Mirada no violenta

JOC DE ROL. IMMIGRACIONS.

Es pretén crear un debat sobre possibles situacions de persones que volen aconseguir la nacionalitat, en aquest cas l’espanyola. Es divideix la classe en quatre grups, tres dels quals han de defensar un corrent d’opinió que els haurà tocat en sort (A,B o C). A més, hi ha un grup de  6 o 7 alumnes que representen les persones que volen canviar de nacionalitat.

Els tres tipus de corrents d’opinió són:

A. Els qui consideren aquestes persones que volen tenir una nova nacionalitat traïdores al seu propi país.

B. Els qui es comprometen a acceptar a persones “nacionalitzades” com els seus iguals, en igualtat de drets i condicions.

C. Els que s’oposen rotundament a acceptar “estrangers” al seu país.

Es reparteixen les targetes entre els alumnes i les alumnes, de manera que a cada un d’ells els toqui una de les opcions A, B o C.  Cadascun dels personatges que vol canviar de nacionalitat ha de crear una petita història per al seu personatge i contestar les preguntes que li facin els seus companys i companyes que són els que han d’acceptar al país o no.

TARGETES SOBRE LES PERSONES QUE VOLEN CANVIAR DE NACIONALITAT

Els rols que poden interpretar poden ser:

  1. Un sud-africà de color, ric, vol canviar de nacionalitat per motius merament econòmics. Aquí paga menys impostos. La seva arribada pot portar riquesa.
  2. Una dona refugiada afganesa. En aquell país, les dones no tenen dret a la mateixa atenció mèdica que els homes, ni poden treballar, ni tenen accés a l’educació i han de sortir al carrer cobertes de cap a peus. Vol viure aquí perquè la situació de la dona és molt millor, treballarà en qualsevol cosa i si aconsegueix els diners suficients portarà a les seves filles amb ella.
  3. Un rus. Té uns coneguts que s’han fet rics a Espanya d’una manera poc ortodoxa i ell vol provar fortuna.
  4. Un emigrant marroquí. Al seu país pateix penúries econòmiques i amb prou feines pot alimentar la seva família. Ha comprat els passatges a un cap de les màfies que traslladen gent de manera il·legal per diners. L’ha detingut la policia i la seva única opció per poder alimentar la seva família és aconseguir la nacionalitat i buscar un treball digne.
  5. Un sacerdot colombià. Al seu país treballava en una diòcesi amb els més pobres, intentant ajudar-los, però els paramilitars l’havien amenaçat de mort.
  6. Una dona ruandesa amb els seus dos fills. Han hagut de fugir del seu país sense res i no hi poden tornar perquè continuen les matances. Volen començar una nova vida en un lloc més segur.
  7. Un viatger. Ha vagat per tot el món i com que porta diversos anys vivint aquí, ha decidit que vol votar i participar en les decisions que el poden afectar.

El professor o la professora anirà escrivint els arguments que es donin en un sentit o en un altre a la pissarra. En acabar, hauran d’arribar a un consens i treure conclusions sobre si és encertat o no l’article 15 de la Declaració.

Reflexió:

  • Què ha passat al llarg del joc?
  • Com s’han sentit els protagonistes del rol?
  • Quins han estat els “bons” arguments? Bons en el sentit lògic i també en el sentit ètic.
  • Ha estat fàcil trobar un consens final?