Mirada no violenta

Els càstigs

Un càstig és una pena, un dany, una sanció o la privació d’un privilegi en resposta a una conducta considerada moralment incorrecta amb voluntat de corregir-lo o per mantenir una disciplina. La persona que aplica el càstig ha de tenir autoritat sobre la qual el rep, com els tutors o pares. Si es fa a escala de l’Estat, per a sancionar delictes, rep el nom de pena. El càstig té com a funció principal que l’infractor no repeteixi el comportament perniciós per por de rebre un altre càstig. Els tipus de càstigs permesos i els actes als quals s’apliquen varien en funció de la cultura.

Un cas
Yamato Tanooka, de 7 anys, va ser abandonat pels seus pares en un bosc del Japó com a càstig. El nen viatjava amb la família amb cotxe i el seu pare va aturar el vehicle a la meitat de la carretera i el va obligar a baixar. La intenció dels progenitors era fer un escarment al seu fill pel mal comportament. Deixar-lo una estona allà, i després anar-lo a recollir. Però quan van tornar al lloc el seu fill havia desaparegut. Va passar sis dies perdut al bosc.

Reflexió:

  • Què opines de la situació?
  • Què hauries fet en el lloc de Yamato?
  • Què devia haver fet Yamato per què els seus pares el castiguessin d’aquesta manera?
  • A qui va beneficiar el càstig?

Pla de diàleg:

T’han castigat alguna vegada?

  • Sense veure la tele.Sense jugarSense mòbil?
  • Sense dinar o sense sopar
  • Retirant-te la teva joguina preferida
  • Sense anar a un lloc
  • Altres…..

Com t’has sentit?
Creus que n’eres mereixedor /a?
Creus que ho podies evitar?

Càstig corporal 

El càstig corporal consisteix a provocar dolor per corregir un acte “suposadament” reprovable. Cada vegada hi ha més consciència de la seva crueltat i inutilitat. Com a sistema per corregir  és negatiu ja que s’acompanya de violència, dolor i humiliació i aquest cúmul de factors no ajuda a poder reflexionar amb claredat l’infractor. Ans al contrari, li genera ràbia i potser fins i tot incomprensió. Totes les instàncies que vetllen pel benestar dels infants desaconsellen _i en alguns països es penalitza_ la violència física contra els infants, que és considerada maltractament.

Refranys populars

En petits grups triar un d’aquests refranys populars i explicar el seu significat:

  • Un bastó tort fa anar dret
  • Molts crits i pocs cops
  • Qui bé estima, bé castiga
  • Cal educar per amor i no per temor
  • Cavall sense fre no es regeix bé
  • Estima el teu fill i castiga’l bé
  • Amb sopes i surres es crien les criatures
  • Arranca les males herbes, ans que prenguin moltes ales
  • L’arbre s’ha d’adreçar de jove
  • Quan és verda se doblega, i quan és seca, es trenca
  • En sabeu algun altre?