Introducció

Abans de començar a tractar cadascun dels articles dels drets humans organitzats en 4 grans blocs, procurarem algun exercici o activitat que introdueixi l’alumnat de secundària a la temàtica i a la metodologia.
Aquesta introducció s’ha de prendre com un tastet i com un primer contacte en l’estudi i anàlisi dels drets. Caldria que l’aula disposés de diversos enunciats dels Drets humans en forma escrita i completa, simplificadament, gràficament, en forma de targetes, còmics, etc.


La Declaració dels Drets Humans
 

Qüestionari previ per saber on som

  • Què saps de la Declaració Universal dels drets humans?
  • Ajunteu totes les informacions que tingueu sobre els drets humans i busqueu més informació on hi hagi llacunes o no sapigueu. Podem partir d’algunes preguntes:
  • Quan van néixer?
  • ¿Qui els van proposar?
  • Qui els va decidir?
  • En quines circumstàncies històriques van néixer?
  • Qui vetlla per ells?
  • Com es regulen?
  • Per a què serveixen?
  • A qui afecten?
  • Són acceptats i complerts pels estats?
  • Vols afegir alguna cosa?
  • Què t’agradaria conèixer i aprendre sobre els Drets humans?

Farem aquestes preguntes a raig per saber com està d’informat i sensibilitzat el grup i procurarem encetar un diàleg donant forma constructiva a les diverses aportacions. Al final farem un resum de l’estat de la qüestió a la nostra aula com a punt de partida. A partir d’aquí ens podem entretenir més o menys a aclarir el títol de la matèria d’estudi i per això ens endinsarem en els conceptes de Declaració, drets i humans.

Declaració  

El concepte declaració probablement sigui familiar a l’alumnat, però cal assegurar que tots partim de la mateixa, d’un mateix punt de vista i per això proposem algun dels exercís següents, sense que s’hagin de fer tots ni per aquest ordre. Serà la percepció del grup del professorat qui decidirà la dedicació que cal.

a. Declarar

Què significa “declaració” en aquests casos:

Una declaració d’amor
Una declaració de guerra
Prendre declaració a un testimoni
Fer declaracions a la premsa
Declaració dels drets dels infants

b. Ball de noms

Distingir entre les anomenades Declaracions (Declaracions dels drets dels infants, i termes legals distints:

Proclama
Bàndol
Llei
Acord
Pacte
Manifest
Declaració
Convenció

Al marge de fer vocabulari polític, cal que l’alumnat vegi clara la relació entre Declaració i Convenció. La Declaració és un text no vinculant, per la qual cosa no té força jurídica, mentre que la Convenció, si és signada, suposa un compromís ferm de l’Estat per convertir aquests principis en lleis.

c. Sobre la declaració

Què en sabem de la Declaració de Drets dels infants?

Roda de respostes ràpides per conèixer l’estat de la qüestió a l’aula. Segons l’edat del grup és possible que no en sàpiguen res o que els soni. Omplirem la meitat d’una pissarra amb les intervencions i procurarem arribar a un consens a partir de les idees del grup.

Què en voldríem esbrinar?

A l’altra costat de la pissarra hi posarem les preguntes que sorgeixin i que anirem desgranant al llarg del curs o cursos. Sempre podem fer una introducció adequada al nivell, tenint en compte les preguntes següents:

  • Quan van sorgir?
  • En quines circumstàncies històriques van néixer?
  • Qui vetlla per ells?
  • Per què serveixen?
  • A qui afecten?
  • Quins són els Estats que els respecten més i quins menys?
  • Qui no ha signat?
  • Qui els ha de fer respectar?
  • Son veritablement respectats?
  • Hi ha avenços considerables ?
  • Per què, al vostre judici, les Nacions Unides han adoptat un text específicament per infants? En què difereixen les necessitats dels menors de les dels adults?
  • Es feina només dels governs implementar els drets humans ?

