Drets econòmics, socials, religiosos i culturals

Drets econòmics, socials, religiosos i culturals

L’ésser humà és, per naturalesa, un ésser social. La comunitat, la família, el barri, etc., són alguns dels seus referents. De les xarxes que establim se’n deriven drets  i deures que garanteixen la vida en condicions de dignitat per a les persones, així com el progrés social al qual s’al·ludeix en el preàmbul de la Declaració Universal dels Drets Humans.

Drets econòmics són els que tracten de qüestions tan bàsiques com l’alimentació, la salut, l’habitatge, el treball, l’aigua. Tenim drets econòmics quan podem produir, comerciar i consumir sense l’ús de la força, el frau o el robatori. La llibertat econòmica consisteix en poder tenir drets de propietat, llibertat contractual i iniciativa econòmica.

Drets socials són drets que es refereixen al descans i al temps lliure, establint, per exemple, condicions de treball dignes, vacances pagades, un salari mínim, el dret de sindicar-se, el dret a la vaga i a concertar convenis col·lectius.

Drets religiosos són els que garanteixen que es puguin manifestar i  divulgar les creences pròpies. La llibertat religiosa o llibertat de culte permet que els individus practiquin la seva religió sense cap repressió. En molts estats del món és un concepte nou. Actualment la intolerància religiosa encara és present en molts conflictes bèl·lics i de terrorisme.

Drets culturals, són els que es refereixen a la capacitació i perfeccionament de l’ésser humà, i són compatibles amb els drets socials: per exemple, el dret d’ensenyar i aprendre, el dret a l’educació, gaudir dels productes culturals.

Enunciat dels articles

Article 17

  • Tota persona té dret a la propietat, individualment i col·lectiva.
  • Ningú no serà privat arbitràriament de la seva propietat.

Article 18

Tota persona té dret a la llibertat de pensament, de consciència i de religió; aquest dret inclou la llibertat de canviar de religió o de creença, i la llibertat, individualment o col·lectiva, en públic o en privat, de manifestar la seva religió o creença per mitjà de l’ensenyament, la pràctica, el culte i l’observança.

Article 22

Tota persona, com a membre de la societat, té dret a la seguretat social i a obtenir, mitjançant l’esforç nacional i la cooperació internacional, segons l’organització i els recursos de cada país, la satisfacció dels drets econòmics, socials i culturals indispensables per a la seva dignitat i el lliure desenvolupament de la seva personalitat.

Article 23

  • Tota persona té dret al treball, a la lliure elecció de la seva ocupació, a condicions equitatives i satisfactòries de treball, i a la protecció contra l’atur.
  • Tota persona, sense cap discriminació, té dret a salari igual per treball igual.
  • Tothom qui treballa té dret a una remuneració equitativa i satisfactòria que asseguri per a ell i la seva família una existència conforme a la dignitat humana, completada, si cal, amb altres mitjans de protecció social.
  • Tothom té dret a constituir sindicats per a la defensa dels seus interessos i a afiliar-s’hi.

Article 24

Tota persona té dret al descans i al lleure i, particularment, a una limitació raonable de la jornada de treball i a vacances periòdiques pagades.

Article 25

  • Tota persona té dret a un nivell de vida que asseguri, per a ell i la seva família, la salut i el benestar, especialment pel que fa a alimentació, vestir, habitatge, assistència mèdica, i als serveis socials necessaris; també té dret a la seguretat en cas d’atur, malaltia, incapacitat, viduïtat, vellesa o altra manca de mitjans de subsistència, independent de la seva voluntat.
  • La maternitat i la infantesa tenen dret a una cura i a una assistència especials. Tots els infants, nascuts d’un matrimoni o fora d’un matrimoni, gaudeixen de protecció social igual.

Article 26

  • Tota persona té dret a l’educació. L’educació serà gratuïta, si més no en la instrucció elemental i fonamental. La instrucció elemental serà obligatòria. L’ensenyament tècnic i professional es posarà a l’abast de tothom, i l’accés a l’ensenyament superior serà igual per a tots en funció dels mèrits respectius.
  • L’educació tendirà al ple desenvolupament de la personalitat humana i a l’enfortiment del respecte als drets humans i a les llibertats fonamentals; promourà la comprensió, la tolerància i l’amistat entre totes les nacions i grups ètnics o religiosos, i fomentarà les activitats de les Nacions Unides per al manteniment de la pau.
  • El pare i la mare tenen dret preferent d’escollir la mena d’educació que serà donada als seus fills.

Article 27

  • Tota persona té dret a participar lliurement en la vida cultural de la comunitat, a gaudir de les arts i a participar i beneficiar-se del progrés científic.
  • Tota persona té dret a la protecció dels interessos morals i materials derivats de les produccions científiques, literàries o artístiques de què sigui autor.

Article 28

Tota persona té dret a un ordre social i internacional en què els drets i llibertats proclamats en aquesta Declaració puguin ser plenament efectius.

