Epíleg

Amb aquest epíleg tanquem quatre cursos de reflexió sobre els Drets humans. Com a cloenda i per tenir consciència del procés intel·lectual i actitudinal que hem recorregut, farem una breu reflexió global.

Conèixer els Drets humans

Ara que t’has fet una idea de l’abast dels Drets Humans volem tancar l’anàlisi dels distints articles en una valoració conjunta.

Reflexió:

• A parer teu, què hauria de saber la gent sobre els drets humans?
• Per què és important l’ensenyament dels drets humans?
• Aquest coneixement és més important per a algunes persones que per a unes altres? En aquest cas, per a qui? Per què?
• Com creus s’hauria d’enfocar l’ensenyament dels drets humans?
• En què es diferencia l’ensenyament dels drets humans d’altres matèries que s’ensenyen en l’escola (per exemple cal prendre iniciatives i no només adquirir coneixements)?
• Què pot fer l’alumnat per a saber més coses sobre els Drets Humans?

Grans conceptes

Intentar explicar en mots propis alguns d’aquests conceptes que són fonamentals en la lectura dels Drets:

Discriminar significa…
Maltractar vol dir…
Impedir
Abusar
Tenir cura
Abandonar
Negligir
Explotar
Tolerar
….

Comentar per escrit les frases següents

«La Declaració Universal dels Drets Humans està per sobre de qualsevol constitució».

«Qualsevol país té dret a no adherir-se a la Declaració Universal i a regir-se per les seves pròpies normes».

«La Declaració Universal és com les lleis en alguns països; existeixen, però ningú té capacitat de fer que es compleixin ».

Comprensió dels drets

Per tal d’interioritzar la Declaració Universal dels Drets Humans farem un repàs d’alguns dels drets més significatius. Individualment o en petit equip caldria identificar l’article que descriu cada tipus de dret:

Tipus de dret Articles
1. Dret a la igualtat
2. Dret a la vida
3. Dret a les llibertats: de pensament, de consciència i religió, d’opinió i expressió, de reunió i associació, no a l’esclavitud.
4. Dret a la justícia
5. Dret a la família, a la seguretat social,
6. Dret a la propietat
7. Drets polítics: a la participació en el govern, a no tenir fronteres.
8. Drets dels febles: dels treballadors, de les dones, dels nens i nenes, de les minories.
9. Dret a l’educació i a la cultura.
10. Dret a viure sense fronteres.
11. ……

Reflexió:

  • Ha estat senzill?
  • Quin article ha costat més de trobar?
  •  Algun tipus de Dret pot correspondre a més d’un article?


Identificar els drets

Imagineu que coneixes alguna d’aquestes situacions. Quin article de la Declaració representen. Podeu treballar primer individualment, després per parelles i finalment en grups de 6 fins arribar al grup gran.

Situació Article de referència
  • Família asseguda a taula amb una actitud tranquil·la i relaxada
  • Una persona atesa a un hospital.
  • Una noia treballant davant un ordinador a la seva habitació.
  • Un grup de persones sortint d’una casa situada en un zona residencial, xerrant entre elles, molt contentes i felices.
  • Un grup de nois i noies escoltant la lliçó que imparteix un professor dins l’aula d’un centre educatiu.
  • Una persona que entra a una església o centre religiós
  • Infants d’ètnies diferents jugant a un pati d’escola
8.Persona que s’amaga per por de ser enxampada
9.Família que marxa de vacances
10……

Reflexió:

  • Ha estat fàcil?
  • Quina situació ha resultat més senzilla d’identificar?
  • Quina situació ha resultat més complexa d’identificar?
  • Alguna situació pot correspondre a més d’un article?

Drets vulnerats

L’activitat anterior es pot substituir o complementar per aquesta, que es fixa més en la vulneració que no pas només en la identificació.
Quin és el dret que es vulnera en els casos següents:

Situació Article vulnerat
1. Persona en cadira de rodes davant d’una biblioteca amb un graó que no pot superar
2. Una dona detinguda per portar un cartell que posa “llibertat”
3. Nena i vell en una cerimònia de casament
4. Noi rebutjat pel seu color de pell
5. Persona aturada a la cua d’una agència d’ocupació
6. Persona arrestada per no tenir el papers en regla
7. Periodista arrestada per expressar la seva opinió en un diari
8. Persona que menja el que troba a les papereres
9. Grup de nois que viuen al carrer
10. ….

