Història de vida / Testimoni

Em dic Jao i tinc 7 anys. Visc en una gran ciutat. La meva germana i jo no tenim casa i ens passem el dia i la nit al carrer. Els pares ens van dir que eren massa pobres per mantenir-nos, que havíem de buscar-nos la vida. Durant un temps vaig vendre bombons dins dels autobusos, però la meva germana no em podia seguir perquè és més petita i està malalta. Ella s’havia d’estar sola tot el dia, i per això vaig deixar la feina. Tot el que fem al cap del dia és pidolar i robar. Si no fos així no menjaríem i no sobreviuríem. Però sobrevivim perquè jo soc fort i tinc bons amics. Són vint. El més gran té 12 anys. A les nits dormim en uns baixos buits, només hi ha rates. Estic preocupat per la meva germana. Si la policia ens agafa ens separarà. Llavors ella no tindrà família.

Font: UNICEF

Reflexió:

  • En Jao té 7 anys, quants en deu tenir la seva germana?
  • Pots imaginar uns pares que et treguin de casa perquè són pobres?
  • Què significa “buscar-se la vida”?
  • Quan ell venia bombons, on deixava la seva germana?
  • Va deixar la feina de la venda de bombons per no deixar sola la seva germana. Quins perills podia tenir ella?
  • Ara demanen i roben per menjar. Creus que ho diu penedit?
  • Quina és la seva preocupació?
  • Quin final pot tenir aquesta història?
  • Hi ha algun aspecte que et commou en aquesta explicació de Jao?