Activitats

MIRAR

QUADRE D’ESCOLA

Gustav Igler. L'escola de Eselbank, 1881
Gustav Igler. L’escola de Eselbank, 1881

Reflexió:

  • Què té en comú aquesta escola amb la teva? (Has de trobar almenys cinc aspectes)
  • Què té de diferent? (Has de trobar almenys cinc aspectes)
    Creus que estaries a gust en una escola així? Per què?
  • A teu parer i en vista de ¿les escoles d’avui han avançat o retrocedit?

QUADRES DE JOCS

John George Brown, Fent volar estels, 1867
John George Brown, Fent volar estels, 1867
M. Cassat, Mainada a la platja, 1884
M. Cassat, Mainada a la platja, 1884
Hugo Salmson, Infants jugant a cartes, Sense data
Hugo Salmson, Infants jugant a cartes, Sense data
Fritz Uhde. L'habitació dels infants, 1889
Fritz Uhde. L’habitació dels infants, 1889
A. J. Esley. La captura del dia, 1902
A. J. Esley. La captura del dia, 1902


Observar alguns quadres que ens mostren nens i nenes jugant

Qüestions per plantejar per a cada quadre:

  • Coneixes aquest joc? Té un nom?
  • Has jugat alguna vegada a aquest joc?
  • Hi ha algun joc d’aquests que no hagis provat mai?
  • Creus que és un joc antic, modern o de tots els temps?
  • Aquest joc té regles? ¿Les saps?

Amb tots els quadres alhora

  • Creus que hi ha jocs de nenes i de nens?
  •  Creus que hi ha jocs de petits i de grans? Justifica a partir d’aquests quadres
  • Quin d’aquests nens i nenes creus que es diverteix més?
  • Quin joc triaries ara mateix per jugar?

ESCOLTAR

Cançó

L’escola que volem
Escoles de Nou Barris

Si ens deixen somniar (somniar, somniar)
L’escola que volem (que volem, que volem)
Desitjos a grapats (a grapats, a grapats)
I aquí us els cantarem (cantarem, cantarem)

Volem una escola més gran, on aprenguem jugant,
Basada en els valors, i coses importants,
Treballem per la pau, i no (tant) fer el gripau,
Escolta-ho bé i ja ho veuràs!

És l’escola que volem….

L’estudi és divertit (divertit, divertit)
Si estic amb els amics (els amics, els amics)
Si el clima és l’apropiat (apropiat, apropiat)
I els deures no excessius (no excessius, no excessius)

Que tingui moltes aules, amb bones taules
i bons ordinadors i llapis de colors.
Si em toca recollir, una escombra vull per mi
Fem-ho tot bonic!

És l’escola que volem….

Volem un pati gegantí,
amb atraccions per tu i per mi,
amb tirolina si pot ser
o uns gronxadors que estiguin bé;
I un hort urbà per anar plantant,
mongetes, cols i enciam.

És l’escola que volem…..

La pista on juguem a futbol,
que sigui gran com el Camp Nou,
I així hi cabran milers de nens
quan a les festes celebrem,
Que aquesta escola és la millor,
la festa de l’educació
Diguem-ho tos ben fort!!!

La podeu escoltar aquí

Xiula:
Gustav Igler. L'escola de Eselbank, 1881

Reflexió:

  • Com és l’escola que volem segons la cançó?
  • Quin aspecte de l’escola t’ha agradat més?
  • Quines coses creus que ja té la teva escola?
  • Quines coses de les que diu la cançó li falten?
  • Quina relació té la cançó amb el setè principi dels Drets dels infants?

 

Música clàssica

Georges Bizet: Jocs d’infants. Suite per a piano a quatre mans, una de les primeres obres franceses escrites per a infants.

Hi ha dotze peces:

Obra completa AQUÍ

  1. El gronxador
  2. El trombe (al minut 2:30)
  3. El canell (al minut 2:31)
  4. Els cavallets de fusta (al minut 5:53)
  5. L’equilibrista (al minut 7:10)
  6. Trompeta i tambor (al minut 8:10)
  7. Bombolles de sabó (al minut 10:20)
  8. Les quatre cantonades (al minut 11:48)
  9. La gallina cega (al minut 14:04)
  10. A la una la mula (al minut 15:38)
  11. Pares i mares (al minut 16:54)
  12. El ball (al minut 20:12)

Gabriel Fauré: Dolly. Es tracta d’una suite per piano a quatre mans de 6 peces que es refereixen a escenes de la vida quotidiana d’una nena:

1. Cançó de bressol

2. Miaou (Scherzo-vals entre Dolly i el seu gat)

3. El jardí de Dolly

4. Kitty-vals (vals capritxós que parla d’un gosset)

5. Tendresa

6. Pas espanyol

Obra completa AQUÍ

 

Qüestions:

  • Per començar, quina de les tres composicions t’ha agradat més?
  • Quin creus que encaixa millor amb  el principi?
  • Creus que a partir d’alguna peça d’aquestes composicions es podria improvisar un joc ? Ho intentem?