Reflexió:

  • Ha estat fàcil?
  • Quina situació ha resultat més senzilla d’identificar?
  • Quina situació ha resultat més complexa d’identificar?
  • Alguna situació pot correspondre a més d’un article?

Endevinar el dret

Es demana que cada participant busqui una manera de redactar un article a manera d’endevinalla, perquè els altres puguin reconèixer a quin enunciat pertany. Per exemple: “és un dret que ens ajuda a ser alts i forts” (dret a la nutrició saludable i a la medicina). Pot ser una endevinalla verbal, escrita, dibuixada o a partir de gestos.

Aplicació dels coneixements

a. Casos reals

Cal determinar quin articles concrets de la Declaració Universal s’han vulnerat tot justificant-ne el sentit i la interpretació.

  1. Una periodista publica un article que molesta molt a un polític que ocupa un alt càrrec. A l’endemà de la publicació uns desconeguts entren a casa teva i la segresten. La colpegen i la tanquen sola en una habitació. Ningú sap on és. Va romandre tancada  tres mesos.
    • El condemnat a mort més jove a EUA era innocent. Amb tan sols 14 anys, el 1944 George Stinney Jr. es va convertir en el nord-americà més jove a ser executat al seu país. Va morir a la cadira elèctrica. El 2014, la justícia va determinar que era innocent.
    • Un jove del Vendrell passa 5 dies a la presó per un error d’identificació. La coincidència de nom i els dos cognoms amb un suposat falsificador de moneda va fer que passés sis dies sense llibertat. Segons el noi, els Mossos d’Esquadra van adonar-se des del principi que el seu DNI no era el mateix que el que constava a l’ordre judicial, però creu que van pesar més els seus antecedents. Per altra  banda, la policia defensa que es va limitar a complir el requeriment dels jutjats de Lleida, on constava el nom complet i document d’identitat del vendrellenc.
    • Enrique Guerrero Aviña, activista social i estudiant de Filosofia i Lletres de la Universitat de Mèxic, conduïa el seu automòbil per Ciutat de Mèxic el 17 de maig de 2013 quan, de sobte, una camioneta li va tancar el pas i un home va començar a disparar. Guerrero va esquivar l’emboscada però es va desencadenar una persecució i els trets van seguir fins que va ser capturat per homes vestits de civil que van dir ser policies però no es van identificar.
    • Repassa la premsa de la setmana i buscar una noticia on clarament es vulnerin els Drets humans.


b. Joc de rol: Cimera política

S’organitza un joc de rol o simulacre de debat entre dirigents polítics de tots els països sobre un tema d’especial importància, per exemple la reducció de la utilització de mines terrestres o la prohibició que els nens realitzin treballs perillosos. Farem dos grups els partidaris de la prohibició i els qui no ho són. Organitzarem un simulacre de debat polític entre els alumnes a partir de dos  grups que representin als països participants: els defensors de la prohibició d’aquestes pràctiques i els qui s’oposen a la prohibició.

Reflexió:

  • Quins són els arguments d’uns i altres?
  • Quins es fonamenten en els Drets humans i quins no?
  • Quins són els arguments dels qui no volen la prohibició?
  • Els arguments de uns i altres es basen en els mateixos criteris?

Classificar els drets

Per equips de  3 o 4 redactarem de forma breu i clara el contingut dels articles i els escriurem en una cartolina (poden ser de distints colors). Repartirem el nombre d’articles segons el nombre d’alumnat.
El professorat escriurà a la pissarra  aquestes categories a les quals haurem d’anar enganxant les nostres redaccions simplificades

PERSONALS FAMILÍA SOCIETAT PAÍS ALTRES
 

 

 

 

Quan ho tinguem cobert, valorarem i justificarem el lloc on les posem i, si s’escau, canviarem alguns articles de lloc.  Les mateixes targetes de colors ens poden servir per ordenar aquells articles per ordre d’importància, intentant trobar un consens a nivell de grup.

Avaluació del respecte dels drets humans a l’escola

Instruccions: Llegiu cada afirmació i digueu en quina mesura descriu a la pròpia
comunitat educativa.
Tingueu en compte tots els membres de l’escola: alumnat, professorat, equip directiu i personal no docent. Sumeu els resultats per a determinar l’avaluació total de l’escola.

