Mirada violeta

Principi d’igualtat d’oportunitats i d’igualtat de tracte

El concepte d’igualtat apareix al segle XIX amb les reivindicacions feministes i actualment ja és un principi universal reconegut del qual depenen dos principis complementaris: el d’igualtat d’oportunitats i el d’igualtat de tracte. Segons la Comissió Europea (1998), el principi d’igualtat d’oportunitats és: «L’absència de tota barrera sexista per a la participació econòmica, política i social». El concepte d’igualtat comporta l’equiparació de les condicions de partida per cada persona, independentment del seu sexe. Avui es considera que aquest concepte és insuficient per a garantir la igualtat real, ja que la igualtat d’oportunitats no garanteix la igualtat de resultats. Parlem d’igualtat efectiva entre homes i dones, que inclou les dimensions següents:

Pot passar que determinades persones trobin molts obstacles durant el recorregut, mentre que altres tinguin la pista lliure. Aquest exemple es pot aplicar a la desigualtat de gènere: aparentment, les dones tenen els mateixos drets i oportunitats de partida que els homes, però a la pràctica, moltes no aconsegueixen gaudir d’una participació social, econòmica i política plena. Calen actuacions clares i mesures de promoció de la igualtat.
D’aquí sorgeix el concepte d’igualtat de tracte, que inclou el requeriment de donar a tothom un tracte equivalent, considerant les diferències i desigualtats que puguin presentar de base. Això vol dir mesures d’acció positiva que permeten donar un tracte diferencial als dos sexes amb l’objectiu d’eliminar els desavantatges que un d’ells té inicialment.

Reflexió:

  • En què consisteix la igualat d’oportunitats i la igualtat de tracte?
  • En quins aspectes es diferencien?
  • Posa un exemple de cadascuna de les nocions.

Per saber-ne més

Serveis per la no discriminació i igualtat de tracte. Diputació de Barcelona , 2019.

Patriarcat

Històricament, el concepte de patriarcat designava un tipus d’organització basat en el lideratge del pare dins d’una família: ell manejava el patrimoni i controlava la muller, els fills i filles i els esclaus. Aquest domini amb els temps es va ampliar més enllà del nucli familiar.

“L’agent ocasional d’aquesta presa de poder va ser d’ordre biològic, però es va elevar a la categoria política i econòmica” i “passa forçosament pel sotmetiment de les dones a la maternitat, la repressió de la sexualitat femenina, i l’apropiació de la força de treball total del grup dominat, del qual el primer però no únic producte són els fills”. La historiadora Gerda Lerner ha definit el patriarcat com “la manifestació i la institucionalització del domini masculí sobre dones i criatures dins la família i l’extensió d’aquest domini masculí sobre les dones a la societat en general”. Això implica que “els homes tenen el poder a totes les institucions importants de la societat i que les dones es veuen privades d’accedir a aquest poder.” En canvi, “no implica que les dones no tinguin cap tipus de poder o que se les hagi privat completament de drets, influència i recursos”.

Una de les característiques del patriarcat és la seva adaptació. Per exemple, quan el feminisme va començar a exigir la mateixa representació en política, es van col·locar dones en les llistes electorals, però al final de la llista, en els llocs era segur que no serien elegides. Un altre exemple és el que passa actualment a les societats occidentals. Les dones han aconseguit el dret a l’educació i a la feina, però tot i treballant fora de casa, la majoria continua encarregant-se de les feines casolanes.

Activitat

Busca més exemples com els que s’han donat en el text d’actituds patriarcals. Pots  buscar en els costums més arrelats a la familia, entre amics i amigues, al grup social, a les professions, a la política, a la religió, a les tradicions, etc. Ben segur que trobeu costums, actituds i “tics” clarament patriarcals sense anar gaire lluny.

Per saber-ne més

Guia de coeducació per als centres educatius: pautes de reflexió i recursos per a l’elaboració d’un projecte de centre

Dignitat de la dona

En el seu primer article la Declaració sobre l’Eliminació de la Discriminació contra la Dona (Nacions Unides, 7 de novembre de 1967) diu:

Article1
La discriminació contra la dona, en la mesura que nega la seva igualtat de drets amb l’home, és fonamentalment injusta i constitueix una ofensa a la dignitat humana.

Reflexió:

  • La discriminació segons l’article es basa en la igualtat de drets?
  • Quines dues conclusions se’n treuen?
  • Per què creus que és injusta?
  • Per què és una ofensa a la dignitat humana?
  • Quines mesures caldria prendre per revocar la injustícia i la indignitat?

Declaració sobre l’Eliminació de la Discriminació contra la Dona
Nacions Unides, 7 de novembre de 1967.