Filmografia

CINEMA I EDUCACIÓ

El cinema no és sols un gran muntatge tècnic i estètic és també una indústria potent, és art, mercat, tecnologia i dictador de modes i amb elles de maneres de viure i per tant  un mitjà generador de valors. Genera valors tant pel que fa al fons com per la forma: reprodueix mons, ens fa de mirall de realitats que, de vegades, no veuríem dins del món més purament convencional i, d’altres, des de perspectives més trencadores, més crítiques.

Vivim immersos en una societat on la imatge té un pes enorme,  on l’exterioritat i l’aparença, el look, la moda, els pírcings, ens identifiquen i ens fan ser d’un grup o un altre i són signes que es llegeixen i que poden decidir les nostres accions. El paper del cinema en aquest procés abasta tant els aspectes subtils i enlairats de l’ànima humana com l’enfonsa en les misèries més tètriques i profundes. El cinema fet amb art i enginy  és una eina potentíssima per captivar i seduir.. Per això és tan important fer una tria de qualitat entre les que ens ofereix tanta producció cinematogràfica.

L’impacte del cinema és un fet si ens fixem en la configuració i construcció social i personal dels valors. Les pel·lícules es poden interpretar des de molts punts de vista i per això permeten intercanvis d’opinió rics i variats.

Sigui quin sigui però el to del film en tots els casos hem d’acceptar que el cinema és un gran creador d’expectatives, que – com la literatura- té una enorme facilitat per fer-nos prendre posició a favor del protagonista, tingui o no raó, sigui o no el bo de la pel·lícula. Es un gran creador d’imaginari i també de realitats.

Donada la seva capacitat de servir realitats sovint és creador de pensament col·lectiu. Sabem per exemple que el neorealisme italià va marcar tota una generació i probablement alguns films de ciència ficció ens permeten pensar en futurs llunyans a partir d’algunes sagues creades a Hollywood.

Per què no veure en els films també una ocasió per a treballar els Drets?
Treballar a través del llenguatge cinematogràfic permet:

Els films des de l’intel·lecte

Tot film ens aporta una parcel·la de coneixement, ja sigui una concepció del món, una manera de veure i de fer les coses, una forma de reaccionar, uns models o antimodels de comportament. A cada film fins i tot el més nefast podem trobar algun problema de naturalesa filosòfica que ens permetrà de ser analitzar, interrogat des d’una mirada crítica.

Els films des de les emocions

El paper catàrtic de la tragèdia fou observat per Aristòtil i té vigència fins avui. El cinema, com a al teatre els espectadors vivim les vides dels herois i dels protagonistes. Es dóna el fenomen de la transposició, de l’empatia total, de manera que riem i plorem com els mateixos actors. Aquest alliberament és ric en si les emocions que es proposen són agudes,
matisades i subtils.

Proposem doncs el cinema com un text que cal interpretar des del seu llenguatge i que permet posar en joc el propi gust, les expectatives, les necessitats , els sentiments i les emocions.

FILMOGRAFIA DE DRETS HUMANS

Fent un esforç de síntesi hem triat dues pel·lícules per bloc, sabent que es podria ampliar moltíssim. Totes elles es poden substituir per les que se suggereixen a l’apartat Altres pel·lícules  i a totes elles es pot aplicar la temàtica general

En la tria hem buscat pel·lícules que es troben en DVD, a les grans plataformes o també a Internet. Es tracta de pel·lícules força recents i que es troben en els circuïts comercials
Les vuit pel·lícules triades són una combinació de cinema clàssic i cinema actual, formen un conjunt que aplega gèneres cinematogràfics ben diversos i conformen una resumida història del cinema i dels drets alhora. Hi ha tres pel·lícules en blanc i negre, quatre biografies, i una clara tendència ser tractades des de la Mirada no violenta i la Mirada violeta.

DRETS PERSONALS

Conceptes comuns: dret, persona, llibertat.

Art. 1. Iguals
Art. 2. Sense distinció
Art. 3. Vida, llibertat, seguretat.
Art. 4.  No esclavitud
Art. 5. Tracte humà. Tortura
Art 19. Llibertat d’opinió

LA BICICLETA VERDA, 2012	Haifaa Al-Mansour,  Aràbia Saudita	Castellà 98’	Paper de la dona. L’escola. El casament de les nenes Veure la pel·lícula on line
L’HOME ELEFANT, 1980	David Lynch USA	Català 120’	Ser tractat com a persona Ser diferents. Dignitat Veure la pel·lícula on line (castellà)

DRETS JURÍDICS

Conceptes comuns: llei, protecció, igualtat, justícia.