Mai Quasi mai Sovint Sempre No ho sé
1. Els membres del centre no sofreixen discriminació per motius de raça, sexe, origen familiar, impediment físic, religió o estil de vida. (DDHH, arts. 2 i 16)
2. Al meu centre em sento segur.
(DDHH, arts. 3 i 5)
3. Les persones del centre no sofreixen discriminació per motius de raça, sexe, origen familiar, impediment físic, religió o estil de vida. (DDHH, arts. 2 i 16)
4. L’alumnat rep la mateixa informació i el mateix estímul sobre les oportunitats acadèmiques i de desenvolupament de la carrera professional. (DDHH, arts. 2 i 26)
5. El meu centre facilita igual accés, recursos, activitats i allotjament a tothom. (DDHH, arts. 2 i 7)
6. Els membres del centre s’oposarien que les actuacions, el material o el llenguatge fossin discriminatoris. (DDHH, arts. 2, 3, 7, 28 i 29)
7. Quan algú atempta contra els drets d’altra persona se l’ajuda a aprendre a canviar el seu comportament. (DDHH, art. 26)
8. Els membres del meu entorn es preocupen pel meu desenvolupament humà i acadèmic i tracten d’ajudar-me quan ho necessito. (DDHH, arts. 3, 22, 26 i 29)
9. Quan sorgeixen conflictes tractem de col·laborar per a solucionar-los pacíficament. (DDHH, arts. 3 i 28)
10. El centre té polítiques i procediments per a acabar amb la discriminació i els aplica quan hi ha incidents. (DDHH, arts. 3 i 7)
11. En les qüestions disciplinàries es garanteix a tots un tracte just i imparcial en la determinació de la culpabilitat i l’assignació del càstig. (DDHH, arts. 6, 7, 8, 9 i 10)
12. Ningú al nostre centre és sotmès a tractes o penes degradants. (DDHH, art. 5)
13. Es presumeix la innocència de qui ha estat acusat d’haver comès una falta mentre no es demostri la seva culpabilitat. (DDHH, art. 11)
14. Es respecten el meu espai i objectes personals. (DDHH, arts. 12 i 17)
15. El meu centre acull alumnes, professorat, equip directiu i personal de diferent origen i cultura, incloses persones que no han nascut en aquest país. (DDHH, arts. 2, 6, 13, 14 i 15)
16. Tinc llibertat per a expressar les meves creences i idees sense por de ser discriminat. (DDHH, art. 19)
17. Els membres del centre poden elaborar i difondre publicacions sense por de censura ni càstig. (DDHH, art. 19
18. En els cursos, els llibres de textos, les assemblees, les biblioteques i la instrucció escolar es preveuen perspectives distintes (per exemple de gènere, de raça/origen ètnic, ideològica).
(DDHH, arts. 2, 19 i 27)
19. Tinc oportunitat de participar en les activitats culturals del centre i es respecten la meva identitat cultural, el meu idioma i els meus valors. (DDHH, arts. 19, 27 i 28)
20. Els membres del centre  tenen l’oportunitat de participar de forma democràtica en l’adopció de decisions per desenvolupar polítiques i normes escolars.
(DDHH, arts. 20, 21 i 23)
21. Els membres del centre tenen dret a formar associacions per a defensar els seus drets o els drets dels altres. (DDHH, art. 19, 20 i 23)
22. Els membres del centre s’encoratgen mútuament per a conèixer els problemes socials i mundials relatius a la justícia, l’ecologia, la pobresa i la pau. (DDHH, arts. 26 i 29)
23. Els membres del centre poden gaudir d’un descans/esbarjo suficient durant la jornada escolar i treballar un nombre raonable d’hores en condicions equitatives de treball. (DDHH, arts. 23 i 24)
24. Els empleats del meu centre tenen un salari suficient per a mantenir un nivell de vida adequat que els asseguri, així com a les seves famílies, la salut i el benestar.
(DDHH, arts. 22 i 25)
25. Al meu centre, assumeixo la responsabilitat de garantir que unes persones no discriminin unes altres. (DDHH, arts. 1 i 29)

ESCALA DE CLASSIFICACIÓ: Mai és 1 punt / Quasi mai 2 / Sovint són 3 punts / Sempre són 4 punts / No ho sé 0 punts

El meu resultat =                    El resultat de la classe =

Reflexió:

