Literatura

INVICTUS
de William Ernest Henley

Més enllà de la nit que m’envolta
negra como l’abisme insondable,
jo agraeixo al Déu que sigui
per la meva ànima invicta.
Atrapat en aquest circumstancial lloc
mai m’he lamentat ni he plorat
Davant les punyalades que m’ha donat l’atzar,
el meu cap sagna, però no m’he prostrat.
Món enllà d’aquest lloc de fúria i llàgrimes
m’acorralen amb terror les ombres.
Però tants anys d’amenaces
em troben sense cap temor.
Ja no importa quin va ser el meu camí,
quantes culpes he acumulat.
Amo sóc del meu propi destí:
Capità de la meva pròpia ànima.

 

Nota:  Aquest fou el poema que acompanyà Nelson Mandela a la presó durant els 27 anys  en que fou privat de llibertat.

Reflexió:

  • Què vol dir “invicte”?
  • Quina actitud destil·la el poema?
  • Què fa l’autor malgrat estar atrapat?
  • Què fa l’autor davant les punyalades que li ha donat l’atzar?
  • Com tolera tants anys d’amenaces?
  • Es pot ser “amo del propi destí” a la presó?
  • Es pot ser “capità de la pròpia ànima” condemnat a presó?
  • Per què creus que Mandela tenia aquest poema com a referent?
  • Pot ser un cant de referència per a tots els innocents empresonats?