Literatura

INSUBMISSIÓ
Caterina Albert (Víctor Català)

No vull que em segresteu el pensament
dintre de fets o fórmules pactades;
vull, com les aus, les ales alliberades
per volar en tot moment,
ara a dreta, ara a esquerra, per l’espai
ple d’infinites rutes invisibles;
no hi vull destorbs forans, límits noïbles
que a bestreta m’imposen un camí.
Vull ésser plenament mestre de mi
i no un esclau de forces alienes,
en tant que humanes, míseres, fal·libles;
vull les facultats plenes
servar de mon privat discerniment
i en mi respectar furs
que en els demés respecto sens protesta.
Anorreada o xalesta,
amb jorns plàcids o durs,
vaig rebre de Déu la meva vida
i comptes sols a n’Ell li’n vull donar
i sols d’Ell vull estar a l’alt manar
i sols d’Ell rebre lleis i pauta i mida,
sense manifassers per entremig
que amb matusser trepig
de mes oracions la pau violin
i que mentre ells volin
a mi vulguin privar-me de volar.
Qui per son diví antoix me va crear,
alhora performava mon destí;
i així, del Qui
per mi és tot jo i jo tot d’Ell
sols vull sofrir el rigorós cinyell,
sols vull estar al franc servir,
del jorn de ma naixença
fins al jorn de morir.

Reflexió:

  • Destrieu del poema el que vol i el que no vol l’autora.
  • Diríeu que l’autora és creient?
  • Per què es titula insubmissió el poema?