Art. 6. Personalitat jurídica.
Art. 7. Discriminació
Art. 8. Tribunals competents,
Art. 9. Detingut, pres o desterrat arbitràriament.
Art. 10. Tribunal independent i imparcial
Art. 11. Presumpció d’innocència.
Art. 12.Protecció a la vida privada.
Art. 29. Deures
Art. 30. Supressió de drets i llibertats

MATAR UN ROSSINYOL, 1962	Robert Mulligan, USA	Castellà 129’	La justícia Discriminació Racisme
CLARA CAMPOAMOR, 2011	Laura Maña, Espanya	Català 90’	Biografia Sufragi femení Feminisme Veure la pel·lícula on line (català)

 

DRETS POLÍTICS I CIVILS
Conceptes comuns: Participació, País/nació/estat.

Art. 13. Circular lliurement. Refugiats i immigrats.
Art. 14. Asil
Art. 15. Nacionalitat
Art. 16. Fundar una família
Art. 20. Llibertat de reunió
Art. 21. El vot.
Art. 28. Ordre social internacional

EL VISITANT, 2008	Thomas McCarthy EUA	Castellà 104’	La immigració El joc dels prejudicis La música
EL GRAN DICTADOR, 1940	Charles Chaplin	Castellà, 123’	Les dictadures La democràcia Discurs final

 

DRETS ECONÒMICS, SOCIALS, RELIGIOSOS I CULTURALS

Conceptes comuns: Dignitat. Respecte.

Art. 17. Propietat
Art. 18. Llibertat religiosa i de pensament
Art. 22. Seguretat social
Art. 23. Treball remunerat
Art. 24. Descans
Art. 25. Benestar
Art. 26. Educació
Art. 27. Participació i protecció  vida cultural

FLOR DEL DESERT 2009	Sherry Hormann Gran Bretanya, Alemanya, Àustria	Castellà 124	Ablació o mutilació / Situació actual Quines raons es donen Veure la pel·lícula on line (castellà) 1
TALENTS OCULTS, 2017	Theodore Melfi EUA	Castellà117’	Gràcies a tu jo soc més lliure Tres discriminacions: coma científiques, com a dones i com a negres

Suggeriments per  una sessió de cinefòrum

Text adaptat de la pàgina web d’Amnistia Internacional

La selecció de la pel·lícula ha de ser acurada
S’ha de fer en funció de l’edat i les característiques de el grup. Es podrien considerar diverses possibilitats: a partir de les que suggerim o bé buscar  la pel·lícula que es consideri més adequada a l’aspecte dels drets que es vol tractar.

No pot ser una activitat improvisada
Qui porti l’activitat  a més d’haver vist abans la pel·lícula s’ha d’haver informat sobre tot allò relacionat amb la pel·lícula que consideri rellevant i útil i s’ha de documentar sobre el tema sobre el qual versa el cinefòrum per estimular el diàleg i fer aportacions quan ho cregui convenient.

El cinefòrum és una activitat de grup
Mirar una pel·lícula és inevitablement una experiència individual. L’objectiu del cinefòrum és compartir l’experiència individual mitjançant el diàleg, estimulant l’expressió de les emocions suscitades i les idees suggerides.

Ha de desenvolupar-se en un ambient propici
Tenint en compte el seu aspecte fonamental d’activitat grupal, és imprescindible que l’ambient de l’activitat sigui relaxat i a el mateix temps estimulant, propici a la implicació personal i a el desig de comunicar-se i compartir les vivències.

És una eina educativa
Es tracta d’una reflexió crítica sobre les pròpies actituds, valors i creences. El diàleg ha de ser la via que permeti manifestar i contrastar les respectives postures personals i, d’aquesta manera, confrontant-, revisar la seva validesa, descobrir noves perspectives, evidenciar eventuals prejudicis, etc.

No és un entreteniment
Els participants han de tenir perfectament assumit prèviament que l’activitat no es programa per omplir cap buit, ni com a mer passatemps. Han d’acudir amb una actitud positiva, disposats a la reflexió, l’escolta i la participació.

Ha de ser una activitat atractiva
S’han de conjugar els objectius educatius relacionats amb les actituds i els valors amb la valoració dels aspectes lúdics i estètics propis de les pel·lícules: la música, la fotografia, la intriga, l’acció … El gaudi facilita i permet aprofundir i treure més profit de qualsevol experiència educativa.

Ha d’incorporar un clar component cinèfil
L’activitat ha de permetre aprendre  el llenguatge cinematogràfic. Una bona pel·lícula sempre amplia el “vocabulari cinematogràfic” de l’espectador i l’estimula a interessar-se pels aspectes tècnics del mitjà.

Ha de valorar l’impacte emocional produït
S’ha d’encoratjar la manifestació i la posada en comú de les emocions suscitades per la pel·lícula.

Ha d’incloure una anàlisi dels valors i fílmic
Els aspectes emocionals s’ha de completar amb l’anàlisi dels objectius que s’atribueixen a la pel·lícula i dels mitjans utilitzats. Aquesta anàlisi hauria de ser doble: des del punt de vista dels valors i des d’un punt de vista estrictament fílmic. De fet, els aspectes racionals i emocionals s’han de complementar mútuament: és imprescindible combinar tots dos processos.