel blavíssim, una magnífica au que planava elegantment i majestuosa, gronxada pels corrents d’aire, desplegant les seves ales daurades.
L’àliga vella mirava el magnífic animal volador. “¿Què és aquest animal?”, va preguntar a una gallina que hi havia al costat. “És l’àliga, la reina de les aus”, respongué la gallina. “No hi pensis més. Tu i jo som diferents, no som com ella”.
I l’àliga ja no hi va tornar a pensar mai més. I va morir sense saber que realment era una àliga, no un gallina.

Reflexió:

  • Reflexioneu què té a veure el conte amb el dret a l’educació.
  • Pot ser que hi hagi infants i persones que fan vida de gallines essent àligues?
  • Què hauria passat si un expert en aus hagués vist el galliner?