  • Quins són els aspectes en els quals anem millor conjuntament
  • Quins són els aspectes més febles?
  • Què hem de fer per canviar la tendència dels MAI?
  • En quines àmbits o aspectes creus que la teva escola està promovent els principis de drets humans?
  • En quins moments, situacions o circumstàncies creus que hi ha problemes de drets?
  • Com expliques l’existència d’aquestes condicions problemàtiques? Estan relacionades amb la discriminació? Amb la participació en la presa de decisions? Qui es beneficia i qui perd o qui sofreix aquestes violacions de drets humans?
  • De quina forma ha millorat o empitjorat el clima existent entre l’alumnat o altres membres de la comunitat en els darrers anys?
  • Què cal fer per a millorar el clima de drets humans de l’escola? A nivell personal, de professorat o de tota la comunitat educativa.

*Si teniu algun curs paral·lel compareu els resultats. 

Mirada no violenta

Violència

Parlem de violència quan pensem en una tracte agressiu envers alguna cosa o persona. L’agressivitat és un tret instintiu per garantir la supervivència però que es pot controlar mitjançant l’educació, canalitzant-la perquè no es manifesti en forma d’agressions reals o transformar-la en quelcom positiu. Com a instint, aparèixer com a reacció davant un estímul percebut pel subjecte com a amenaça. Com a forma sociocultural es manifesta com a violència física o verbal. Relacionant les diverses formes de violència i els Drets humans proposem dues mirades finals:

a. A la Declaració hi ha molts articles que condemnen la violència. Podeu assenyalar-ne alguns?

b. Sabeu de col·lectius que pateixin violència sistemàtica?

Fes un llistat de les persones o col·lectius que estan en situació de risc i al costat busca quins organismes els poden ajudar.

Col·lectius amb risc de patir maltractaments

Organismes que treballen per erradicar els maltractaments

Mirada violeta

Tanquem el tema de l’apartat violeta amb una reflexió sobre alguns mites que circulen i perpetuen l’estat discriminatori sobre les dones.  Es tracta de trobar arguments sòlids i convincents per erradicar-los.  En grups de tres, preneu una de les sentències i busqueu, com a mínim, tres raons per desmuntar-lo.

MITES SOBRE LES DONES
- Les dones que diuen haver estat assetjades sexualment a la feina, normalment, solen exagerar.
- Si una dona és assetjada sexualment en el lloc de treball, segur que ha fet alguna cosa per provocar.
- Les dones que esperen setmanes o mesos per denunciar un assetjament sexual a la feina, probablement, se l'han inventat. 
- La majoria de les dones se senten afalagades quan els homes amb els quals treballen es fixen sexualment en elles. 
- És inevitable que els homes coquetegin amb les dones en el treball. 
- La majoria de les dones en el fons gaudeixen quan els homes amb els quals treballen se'ls insinuen sexualment. 
- Gairebé tots els tipus d'assetjament sexual a la feina acabarien si simplement la dona li diu a l'home que pari. 
- Si una dona convida a un home a prendre una copa a casa seva després d'haver sortit a la nit, significa, inexorablement, que vol sexe.
- Qualsevol dona que sigui tan poc prudent com per caminar sola de nit per carrerons foscos té part de culpa si és violada.
- L'alcohol és sovint el causant que un home violi a una dona. No se li pot tenir en compte.
- Una dona que vesteixi de forma provocativa no hauria de sorprendre si un home intenta obligar-lo a mantenir relacions sexuals.
- Si una dona és agredida sexualment estant borratxa té part de la culpa per haver perdut el control.
- Una dona que hagi tingut moltes parelles sexuals té menys credibilitat si denuncia una agressió sexual
Raó 1
Raó 2
Raó 3

Reflexió:

Ho poseu en comú amb el grup gran:

  • Heu coincidit en més d’una raó?
  • Hi ha alguna raó que pugui servir per més d’un mite?
  • Les raons donades són suficients?
  • Les vostres raons podrien convèncer algú que defensa algun d’aquests mites?

Activitats

Música

Segons la maduresa del grup proposarem una de les dues cançons i si s’escau es poden treballar totes dues.

