Activitats

MIRAR

N. Rockwell. El doctor, 1938.
N. Rockwell. El doctor, 1938.
J. Bond Francisco. L’infant malalt, 1893.
J. Bond Francisco. L’infant malalt, 1893.
J. Carreño de Miranda. La monstrua desnuda, 1680.
J. Carreño de Miranda. La monstrua desnuda, 1680.

Reflexió:

Podem usar les preguntes que fem servir a l’obertura del Principi:

  • Què ens diu aquest quadre.
  • Què tenen en comú aquests quadres?
  • Que hi trobes d’especial?
  • Pots imaginar una història que tingui com a protagonista aquests infants?

ESCOLTAR

Cançó

Vivint en diversitat
de Dàmaris Gelabert

Som nens i nenes
homes i dones del demà.
Som nens i nenes
vivint en diversitat.

Tots som iguals i diferents
vivim arreu del gran món,
però compartim el mateix lloc.
Tots som iguals però diferents.

Tant fa el color del teu cabell
tant fa l’accent del nostre nom.
És igual el to de pell
tots som iguals però diferents

Som nens i nenes
homes i dones del demà.
Som nens i nenes
vivint en diversitat.

Tots tenim mans, braços i peus
i a tots ens cauen les dents.
Tenim la veu per expressar
i un cor que ens guarda els sentiments.

Som nens i nenes
homes i dones del demà.
Som nens i nenes
vivint en diversitat.

però el que no hem pas d’oblidar mai
la terra on tu i jo hem nascut
els que hi vivim no oblidarem
que tots d’arreu sou benvinguts.

La podeu escoltar aquí

Video

Reflexió:

  • Quantes diferències s’assenyalen a la cançó?
  • Quantes coincidències s’assenyalen?
  • Què ens diu sobre els infants que han hagut de deixar les seves llars?
  • Quina relació té la cançó amb el cinquè principi dels Drets dels infants?
  • Dóna la teva opinió i mira si coincideix amb la dels altres.


Música clàssica

Anatole Liadov. La capseta de música Op.32, (1893) que va compondre per al seu fill. Alumne de Rimsky-Korsakov i mestre de Prokófiev va compondre aquesta peça per a piano i el 1897 la va preparar per a orquestra.

/p>
Qüestions:

Per Liadov. Quina relació puc establir entre el quadre del de l’inici del principi amb aquesta peça musical?

LLEGIR

El bosc de les diferències
(Elisenda Gol Busquet i Marta Pina Urbano, mestres del Centre d’Educació Especial Dr. Folch i Camarasa de Barcelona.)

Vet aquí que una vegada, en el bosc de les diferències, molt a la voreta d’una muntanya anomenada la «Muntanya encantada», uns amics, amb moltes ganes d’aprendre, volien anar junts cap a l’escola. Va ser així com la Tortuga, el Cargol, la Llebre, l’Esquirol i el Pardalet es van reunir a l’inici del camí que els duia cap a l’escola. Havien d’arribar dalt de la «Muntanya encantada», i era un llarg camí ple de corbes i de dificultats. Malgrat que tots tenien moltes ganes d’arribar-hi, el camí els va sorprendre. La Tortuga, que caminava molt a poc a poc, no va poder seguir el ritme dels altres i va arribar quan l’escola ja era tancada. L’Esquirol, bellugadís i juganer com és, saltant d’arbre en arbre i distret amb les pinyes, va sortir del camí i es va perdre. El Pardalet volava tan alt que va perdre de vista els seus amics, es va despistar i, volant volant, va anar a parar al «Llac misteriós». El Cargol, com que tenia tanta por de sortir de la seva closca i de seguir el camí, va estar una estoneta amagadet i després va decidir tornar enrere cap a casa. I la Llebre va anar tan ràpida que, quan va arribar, s’adonà que cap altre dels seus amics no hi era. De sobte es va posar tan trista que va començar a plorar, sense acabar d’entendre per què estava sola. Però, per sort, la Fada de la «Muntanya encantada», en sentir els seus plors, se li apropà tot preguntant-li:
–Per què plores, Llebre?
–És que hi ha un únic camí per anar a l’escola, i, com que tots som diferents, només jo hi he pogut arribar! –digué la Llebre.
La Fada, sorpresa, li va respondre:
–Uix! Això no pot ser, tots els animalets han de poder arribar a l’escola per aprendre moltes coses. Tranquil·la, trobarem una solució! I va ser així com l’endemà al matí els amics tornaren a trobar-se, i quina va ser la seva sorpresa quan van veure molts camins diferents:
–Que bé! –van dir tots. Aquell dia, la Tortuga va arribar a l’hora, perquè el seu camí era curtet. L’Esquirol no es va perdre perquè va seguir un camí d’arbres que el guiaven. El Cargol va ser més valent perquè seguia la bonica cançó que la Fada li anava cantant des de la muntanya. I la Llebre duia un picarol penjat del coll, i el so ajudava el Pardalet a no perdre’s. Que contents que es van posar! Per fi tothom havia pogut arribar a l’escola! Quina alegria!

Font: Projectes escoltes 

Reflexió:

  • Què ens diu aquest conte sobre la diversitat?
  • Creus que podries identificar algun animaló amb algun tipus d’impediment?
  • Creus que la solució es podria aplicar als humans, també?
  • Què ens diu sobre el principi cinquè dels Drets dels Infants

CURTMETRATGE

Cuerdas
de Pedro Solís, 2013
Durada: 10’52’’

Video

Al col·legi de  Maria hi arriba un nen molt especial, que no camina i no parla. Alguns companys li fan el buit, però Maria s’hi acosta i es converteixen en amics inseparables. La pel·lícula, plena de matisos, narra una història tendra d’amistat entre dos infants molt especials, però també és una obra que parla de valors.

Reflexió:

  • Com comença la història?
  • Qui són els personatges principals?
  • Quina ajuda necessita el nen?
  • Com ajuda el nen la Maria?
  • Com acaba la història?
  • Perquè es diu Cuerdas?
  • Què ens ensenya aquesta història, sobre l’amistat?
  • Què té a veure aquest curt amb el cinquè principi?