Mirada violeta

Les dones i la propietat

L’ONU recorda que només el 12,8% de les terres de cultiu del món són propietat de dones.  Durant el segle XIX, a EUA. i al Regne Unit algunes dones van començar a rebel·lar-se contra les lleis que els negaven el dret a la propietat un cop casades. Els marits s’arrogaven el control sobre els béns i salaris de les seves esposes.  A partir de mitjans del segle XIX, a alguns països van aprovar estatuts que protegien les propietats de les dones amb la fórmula de separació de béns. Malgrat això, a Espanya fins a finals del XX, una dona propietària no podia vendre un immoble o un camp sense el permís del marit.

Reflexió:

  • Quina consideració de la dona tenien els juristes i la societat sobre la dona?
  • Què significa que encara avui només el 12 % de les terres de cultiu sigui de dones?
  • Creieu que aquesta tendència també és la mateixa en el sòl urbà o en propietats empresarials?
  • Ara mateix ja està tot més igualat? Justifica la resposta.

Les dones com a propietat

Molt sovint, i encara avui, les dones s’han usat en el sentit estricte com un valor de canvi: ho hem vist en els matrimonis forçats, en el tràfic d’´ssers humans amb finalitat d’explotació sexual i en el nostre món ho podem constatar cada dia amb la publicitat que usa el cos de la dona com a esquer per vendre el que sigui. És a dir, no són propietàries d’elles  mateixes. Això passa amb la prostitució forçada com a pagament d’un deute  etc. La pornografia és un altre element que usa el cos de la dona com a objecte del plaer masculí.

Pornografia

L’accés dels menors a material adult i pornogràfic ha anat augmentat en els últims anys, gràcies a la facilitat dels aparells digitals que faciliten el seu consum. Moltes anàlisis i estudis  consideren “vital” protegir els menors d’aquest continguts, “que no saben gestionar” i que es limiten a reproduir. Si els pares i l’escola no hi diuen res, significa que deixem l’educació sexual dels adolescents en mans de la indústria pornogràfica.

Quins efectes té la pornografia  en els adolescents?

En ments encara no formades sobre relacions afectives i sexuals el consum de pornografia pot generar confusió pel que fa als rols, al funcionament sexual i al tipus de pràctiques. Des de “Save the Children” (2019) destaquen que, en general, són continguts carregats de violència, on els rols de gènere solen estar determinats per la desigualtat de poder. Per regla general, els rols entre homes i dones es basen en la diferència de rol actiu dels homes i passiu de les dones,  la consideració dels cossos com a màquines de plaer, es distorsionen les mides, s’idealitzen els cossos perfectes, es mitifica i simplifica el plaer, i es potencien conductes de risc, perquè no es mostra mai l’ús del preservatiu.

Alguns experts relacionen la pornografia i els actes sexualment agressius. Fonamentalment  crea una “falta d’empatia davant de l’explotació femenina” i “naturalitza” les relacions múltiples que alimenten la idea de violació. A més, el consum de pornografia pot comportar ansietat, que es tradueix en disgust, enuig, vergonya, commoció… o fins i tot l’obsessió de voler realitzar allò que s’ha vist en pantalla.

A partir dels 10 anys, un elevat percentatge de nens i nenes tot navegant per la xarxa ha topat, ni que sigui accidentalment, amb continguts no adequats per la seva edat. Quan un amic els diu d’entrar a una web porno, cal que els infants sàpiguen que el que allà veuen no és real. Que les dones no volen ser humiliades, no volen que les peguin i que no tots els homes són obsessos sexuals. El 81 % dels menors entre 13 i 18 anys han consumit pornografia. El més preocupant però és que els menors han passat de consumidors a productors: planifiquen, graven i distribueixen les seves pròpies experiències. Quan el cos es cosifica, és més fàcil cedir a anorèxies, fòbies socials i relacions tòxiques. Cal que aprenguin a distingir la pornografia i les relacions afectivosexuals saludables.

Cal tractar el tema amb molt de tacte i delicadesa, però no es pot obviar. Fora interessant que les famílies s’hi impliquessin, però la comunitat educativa no pot tancar els ulls a una realitat que s’acaba convertint en  una font d’informació important. Suggerim un pla de diàleg obert, que cada ensenyant haurà d’adaptar a la sensibilitat del grup.

Pla de diàleg:

  • Heu vist alguna vegada alguna pàgina amb contingut sexual?
  • Com l’heu trobada
  • Us ha interessat?
  • Parla de l’amor i l’estimació?
  • Creieu que les escenes que mostren tenen a veure amb els sentiments i l’afectivitat?
  • Creieu que és una forma tendra i amorosa de relacionar-se?
  • Per què es fan aquest tipus de vídeos o pel·lícules?
  • Què diuen sobre la condició de les dones?
  • Diríeu que dignifica les dones?
  • Sabeu que el porno és una indústria que mou molts diners?
  • Per tenir una vida sexual adulta cal veure aquests continguts?
  • Hi ha altres maneres d’informar-se sobre les relacions sexuals?
  • De quins aspectes us voldríeu informar?