Estima, estima, que això mai no fa mal

Estima, estima, que això mai no fa mal,
mai no fa mal, mai no fa mal,
és un remei com cal.
Qui molt abraça, poc estreny, qui no s’atura arriba lluny.
Gota a gota sempre ha fet un gorg, qui tot ho vol tot ho perd.
Mai no és tard si el cor és jove, aquell que busca sovint troba,
així m’agrada, m’agrada la gent, les mans fredes i el cor calent…
De mica en mica, s’omple la pica, aquesta campana pica i repica.
Pica i repica, repica ben fort: esbotzar l’absurd, fins deixar-lo mort.
La vaca més negra, d’un negre que espanta, aneu-la a munyir i us darà llet blanca.
S’ha ben demostrat, arreu i arreu: la unió fa la força, l’amor no té preu.

Lletra de Xesco Boix. Música de Malvina Reynolds

Reflexió:

  • Després d’escoltar atentament la cançó comenta en petit grup el sentit de la lletra, la conjunció entre lletra i música, com arriba el missatge, si resulta una mica antiga o encara té força, etc.
  • Quina de les frases resumiria per a tu el sentit de la cançó?
  • A quin Article adjudicaries aquesta cançó? Podria ser a més d’un?

Por la paz

Por la paz unos dicen luchar
y empiezan a pelear
para que haya paz.
Por la paz otros dicen trabajar
y viven de guardar
el orden y la paz.

Y la paz nos mira desde su altar
con gesto de preguntar
¿qué haces tú por la paz?

Por la paz han muerto muchos ya
cuya única intención
era vivir en paz.

Por la paz reza el profesional
que cobra por rogar
que reine siempre la paz.

Y la paz no es cosa de la humanidad
que vive con la ilusión
de que la dejen en paz.

Gabinete Calgari

Veure aquí
Gabinete Calgari

Reflexió:

  • Després d’escoltar i llegir atentament la cançó comenta en petit grup el sentit de la lletra, la conjunció entre lletra i música, com arriba el missatge, si resulta una mica antiga o encara té força, etc.
  • Quina de les frases resumiria per a tu el sentit de la cançó?
  • A quin Article adjudicaries aquesta cançó?

Literatura

La generació robada

Jo tenia 12 anys quan em van arrabassar del pare i la mare. El meu germà John tenia 14 anys, en Bell 16, la Lucy en tenia 9, Elaine 7 i Cid, el nadó, només  3. No hi va haver cap avís. L’oficina de benestar social dels blancs va arribar en un camió amb dos policies blancs. Va ser d’hora, al matí. El meu pare havia anat a la feina … L’última vegada que vaig veure la mare estava plorant. Mai havia vist la mare plorar així abans, només en els funerals. Tot el seu cos s’estremia en sanglots. Recordo haver-li dit ‘Tot està bé mare, només ens porten al centre del poble’. Jo vaig pensar que ens portarien de tornada aviat. Em vaig equivocar.
Em van posar a la part posterior del camió amb els meus germans i germanes. Per al moment en què vam arribar a Armidale (Nova Gal·les del Sud), estàvem plens de pols vermella pel trajecte i ens sentíem molt desvalguts.  Jo estava molt confosa. Cid i John van ser portats al hospici per a nens Kinchella. Bell va ser portat per treballar en una estació ramadera a 100 milles de distància. Elaine, Lucy i jo vam ser portades a l’orfenat per a nenes d’ Armidale. M’hi vaig estar un any i sempre em rebel·lava. El meu petit cap no entenia el què passava però sí que estava confinada en una institució, lluny del meu pare i la meva mare. I per què? Perquè era una nena indígena … Què fa que les persones facin coses així? Em sentia sola i perduda i vaig tractar de fer fins l’impossible per escapar -fins i tot el suïcidi – però això va venir després.
La meva petita germana Lucy era molt malaltissa i mullava el llit gairebé cada nit. Quan la llevadora de l’orfenat se’n va assabentar, va començar a colpejar-la amb un cinturó cada matí. Li vaig demanar a Lucy que em despertés a la nit perquè poguéssim canviar els llençols dels llits i perquè es posés la meva roba de vestir. Quan la llevadora inspeccionés  els llits al matí, trobaria la meva mullada, així que seria a mi a qui pegaria.
Diversos mesos després em van enviar a l’orfenat per a nenes de Cootamundra per ser entrenada com a serventa. Rentava roba molt bruta, netejava pisos plens de brutícia i netejava l’excrement del darrere dels nadons. Treballa des de l’alba fins que es feia de nit a canvi d’un llit i tres àpats al dia. Tenia 13 anys.
Quan vaig complir 18 anys finalment vaig ser posada en llibertat. Vaig abandonar l’orfenat per a nenes de Cootamundra i vaig aconseguir una feina a Sydney. Vaig preguntar a altres Kooris si coneixien a la meva mare i el meu pare. Un dia, un atractiu negre, alt, ben portat, es va apropar a mi i em va dir, ‘Ets Lorraine Turnball? … Sóc el teu cosí Darcy’. Ell em va dir on vivien la meva mare i el meu pare.
No em va caldre gaire temps per fer les maletes i agafar el tren cap a Taree, on vivien els meus pares -a la Missió de Purfleet -el lloc on jo vaig néixer. El matí que els vaig trobar estarà sempre en el meu cor. La meva mare i el meu pare van anar a l’estació quan vaig sortir del tren. Ara jo era una dona, no la nena que ells coneixien. Ens vam abraçar i vam plorar. Tenia 19 anys i vaig ser l’última a arribar a casa.

