Música

La reina dels blaus
de Miquel Pujadó

De molt jove vas somiar, tot llegint novel·les rosa,
en el teu destí d’esposa, en l’amor que mai se’n va.
I vingué el teu Príncep Blau, i se’t va endur al seu palau,
un fantàstic entresòl de Cornellà.
La grisor molt aviat va ofegar el conte de fades
L’esperança, així que bades, la podreix la realitat.
Decebuda, vas anar fent, trampejant l’avorriment,
però el pitjor encara no havia arribat.
Amb l’ajuda d’un precari i trist treball, i del conyac,
i del seu cervell primari, el teu príncep embriac
t’oferí com a primícia a partir d’un cert moment
una mena de carícia potser massa contundent.
Et va demanar perdó i vas dir que el perdonaves,
oscil·lant com tantes faves entre l’amor i la por.
Però ni un mes no van trigar les pallisses a tornar.
No recordes ja quina en fou la raó.
Les veïnes van sentir tirallongues de mentides
que explicaven les ferides sense denunciar el botxí.
Si tens un ull de vellut, és només perquè has caigut…
No s’ho creu ningú, però no hi ha res a dir.
Vas anar a veure la mare per tenir algú amb qui parlar
i només veure’t la cara va agafar-te de la mà:
Per salvar el teu matrimoni -et va dir-, sigues pacient.
Més val viure amb un dimoni que un fracàs davant la gent!
Ara l’home és a l’atur… Sempre brama com un ase,
no et permet sortir de casa i, quan mires el futur,
sols veus cops, sols veus dolor, només veus una presó
i el teu cap estavellant-se contra un mur.
Reps quan torna del carrer si els cigrons no estan prou tendres,
si la puta del divendres no la hi ha mamat prou bé.
Reps si goses dir un sol mot, reps per res i reps per tot,
i de nit et poses bé i l’hi deixes fer.
De vegades, fent bugada, et sorprens cantussejant
tot plorosa una tonada de quan eres un infant.
Bessie Smith era la reina del vell blues i, ara que hi caus,
tu no has tingut gaire feina per ser la reina dels blaus!
Resignada, ets incapaç de trobar una altra sortida
que la que ofereix la vida quan es fon talment el glaç.
Així doncs, fins que la mort et permeti deixar el port,
sols faràs de sac de boxa i d’escarràs.
Et fa por deixar aquest pis, et fa por creuar la porta…
Creus que mai seràs prou forta per mirar de ser feliç.
El món de debò no és lluny: però s’esmuny
-de l’Infern estant no es veu bé el Paradís.
Si marxessis, no sabries on anar i, a més a més,
passarien gaires dies abans no et localitzés?
La justícia no t’empara.
Altres dones hi han cregut i potser són lliures ara,
però ficades al taüt!
En el món hi ha moltes naus amb les veles desinflades,
malvenudes i amarrades per un tràgic joc de daus.
Sovint miren l’horitzó, imaginant la cançó
que els farà oblidar algun dia el blues dels blaus.

Podeu escoltar-la aquí i aquí

Reflexió:

  • Pots explicar la història que hi ha darrere la cançó?
  • Quina relació hi ha entre la lletra i la música?
  • Explica fets reals o ficticis?
  • Com s’explica el comportament del protagonista?
  • Quin paper té l’entorn? Quins són els arguments de la mare?
  • Què cal que facin les dones en aquests casos?
  • Diries que és una cançó de consol, reivindicativa?
  • És important no fomentar les situacions que denigren les dones o pressuposen una superioritat masculina, ja que així normalitzem situacions de violència.
  • Cal detectar la violència psicològica. Pot incloure amenaces, insults, ofenses, crits, intimidació, assetjament, fer córrer rumors o humiliar algú davant d’altres persones, mostrar indiferència, pressió, manifestacions de gelosia o actitud possessiva, controlant decisions o activitats.
  • Cal evitar conductes de risc a les xarxes socials com penjar imatges íntimes o informació sensible.
  • Justificar comportaments violents per mitjà de la gelosia i creure que és un senyal d’estimació i amor és un error.
  • Quan se sent gelosia, cal tenir la confiança per poder compartir com se sent la persona i intentar solucionar-ho per mitjà de la comunicació, amb escolta i tranquil·lament.
  • Si una noia es troba en situació de violència masclista, se l’ha d’escoltar amb atenció, no jutjar-la, oferir-li acompanyament per buscar l’ajuda d’una persona adulta.
  • En les relacions afectivosexuals el consentiment és el pilar fonamental. El consentiment es produeix quan la persona està d’acord amb el que se li comenta o proposa, significa donar permís a alguna cosa, estar d’acord amb la proposta que se li fa.
  • La metàfora de l’iceberg de la violència masclista ens explica que hi ha una violència visible i que hi ha també tota una massa de gel submergida, invisible, en què se sustenta la violència visible, que colpeja les dones en el dia a dia i que, en moltes ocasions, correspon a actituds naturalitzades.
Font: Gencat