Mirada violeta

a. Millor rei que reina

Pel que fa al reconeixement de la personalitat jurídica, vegem com funciona, per exemple, a la Constitució Espanyola.

Art. 57“la Corona d’Espanya és hereditària en els successors de S. M. Don Joan Carles I de Borbó, legítim hereu de la dinastia històrica. La successió en el tron seguirà l’ordre regular de primogenitura i representació, sent preferida sempre la línia anterior a les posteriors; en la mateixa línia, el grau més pròxim al més remot; en el mateix grau, l’home a la dona, i en el mateix sexe, la persona de més edat a la de menys”.

En aquest cas, la preferència de l’home sobre la dona, en la línia de successió al tron conjuga difícilment amb el principi d’igualtat i la interdicció de discriminació per raó de sexe que proclama l’art. 14 de la mateixa Constitució que diu:

Art. 14Els espanyols són iguals davant la llei, sense que pugui prevaldre cap discriminació per raó de naixement, raça, sexe, religió, opinió o qualsevol altra condició o circumstància personal o social.

Reflexió:

  • Hi ha algun tipus de contradicció en aquests dos articles?
  • Quin dels dos articles ha de prevaldre?

b. Dones imprescindibles 

Esbrinar i reflexionar sobre la importància de les dones en el desenvolupament social. Acostar-se a la realitat quotidiana de milers de dones en tot el món que treballen per la seva comunitat. Llegir els resums següents i individualment o en petit grup esbrinar alguns aspectes biogràfics i sobre l’aportació que han fet a diversos camps les dones següents:

Clara Campoamor
Política espanyola, pionera de la militància feminista. Diputada en la Segona República (1931). Va formar part de la Comissió constitucional, i va destacar en la discussió que va conduir a aprovar l'article que reconeixia el dret de vot a les dones. Va ser una gran defensora de la igualtat de drets entre homes i dones. 
Clara Zetkin
Líder del moviment alemany socialista abans  de la I Guerra Mundial. Al costat de Rosa Luxemburg, intenta aturar la I Guerra  Mundial i pel seu activisme fou empresonada diverses vegades. A la Segona  Conferència Internacional de Dones, el 1910, proposa i s'accepta que el dia 8  de Març s'institueixi com el Dia Internacional de la Dona. Després de  l'arribada d'Hitler al poder, es va exiliar ala URS, on va morir el 1933.
Azucena Villafor
Azucena va tenir quatre fills. Identificada  amb les causes socials, la seva lluita es va intensificar en 1976 quan el seu  fill Néstor, membre de la Joventut Peronista, va ser segrestat per la  dictadura. Indignada per les burles dels funcionaris, Azucena proposa a altres  familiars reunir-se a la Plaça de Maig per a reclamar públicament la vida dels  seus fills i filles. Catorze dones hi van participar el 30 d'abril de 1977. Va  ser el primer pas de Mares de Plaça de Maig. Azucena va ser assassinada i  llançada al mar.
Nawal al-Sa'dawi
Psiquiatra i escriptora feminista egípcia, denúncia la situació de la dona en el món àrab. Va reconèixer públicament la seva mutilació genital femenia, per a ajudar a denunciar aquesta pràctica. Va ser Directora General de Salut Pública d'Egipte, fins que el president Anwar Sadat la va empresonar el 1981. Fundadora i presidenta de l'Associació de Solidaritat amb les Dones Àrabs, des de 1982 fins a 1991, fins que el govern en va decretar la dissolució.
Rosa Park
El 1955 va tenir lloc l'incident que la faria mundialment famosa. Una humil modista negra es va negar a cedir el seient en l'autobús a un viatger blanc. El conductor va cridar a la policia i la dona va ser detinguda. El fet va posar de manifest per primera vegada les condicions de segregació: les persones negres tenien prohibit l'accés a piscines, escoles, restaurants i un gran nombre de serveis públics exclusius per als blancs. A partir d'aquest fet va créixer l'organització del  moviment liderat per Luther King. La lluita pels drets de la dona sempre ha anat de tronc amb els moviments a favor dels drets de les minories, racials, d'orientació sexual, etc.
  • Posar en comú en el gran grup el que s’ha esbrinat de cadascuna d’elles.

Reflexió:

  • Coneixíem algun d’aquests noms?
  • Quines aportacions a la societat ha realitzat aquesta dona?
  • En quins articles de la Declaració Universal de Drets Humans es pot incloure el seu treball?
  • Com seria el món sense l’aportació d’aquesta dona i altres que han treballat en el mateix tema?
  • Com canviaria la meva vida?

 

c. Igualtat d’oportunitats

En els països occidentals hi ha petits avenços cap a la integració de la dona a la vida pública, però ens trobem encara lluny de la “normalitat” i en els països subdesenvolupats sovint les dones han de patir una doble discriminació: per pobre i per dona.

El professor/a llegeix les afirmacions següents i demana als i les alumnes que expressin si hi estan d’acord o en desacord, de manera que s’estableixi un breu diàleg en el qual raonin el perquè de la seva opinió:

  • Per a la dona casada, treballar fora de casa es una activitat accessòria a la seva tasca de mestressa de casa.
  • Els salaris rebuts pel homes són més alts que els de les dones, perquè la productivitat dels homes és major.
  • Les dones han de tenir els mateixos drets i oportunitats que els homes per educar se i treballar.
  • Les dones reben un salari més baix, perquè estan menys preparades que els homes.
  • Les responsabilitats, tant en la vida pública com en la privada, han de compartir se per igual entre l’home i la dona.
  • El treball que un home pot fer el pot fer la dona i a l’inrevés.
  • L’home pel fet de ser ho està obligat a treballar.
  • La capacitat per desenvolupar un treball depèn de les aptituds de la persona, independentment de quin sigui el seu.
  • Per a la dona, treballar fora de casa té la mateixa importància que per a l’home.
  • Segueixen existint barreres discriminatòries per a l’accés de les dones a tots els vessants i nivells de l’activitat laboral.
  • Hi ha treballs més apropiats per a les dones i treballs més apropiats per als homes.
  • Homes i dones poden i han de compartir, en condicions d’igualtat, llocs de responsabilitat a l’empresa i a la política.
  • La funció de l’home és el manteniment de la família i tenir cura dels nens és tasca exclusiva de la dona.
  • La inclusió de la dona en el món laboral quan té fills i filles solament es justifica si és econòmicament necessari.

Reflexió:

  • Es convenient que el o la docent ajudi els alumnes a trobar arguments per clarificar les respostes.
  • Després del diàleg, es fa el recompte amb les frases més acceptades i les més rebutjades.
  • En petits grups, a partir dels resultats anteriors, es pot elaborar un manifest breu a favor de la “igualtat d’oportunitats”.