(*) Relat de Lorraine Mafi-Williams, nascuda el 1940. Promotora dels drets indígenes, és productora, directora i guionista cinematogràfica i el seu documental Eelemarni va rebre un premi el 1988 al Festival de Cinema de Melbourne. Està casada i té dos fills i 12 néts per als  qui desitja un tracte d'igualtat en la societat australiana sense que això impliqui la renúncia als seus valors i cultura indígenes. 
 És una de les protagonistes de la pel·lícula Generació Robada que trobaràs aquí

Reflexió:

  • Quina relació pots establir entre aquesta narració en primera persona i els Drets humans?
  • Pot il·lustrar també la vulneració d’altres drets?
  • Si hi ha ocasió es pot passar la pel·lícula.

Arts visuals

Morgan Weistling. Escola de poble, 1857
Morgan Weistling. Escola de poble, 1857
Honoré Daumier. El defensor, 1862-1865
Honoré Daumier. El defensor, 1862-1865
Goya.  El portafeixos. Entre el 1812 i el 1923
Goya.  El portafeixos. Entre el 1812 i el 1923
John Dollman. Vaixell d’immigrants, 1884
John Dollman. Vaixell d’immigrants, 1884

Busca l’article que podria il·lustrar cadascun d’aquests quadres  tot explicant  perquè l’has triat i quin seria el seu sentit

Projecció

Hem de  prendre consciència que tot el que fem (quan mengem, quan gastem, quan ens divertim) té alguna repercussió sobre els i les altres, encara que estiguin molt lluny. Actuant responsablement en la nostra vida quotidiana, podem afavorir que les coses vagin canviant. El respecte als drets humans neix d’una nova manera de viure, d’una nova manera de satisfer les necessitats pròpies, d’una nova manera de relacionar-se amb els altres i amb la natura.
Tal com diu l’escriptor uruguaià, Eduardo Galeano, el que podem fer “són coses petites (…) però que desencadenen l’alegria de fer. Actuar sobre la realitat i canviar-la encara que sigui poquet, és l’única manera de provar que la realitat és transformable”.

Imagineu maneres de promoure els drets humans.

a. A partir d’una gravació de mòbil, pot ser amb persones, titelles, a partir d’imatges fixes o fotografies, etc. prepareu un espot publicitari gràfic sobre la necessitat de conèixer i respectar els Drets.

b. Construïu una pàgina web per publicar algun dels treball que està fent al vostre grup en l’àrea de Drets Humans.

c. Dissenyeu un fullet informal que susciti preocupació sobre un aspecte que tingui actualitat al vostre poble, barri o municipi i repartiu-ne exemplars pel carrer o introduïu-los a les bústies.

d. Escriviu un article o una carta per a un periòdic o revista local o nacional.

e. Contacteu amb uns altres grups juvenils o escoles o instituts locals i pregunteu si volen que els parleu del vostre treball i mireu si us interessa alguna oferta de voluntariat.

f. Formeu un grup de suport als països empobrits amb els companys i companyes de classe, amb algun professor o professora, etc.

g. Prepareu un anunci televisiu sobre els Drets Humans. Dividiu el grup en equips de tres o quatre nois i noies. Expliqueu que l’objectiu és fer publicitat dels seus drets humans mitjançant un espot de televisió d’un minut que hauran de dissenyar. Cal que la publicitat sigui efectiva (fórmules impactants, efectes de so, música escollida, humor, missatges forts i profundes). Pensar a quin públic el dirigiu: joves, pares, professorat, públic en general. Es pot pensar en diferents possibilitats: una història que interpreten, una cançó il·lustrada, un dibuix animat.

