Grans temes

BENESTAR

Anomenem benestar el conjunt de factors que procuren qualitat de vida a les persones i que fan que la seva existència posseeixi tots aquells elements que donen lloc a la seguretat, tranquil·litat i satisfacció humanes. En aquest sentit, es parla de benestar social, perquè és col·lectiu i no cal confondre’l amb el que seria un benestar subjectiu o, si es vol, estat de felicitat individual. L’estat del benestar, Welfare State en anglès, és, segons el sociòleg T.H. Marshall, el que assegura la protecció social en aspectes com la sanitat, l’habitatge, l’educació, els serveis socials, les pensions de jubilació o la protecció de l’ocupació. El problema és que aquest model només afecta una petita part de la població mundial.

a. Nivell de vida

Elevar el nivell de vida, què creus que inclou?
Assenyala quins són al teu parer els aspectes que cal tenir en compte per valorar un nivell de vida:

  • El sou que es guanya cada mes
  • Tenir ordinador a casa
  • Tenir automòbil
  • Ser simpàtic
  • Disposar d’aliment bàsic
  • Viure en un àtic
  • Tenir un hospital a prop
  • Que hi hagi parades de taxis
  • Tenir una segona residència
  • Poder viatjar
  • No respirar aire pol·luït
  • Tenir un clima temperat
  • Comprar-se roba de marca

Ens hem deixat alguna cosa important?

b. Benestar, és estar bé?

Explorar el terme “benestar”. Cercar situacions en què aquesta expressió és usada en tot el seu sentit, per exemple: Quan finalment, després de treballar tot el dia arribo a casa amb els meus sento un gran benestar.
Escriurem aquestes frases a la pissarra i primer veurem si el terme ha estat ben usat i després procurarem substituir-lo per “estar bé”. Què passa?

c. Condicions del benestar

Quins creus que són algunes de les condicions bàsiques per a poder parlar de benestar d’una persona?

Reflexió:

  • Per què tants milions de persones no arriben a un nivell de vida digne?
  • Per què hi ha tants pobres a les Illes Balears?
  • Dins la nostra societat, ¿com són protegides les mares?  I els infants?
  • Com podem arribar que tothom visqui amb seguretat i dignitat?
  • Què pots fer tu per ajudar els aturats, malalts, invàlids, vells, …?

d. Enquesta

Feu aquesta enquesta i prepareu un debat a classe:

  • Pregunteu cada un a unes 10 persones d’edats diferents què entenen ells per viure bé i anoteu les seves respostes.
  • Analitzeu el sentit que donen les persones a l’expressió viure bé. Si cal, seleccioneu i classifiqueu les respostes semblants.
  • Tabuleu les enquestes i anoteu els resultats a la pissarra.
  • Partint dels resultats obtinguts, expresseu la vostra opinió personal en l’àmbit d’un debat ordenat.

CONSUM

Alimentació

Activitats

  1. Es pot demanar a l’alumnat que facin una llista de tot el que mengen i beuen cada dia. Analitzar el que aprenen sobre el que necessita el cos per a sobreviure i créixer (per exemple hidrats de carboni, lípids, proteïnes, minerals, vitamines i aigua).
  2. Triar un menjar del dia i demanar que esbrinin qui l’ha produït, elaborat, transportat i preparat els seus components. Aquest estudi podria combinar-se amb visites a les fonts que abasteixen els mercats i les botigues de comestibles locals.

HABITATGE

Allotjament

Els habitatges d’un lloc responen directament a imperatius tals com el clima i la geografia locals; l’estructura i la situació de les famílies; les preferències culturals i religioses, i la disponibilitat de materials de construcció.

a. Trets bàsics d’un habitatge

Preparar amb la col·laboració de la classe una llista de les característiques que ha de reunir una casa i després fer que l’alumnat  projecti un habitatge d’aquestes característiques. Procurar que cada alumne descrigui i expliqui les característiques del seu projecte.

  • De quina manera reflecteix el projecte els seus valors i la seva cultura?
  • Com es podria modificar i millorar la manera de construir els habitatges locals a fi de conservar recursos com l’aigua i l’energia i minimitzar la contaminació?
  • Quines podrien ser les necessitats específiques dels membres de la família que tinguessin discapacitats físiques?

b. Sense llar

Si hi ha persones sense llar en la comunitat, plantegi el tema i faci que els seus alumnes esbrinin per què hi ha persones sense llar i qui són.

  • Qui s’ocupa de les persones sense llar?
  • És una qüestió de drets humans la manca de llar?
  • Què pot fer-se per a resoldre el problema?

SALUT

La salut és un dret humà fonamental i un dels objectius bàsics del desenvolupament mundial. Resolucions nombroses de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), organisme de les Nacions Unides especialitzat en aquesta esfera, denuncien la desigualtat greu que existeix en l’estat de salut de la població del món.

Per a la planificació i aplicació de l’atenció primària de salut es requereixen recursos. La majoria dels països inclouen en els seus plans d’estudi escolars ensenyament sobre qüestions de salut per a proporcionar als alumnes informació bàsica sobre la nutrició, la forma com funciona el cos, la prevenció de malalties i les estratègies per a la seva curació. El tema general de la salut també planteja altres qüestions importants relatives als drets humans: la discriminació contra les nenes en l’atenció de la salut, els efectes per a la salut del treball infantil i del matrimoni precoç, el dret a la informació sobre la salut reproductiva, els efectes negatius de la contaminació ambiental i la malnutrició, i els efectes positius de l’educació per a la salut.

Activitat

Un bon recurs és convidar un metge o un treballador de la salut de la localitat perquè parli als alumnes o exposi fets i idees pertinents. També  es podrien organitzar visites a hospitals i a projectes locals de salut.

MEDI AMBIENT

El dret a un nivell de vida adequat implica també gaudir d’un medi ambient saludable i no degradat, respirar aire pur, disposar d’aigua neta i aliments no contaminats, cosa que no es recull a la Declaració Universal dels Drets Humans. Quan el 1948 es va aprovar la Declaració, la sensibilitat mediambiental era molt feble.

Però ara sabem que el deteriorament del medi ambient no afavoreix ni el progrés social ni contribueix a elevar el nivell de vida de la humanitat, al contrari. Algunes catàstrofes esdevingudes des de llavors i la incidència sobre el medi ambient de la forma de vida insostenible dels països més desenvolupats fan encara més evident la necessitat dels drets (i deures) relacionats amb el medi ambient.  Ens ho recorden grans cataclismes, com la fuita de pesticides de la fàbrica de Bhopal el 1984, l’accident de la central nuclear de Txernòbil el 1986, els constants abocaments de petroli als oceans, el tràfic de residus tòxics cap al Tercer Món, la desforestació de les selves tropicals, la desertització d’àmplies zones de la terra, el forat de la capa d’ozó, les emissions de diòxid de carboni a l’atmosfera, les pluges àcides, la fusió de les glaceres i dels casquets polars, l’esgotament dels caladors, la reducció global de la biodiversitat… la llista seria inacabable.

Afegir la reflexió sobre el medi ambient serveix per posar de manifest el fet que la Declaració Universal va ser el resultat d’un procés evolutiu i d’un moment històric determinat, per la qual cosa és coherent contemplar que el seu contingut pugui ser millorable, ja sigui descrivint millor els principis actualment incorporats o avaluant la inclusió de nous drets. En la mesura que la Declaració Universal és fruit del moment en què es va redactar, el seu contingut s’ha d’entendre com un acord dinàmic, obert, susceptible per tant de ser actualitzat.

La pregunta clau en aquest punt seria:

  • Què fas tu pel medi ambient?