 

LLEGIR

Un dia especial i diferent

Un bon dia el Manel es va llevar al matí i va recordar que a l’escola tocava aprendre a restar. –Quin avorriment! Mare, he decidit que no vull anar a l’escola perquè no m’agrada fer restes! La mare, sorpresa, va preguntar-li: –I què faràs tot el dia, si no vas a escola? El Manel, molt decidit, s’oferí per acompanyar-la a la botiga a treballar. Dit i fet, el Manel arriba molt content a la botiga amb moltes ganes de començar a treballar i li pregunta a la seva mare quines feines pot fer. –Tu, Manel – li diu la mare–, seràs l’encarregat de posar el cartell a les flors perquè tothom sàpiga quina és cadascuna. El Manel, molt content, es va posar a treballar. De seguida cridà:
–Ja estic, mare, he posat tots els cartells! La mare va anar a veure què havia fet el Manel.
–Però, Manel – li va dir–, si estan tots al revés! Així la gent s’equivocarà! A veure, doncs llavors pots encarregar-te de cobrar a la gent que compri. El Manel s’hi va posar molt decidit, perquè li agradava molt la seva nova tasca.
Però, com que encara no sabia restar, es va equivocar tornant el canvi i donava diners de més als clients.
–Home, Manel, no veus que així no guanyarem diners– Doncs ara la teva nova tasca serà regar les plantes. Però, sobretot, vigila de no tocar res, no sigui cas que et facis mal.
–Sííí! –va dir el Manel molt content, perquè li agradava encara més aquesta feina. Però, com que els cartells no estaven ben posats, el Manel no sabia quines plantes eren, i de sobte…– Ai! El Manel s’havia acostat massa a una planta carnívora que quasi li clava una mossegada. Li havia anat d’un pèl. Llavors
–eeecccsss!– se li havia enfilat una eruga pel braç. I al final no va fer cas de l’avís de la seva mare i va voler tocar un cactus sense saber que punxava molt, i –buahhhhhh!– va rompre a plorar quan la planta li va caure al cap. Quan va arribar a casa, el Manel estava molt cansat de tota la feina i portava una bona ferida al cap, que la mare li va curar. Mentre li anava posant una tireta ben gran, el Manel es va adonar que hi havia coses que encara havia d’aprendre a l’escola. Ja amb el pijama posat, abans d’anar-se’n al llit, li diu a la mare:
–Crec que demà hauria d’anar altre cop a l’escola a aprendre totes les coses que em falten. I, així, el Manel va tornar a anar a l’escola. Però mai no va oblidar el dia especial i diferent que havia passat a la botiga.

Font: Marta Fontané Sanchez, Maite Martín Serra i Elisa Sanz Navarro, educadores de l'Espai de la Infància de Poble-sec per a Tothom, de Barcelona.

Reflexió:

  • Què t’ha semblat la història?
  • Es podria aplicar a altres situacions?

CURTMETRATGES

El terrissaire
Durada: 7:49

El terrissaire

Un aprenent de terrissaire vol adquirir la capacitat creativa del seu mestre, capaç de donar vida a l’argila. El jove practica al torn fins que està llest per dominar els secrets de l’ofici.

Reflexió:

  1. Quina mena d’educació rep el jove aprenent?
  2. Quina relació té el que aprèn amb com ho aprèn ?
  3. Per què no ho aconsegueix a el principi?
  4. Com reacciona quan no li surten bé les coses?
  5. Com aconsegueix millorar?
  6. Quina conclusió en podem treure?
  7. Quina relació pot tenir el curtmetratge amb l’enunciat del desè principi?

Camí més perillosos per anar a l’escola Cisjordania
Durada: 25:39
Gustav Igler. L'escola de Eselbank, 1881

Episodi de la sèrie Els camins més perillosos per anar a l’escola. On mostra les dificultats que tenen molts infants del món per aconseguir una educació. (Pot ser aquest o qualsevol altre capítol)

Reflexió:

  1. Quines són les dificultats que tenen aquests infants segons el documental per poder anar a l’escola?
  2. Quines altres creus tu que també tenen encara que no hagin estat dites o filmades?
  3. Et pots imaginar de ser al seu lloc?
  4. Com penses que es podria resoldre aquest problema?

Es pot relacionar amb la pel·lícula Camí a l’escola que trobareu a la Filmografia.