Mirada no violenta

BANDES JUVENILS

Quan et pots independitzar un xic dels pares, pots anar a parar a grups més o menys organitzats que acaben imposant les seves lleis. Et sembla que les acceptes perquè vols i trenques amb les normes que se suposen establertes. Però cal vigilar que pots caure en altres paranys, que d’entrada semblen atractius i i et complauen, però que poden acabar essent cadenes.

Lectura: Bandes juvenils

El fenomen de les bandes juvenils és d’una gran complexitat, i tan interessant com desconcertant. Més enllà de les dades sociològiques, cal preguntar-nos sobre les singularitats sociopsicològiques d’aquestes bandes i els seus membres. Per què hi ha joves que en comptes de formar part de grups que fan activitats prosocials (agrupacions d’esbarjo, esportives...) opten per la violència en grup al carrer?
Les bandes (Ñetas, Latin King, Bloods, Crips, Mara Salvatrucha (MS-13), Trinitarios, Dominican Don’t Play, Black Panthers, Texas…) són rivals entre elles, i els enfrontaments, a més de les habituals activitats delictives, representen un fet terriblement preocupant i costós a moltes ciutats i en un nombre cada vegada més gran de zones rurals arreu del món.
Tot i que actualment estan apareixent bandes femenines, en general són de sexe masculí i les dones hi desenvolupen funcions importants encobertes per ajudar els seus col·legues. N’hi ha a gairebé totes les nacions, i la seva composició ètnica reflecteix els barris que representen. Lluny de ser delinqüents comuns, configuren subcultures altament col·lectivistes en un món durament individualista. Importades principalment de l’Amèrica Llatina i dels països de l’Est, tenen un arrelament cada vegada més gran en la nostra societat. Recordem l’agressió brutal perpetrada en un parc de l’Hospitalet de Llobregat per un nombrós grup dels Ñetas (armats amb bastons, bats de beisbol, ampolles de vidre, navalles i pedres) contra uns joves dels Bloods. Això s’esdevenia el desembre de 2014. Segons informacions obtingudes dels Mossos d’Esquadra, a Catalunya (sobretot a Barcelona, a l’àrea metropolitana, i a les principals ciutats catalanes) hi ha aproximadament uns 3.500 joves que pertanyen a bandes. Tenen entre 13 i 24 anys, i són de 40 nacionalitats diferents, la majoria llatinoamericans, encara que també hi ha joves catalans.
Més enllà del seu embolcall aparatós, les bandes les integren adolescents i joves molt vulnerables que busquen un lloc al món. Viuen en la pobresa, en la marginació i en el col·lapse econòmic, i sovint en famílies desfetes i abusives. I aquesta llista no és exhaustiva. Les bandes prescriuen el que els joves han de pensar i sentir, com s’han de comportar i comunicar. Els brinden un “camí cap a la virilitat” i de millora de les seves condicions socials, i, per damunt de tot, un gran sentit de pertinença, una família que d’una altra manera no troben. Les conseqüències personals positives que se’n deriven (certesa, tranquil·litat, autoestima, respecte...) expliquen per què aquests adolescents i joves adults estan disposats a seguir en bandes juvenils, tot i els perills per a la seva integritat física.

Font: Bandas juveniles

Reflexió:

  • Quina informació aporta aquesta lectura?
  • Coneixes algun col·lectiu que respongui a aquests trets?
  • Quins elements trobes a faltar a l’escrit?
  • Quines són les dificultats per entrar i per sortir d’una banda?

FORÇA I VIOLÈNCIA

Aquests col·lectius tenen com a llenguatge comú la violència i força (sigui en forma de pressió, intimidació, xantatge, etc.). Intenta esbrinar la diferència entre força i violència

  1. Quina diferència assenyalaries entre força i la violència?
  2. Es pot fer força sense violència? Posa un exemple.
  3. Es pot fer violència sense força? Posa un exemple.
  4. Pot la violència ser brusca i enèrgica sense ser nociva?
  5. Pot una persona ser violent sense violar els drets d’algú?
  6. Pot una persona tenir sentiments violents sense participar en accions violentes?
  7. Pot una persona participar en accions violentes sense tenir sentiments violents?
  8. Pots recordar alguna situació en què s’hagi usat la força amb una bona disculpa per fer-ho?
  9. Pots recordar alguna situació en què s’hagi usat la violència sense una bona disculpa per fer-ho?
  10. Pots recordar alguna situació en què s’hagi usat la violència amb una bona disculpa per fer-ho?
  11. Hauríem de recórrer mai a la forca abans d’haver esgotat les alternatives pacífiques? Posa un exemple.
  12. Creus que té sentit treballar per eliminar la violència en el món?
  13. Creus que té sentit treballar per eliminar la força en el món?
  14. És mai correcte perjudicar gent innocent?
  15. Passa, a vegades, que la gent és tan infeliç o està tan enrabiada que vol perjudicar algú, fins i tot persones innocents?
  16. ¿Pot ser mai una bona excusa per algú dir: “Estava tan embogit o embogida que no vaig poder evitar de fer-ho”? Posa un exemple, o explica el perquè no ho és.