Temàtica

ELS DRETS I DEURES

Tenir dret és la facultat de poder fer algunes coses, però aquest dret ha d’anar acompanyat dels deures que tenen els altres per a respectar-nos.
Per exemple jo tinc el dret de parlar a classe ,però també tinc el deure d’escoltar els altres, ja que ells també tenen el dret de parlar i ser escoltats. No podem parlar de drets sense parlar de deures.

Correspondència

Si algú té els drets que s’enumeren en la llista de l’esquerra, és que algú ha d’atendre’ls i per això aquest algú “té deures”. A qui corresponen atendre els drets següents?

  DEURE A QUI CORRESPON
Dret a tenir una educació    
Dret a tenir aliments    
Dret a la seguretat social    
Dret a jugar    
Dret a cantar    
Dret a protecció    
Dret a tenir un metge    
Dret a desobeir    
Dret a sentir la música que t’agrada    
Dret a ser estimat /da    
Dret a tenir pares    
Dret a treballar    
Dret a dutxar-se    
Dret a protestar    
Dret a….    

TENIR NOM

Estem tan habituals a tenir nom que poques vegades pensem en el seu significat i sentit. Aquesta és una bona ocasió per a reflexionar sobre un fet que ens acompanya tota la vida.

a. El nom propi

  • És igual tenir nom que no tenir-lo?
  • Si tinguessis un nom diferent, series tu?
  • És el teu nom el que et fa ser i sentir-te tu mateix?
  • Et faria res no tenir nom?
  • Et faria res tenir un nom diferent?
  • Si canviessis el teu nom amb el del teu amic series el teu amic?
  • Què passaria si no tinguessis nom?
  • Una nena pot portar un nom de nen i a l’inrevés?
  • Hi ha noms que no se sap si són de nen o de nena?
  • Els noms es poden comprar o vendre?
  • Què és un cognom?
  • Utilitzes el teu nom quan parles amb tu mateix?
  • Series una persona diferent si tinguessis un nom diferent?
  • Hi ha algun nom que t’agradaria més que no pas el que tens?
  • Et faria res no tenir nom?
  • ¿Els noms es poden comprar i vendre?
  • ¿Els noms es poden canviar?
  • Per què es diu el “nom propi”?


b. De noms

De vegades hi ha nens o nenes que tenen noms diferents.
En aquest exercici, cada persona de la classe ha d’escriure els seus diversos noms:

  • El nom que em donen els o les mestres:
  • El nom que em van posar en néixer:
  • El nom que em dona la meva mare:
  • El nom que em dona el meu pare:
  • El nom que em donen els meus amics:
  • El nom que em dono a mi mateix/a:


c. El nom i el cognom


Quan es diu que els nens i nenes tenen dret a un nom ….

  • Significa un nom de pila o també cognoms?
  • Es pot tenir nom i no tenir cognom?
  • I a l’inrevés, es pot tenir cognom i no tenir nom?
  • Coneixes  algú que té el mateix nom que el teu? I el mateix cognom?
  • Coneixes  algú per un sobrenom i no saps ni com es diu ni com és el seu cognom?
  • Coneixes algú que tingui més d’un nom? En quin sentit?
  • Quants cognoms tens?
  • Quin dels dos t’agrada més?
  • Saps el que significa el teu cognom?
  • T’agrada més el teu nom o els teus cognoms?
  • Prefereixes que et diguin pel nom o pel cognom?
  • T’imagines com seria la teva vida si no tinguessis cognom?

d. Posar noms

  • Has posat alguna vegada un nom a un animal, a una nina a un pelux?
  • Com ho vas decidir?
  • Li podies haver posat un altre nom?
  • Per què vas decidir el que li vas posar, en comptes d’un altre?
  • Si tenies una mascota, quin nom li posaries?
    si fos un hàmster
    si fos un gat
    si fos un gos
    si fos un ocell
  • Ens podem posar sobrenoms?
  • Partint d’una qualitat que tinguem, ens posarem un sobrenom; així cadascú es dirà per una estona: Rosa la ràpida, Josep el pacient, etc.

e. Esbrinar sobre el nom propi.

  • Saps per què et dius com et dius?
  • El meu nom, ¿té alguna relació amb alguna persona de la meva família, amb un lloc, amb una religió, etc.?
  • Com se’ls va acudir als meus pares posar-me’l?
  • Quin significat té el teu nom, ho saps?
  • Esbrinar el sentit de cada cognom, primer o segon, i veure el seu origen geogràfic o etimològic.


f. Frases per pensar

L’ensenyant escriu a la pissarra algunes d’aquestes frases o altres que seran comentades entre tota la classe

  • Tenir un nom és molt important
  • El meu nom soc jo!
  • El meu nom em permet de reconèixer-me
  • El meu nom és el que fa que em coneguin
  • En posar-nos un nom els pares expressen algun desig

SER D’UN LLOC

Diem que les persones tenen una nacionalitat quan viuen en una geografia comuna i comparteixen una història i una llengua, o una religió o unes tradicions, etc. Per què, doncs, el tenir nacionalitat, que sembla natural, és plantejat com un dret?

a. Tenir una nacionalitat significa tenir en comú:

  Si NO Per què
. costums comunes      
. les lleis      
. les maneres de pentinar      
. una música especial      
. el menjar (diferents coses i de diferent manera)      
. unes tradicions      
. la llengua      
. la religió      
. les cases      
. la manera de vestir      
. la manera de divertir-se      
. els jocs      
. les festes      
. la manera de caminar      
. el color de la pell      
. la manera de ser enterrats      
. els paisatges      
…..      

 b. El carnet d’identitat

Pregunteu a casa quines són les dades que hi ha en un carnet d’identitat i que conformen la identitat de les persones. A més de les que hi ha als carnets, penseu que n’hi ha altres que poden ser importants, com ara la religió que tens, la llengua que parles, o alguna altra?

c. Sense papers

Explorar el que significa l’expressió “sense papers”, relacionant-ho amb la qüestió de la identitat.

  • Tens algun carnet?
  • Si no tens papers no ets ningú?
  • Si tens papers ets algú?
  • Són més importants els papers que les persones?
  • Què implica no tenir papers?
  • Coneixes a algú “sense papers”?

Procurarem representar el que significa viure en una societat “sense papers”. Especialment analitzarem el que comporta, què implica, com afecta a aquestes persones i ens preguntarem què podem fer per ells.

Com a síntesi

Si els nens tenen dret a un nom i a una nacionalitat, ¿qui té el deure perquè això no deixi de passar? De qui és competència o responsabilitat?

  • dels pares
  • de la gent gran
  • de l’estat
  • de les comunitats
  • dels ajuntaments
  • de ningú, de tots