La primera sessió serà organitzar les idees, la filmació es farà fora de l’aula i al cap d’una setmana es presentaran els resultats amb la valoració crítica de tot el grup.

PER FER

INDIVIDUALMENT

Un haiku
Que cadascú escrigui un haiku sobre un dels drets que sigui important per ell. Busca com es fa un Haiku i procura condensar tot el que penses sobre un dret de manera continguda. En triarem 10, els més representatius, i els penjarem a l’aula.

PER PARELLES

Il·lustrem un principi

Els i les alumnes, per parelles, trien un principi de la Declaració, el que més els hagi cridat l’atenció, i busquen material gràfic -revistes, diaris, Internet, publicitat, etc.- i preparen un pòster. El pòster ha de contenir: Títol clar amb una paraula o frase, la redacció simplificada del principi, una fotografia, col·lagen o fotomuntatge i una explicació de la relació entre les dues coses.

COL·LECTIVAMENT

Iniciatives
Proposeu almenys 10 iniciatives per donar a conèixer els Drets Humans. De les 10 propostes escolliu les més eficaces, originals, pràctiques, creatives, i dur-les a terme.

Què fer quan detectem una vulneració dels drets?

Quan tinguem coneixement d’una violació dels drets dels infants i joves o quan ens afecta personalment, hem de tenir en compte un seguit d’estratègies per defensar-nos. Són les següents:

Denunciar la situació. Per fer una denúncia hem d'informar-nos completament de la situació, sense exagerar-la, sense incloure-hi informacions que no ens consten, sense afegir ni treure res als fets; així la denúncia tindrà més crèdit i serà respectada. La denúncia s'ha de presentar davant dels organismes oficials competents i de les organitzacions no governamentals (ONG).
Informar l'opinió pública. No n'hi ha prou amb denunciar els fets davant de les autoritats. Cal fer conèixer la situació a l'opinió pública amb els mitjans que tinguem al nostre abast: diaris, ràdio, televisió, butlletins...
Reflexionar-hi amb la comunitat. És convenient reunir persones a la nostra tasca, família, centre on estudiem o amistats per dialogar sobre la situació denunciada, analitzar-la i buscar col·lectivament alternatives per afrontar-la.
Organitzar mobilitzacions pacifiques de pressió. Si els passos anteriors no són suficients per solucionar el problema, tenim el dret d'organitzar accions pacifiques de pressió. Per exemple, podem organitzar marxes, manifestacions en llocs clau, penjades de pancartes o cartells, etc. Aquestes estratègies s'han d'adequar a la situació denunciada, i hem de tractar d'involucrar la major quantitat de persones afectades i també els altres que se solidaritzin amb la nostra tasca.

Reflexió i avaluació final

Individualment

  • Què he après després d’analitzar aquest conjunt d’articles?
  • Què m’ha sorprès?
  • En quin sentit  m’afecten a mi aquests drets?
  • Com m’he sentit?
  • Quin aspecte dels treballats m’ha interessat més?
  • Treballar aquests articles m’ha fet canviar alguna opinió?
  • quines coses hauria de pensar amb més calma i profunditat?

Col·lectivament

  • Ha estat interessant tractar els Drets Humans? En quin sentit?
  • Si les haguéssim de qualificar amb 4 lletres (A Excel·lent, B Notable, C Raonable, D Fatal), l’interès que m’ha suscitat amb quina em quedaria?
  • Quina ha estat la informació més sorprenent que heu trobat? Per què?
  • Sou conscients de tota la informació que heu assimilat?
  • Quins són els pros i els contres dels Drets?
  • Què caldria fer perquè fossin realment reconeguts?
  • Quines són les conseqüències de la seva no aplicació?
  • Teniu situacions properes a la vostra vida quotidiana on els drets són respectats i on no?
  • Com pots ajudar a promoure els Drets dels Infants i joves?

Aquesta activitat pot ser llarga o breu, dependrà del valor que hi doneu i de si voleu que intervingui tothom a cada pregunta o feu que cadascú contesti la que vulgui.