Literatura

Vaga
Gioconda Belli

Vull una vaga on anem tots,
Una vaga de braços, de cames, de cabells,
Una vaga naixent en cada cos.
Vull una vaga
d’ obrers
de coloms
de xofers
de flors
de tècnics
de nens
de metges
De dones.
Vull una vaga gran
Que fins l’amor abast.
Una vaga on tot s’aturi,
el rellotge
les fàbriques
el planter
els col·legis
el bus
els hospitals
la carretera
Els ports.
Una vaga d’ulls, de mans i de petons,
Una vaga on respirar no sigui permès
Una vaga on neixi el silenci
Per sentir els passos
del tirà que se’n va.

Reflexió:

  • A què empeny o esperona el poema?
  • Qui ha de fer vaga segons l’autora?
  • Per què ha de servir la vaga?