CONCEPTES COMUNS:

DIGNITAT I RESPECTE

DIGNITAT

Què significa dignitat? Dignitat és grandesa, excel·lència; és una qualitat superior per la qual alguna cosa o algú gaudeix de valor o estima especial. Deriva de l’adjectiu llatí dignus i es pot traduir per “valuós”. La dignitat és el valor intrínsec i suprem que té cada ésser humà, independentment de la seva situació econòmica, social i cultural, així com de les seves creences o formes de pensar. Se sustenta en la seva racionalitat i el seu poder creador, entenent que les persones poden modelar les seves vides mitjançant la presa de decisions i l’exercici de la seva llibertat. La dignitat equival així a autonomia; la persona no és un mer súbdit sinó un ciutadà.

a. Criteris de dignitat

La revista francesa Le Nouvel Observateur, fa uns anys va establir 13 criteris per a valorar la dignitat humana en els diferents països:

  • pena de mort
  • tortura
  • camps de treball
  • desaparicions i execucions il·legals
  • no atorgació de la nacionalitat
  • igualtat de sexes
  • legislació de l’avortament
  • percentatge d’ús d’anticonceptius
  • injustícia feta als nens i nenes
  • atemptats als drets dels ésser humans
  • adhesió a tractats humanitaris
  • refugiats
  • respecte a les minories

Reflexió:

  • Quin criteri en trauries? Per què?
  • Quin criteri hi afegiries? Per què?
  • Matisaries algun dels criteris aportats? En quin sentit?
  • Creus que el teu país compleix els 13 criteris?
  • Quins es respecten clarament?
  • Quins en surten més perjudicats?
  • El teu país es pot considerar un país “digne”? Dóna’n les raons

b. Digne o indigne

En grup petit, busqueu situacions en les que es tracti a les persones dignament o indignament. Quan estigueu d’acord, prepareu-vos per representar-les mímicament. Si els vostres companys endevinen de quina situació es tracta és que ho heu fet molt bé.

RESPECTE

El respecte és un sentiment que porta a tractar un individu de manera considerada, perquè se li reconeix valor ètic. Respectar és reconèixer la pròpia dignitat i la dignitat dels altres i, per tant, ser respectuós és el comportament que es deriva d’aquest reconeixement. Respectar significa tractar els altres amb cura, ser tolerant amb les diferències. La dignitat es basa en el reconeixement de la persona de ser mereixedora de respecte, és a dir, que tots mereixem respecte sense importar com siguem.  Kant i Aristòtil parlen del respecte com a sentiments, com a estats afectius. Aristòtil (Ètica a Nicòmac. II, 7 1108a 32)  l’oposa al temor. Kant considera que és un sentiment de caire moral. És un adjectiu que només s’aplica a persones i no a coses perquè només la persona és capaç de fer i complir la llei moral: “Tot respecte per a una persona, no és sinó un respecte per la llei”, Kant.

a. El mot respecte

Substituir la paraula respecte d’aquestes frases, per una altra, procurant que es mantingui el mateix sentit:

  • Té un respecte exagerat per l’opinió de la gent.
  • El respecte a les lleis, a la justícia, a la veritat és fonamental
  • No respecta cap religió.
  • No va respectar la  paraula donada.
  • El respecte a si mateix/ mateixa és fonamental.
  • La seva força hercúlia fa respecte.
  • Marxar sense acomiadar-se ser una falta de respecte
  • Cal fomentar el respecte envers els pares i mares
  • La mort em fa molt de respecte.
  • Respecteu les plantes.

Tipus de respecte

  • Respectar per por, per temor: és la forma més antiga i tradicional. I probablement encara té molta força.
  • Respectar per admiració: es dona molt en el món dels ídols juvenils, estrelles de cinema o esportives…”voldríem ser com ell o ella”.
  • Respectar per conveniència: ens convé aconseguir o mantenir un treball, aconseguir un negoci, un crèdit, una amistat. Hi ha càlcul i estratègia del que (jo) hi guanyo i el que hi perdo.
  • Respectar per amor, per estimació. És el més generós i més gratificant, per simpatia, gratuïtament: els amics, amigues, la parella, el pare i mare, fills i filles.

b. Cal respectar tothom per igual?

  • Pots respectar una persona que no t’agrada?
  • Pots respectar una persona que no coneixes?
  • Pots respectar els i les altres i no respectar-te a tu mateix/mateixa?
  • Cal respectar una persona que no és respectuosa?
  • A qui és més fàcil de respectar, a una persona agradable o a una persona desagradable?
  • A qui és més fàcil de respectar, a una persona respectuosa o a una persona irrespectuosa?
  • A qui és més fàcil de respectar, a una persona feble o a una persona forta?
  • Et respectes tu mateix/mateixa si tens cura del que menges?
  • Et respectes  tu mateix si intentes saciar els teus desitjos?
  • Et respectes  tu mateix si busques respectar als altres?
  • És possible respectar els altres i no respectar-se un mateix?
  • És possible respectar-se un mateix i no respectar els altres?
  • Et sembla que són dignes de respecte tots els éssers humans? Si penses que no, qui creus que no es mereix respecte i per què?