 

DRETS

És fonamental comprendre bé el significat i abast d’aquest terme perquè és el concepte central d’aquesta declaració. Hem de comprendre que Dret va més enllà d’intencions i desitjos, que és una cosa que pertoca a institucions “serioses” com la justícia, les lleis i els estats.

a. Significats de Dret

El dret és la facultat que tenim d’exigir el que se’ns deu, de tenir el que una llei o autoritat estableix a favor nostre. El dret va més enllà d’intencions i desitjos, que és una cosa que és competència d’institucions “serioses” com la justícia, les lleis i els estats. Pots fer servir diversos diccionaris i enciclopèdies. Digues que significat té la paraula dret en aquestes expressions:

  • Ho he mirat del dret i del revés
  • El meu germà gran estudia dret
  • Hi ha un dret de vaga
  • Camina més dret que un pal
  • Anar pel camí dret
  • Es tracta d’un dret constitucional
  •  No hi ha dret, va dir, en veure la multa
  •  Va xutar amb el peu dret
  •  T’enviaré de dret al despatx del director

b. Diàlegs simultanis

Aquesta activitat pretén ajudar a reconèixer quines són algunes de les característiques rellevants dels drets que, en molts casos, són desconegudes o mal interpretades.

Desenvolupament. S’exposa als participants que s’hauran de separar en parelles. S’entregarà a cada parella una sèrie d’afirmacions que poden ser certes o falses i les hauran de classificar. Després d’haver treballat en parella, es reuneix el grup gran i es debatrà el perquè d’una posició o altra en cada una de les afirmacions.

Afirmacions sobre els Drets

  • Afirmacions Falses

El dret és una norma i una obligació
Tenim drets, però algú ens els ha de brindar
És més important estar protegits que participar
L’important és tenir aliment i estar sa, la resta ja vindrà

  • Afirmacions Certes

Els drets els podem exercir
Tots els drets són igualment importants
Tots els drets es relacionen entre ells
Tenim dret a participar en tot allò que ens afecti
S’ha de vetllar pel millor interès de l’infant
Tenim responsabilitats envers els drets propis

S’acaba l’activitat resumint les idees i afirmacions comentades en l’activitat. És important fer notar als participants que els drets no són una norma o una obligació a complir sinó que és allò que tenen i poden exercir des del seu naixement; que tots els drets tenen la mateixa importància, tant siguin els de provisió o protecció com els de participació; que tots estan relacionats entre ells, uns depenen dels altres; i que s’ha de vetllar sempre per allò que sigui millor per a l’infant.

c. Desitjos i necessitats

A continuació teniu una llista de coses que, sens dubte, són útils per a la vostra vida, examineu-les amb atenció i reflexioneu i decidiu quines són necessitats bàsiques i quines poden ser prescindibles o simplement capricis:

Desenvolupament
a) Viviu en un país que no pot proporcionar-vos tots aquests «principis», poseu- vos d’acord en petits grups per prescindir de 6.
b) És una època difícil i s’han de fer restriccions. No hi ha més remei que prescindir de més «principis» i quedar-vos només amb 8.
c) Poseu en comú la vostra decisió amb la resta de grups. Quins principis heu abandonat en la primera ronda? I en la segona? Us heu posat d’acord fàcilment? Per què?

Aquí oferim una llista que pot servir de guia:

Dret a tenir una parella Dret a desobeir
Dret a votar Dret a begudes alcohòliques
Dret a tenir un nom Dret a rebre cures mèdiques
Dret a ser feliç Dret a sentir la música que t’agrada
Dret a treballar Dret a no treballar
Dret a tenir amics i amigues Dret a tenir casa
Dret a tenir pares Dret a veure els programes de TV que vulguis
Dret a l’educació Dret a ser protegit per la llei
Dret a tenir germans Dret a fer la migdiada
Dret a tenir cosins i cosines Dret a cantar a la dutxa
Dret a tenir gos Dret a conduir cotxe
Dret a tenir roba de marca Dret a tenir bicicleta
Dret a l’educació Dret a manar als més petits
Dret a fer-me tatuatges Dret a tenir un dormitori propi.
Dret a les vacances Dret a ésser estimat
Dret a fumar Dret a no ser discriminat

Activitat adaptada de la revista Qüestions. Philosophy for Young people, vol I, Nº1 Bowling Greene, USA

Reflexió:

  • Què passa entre la primera i la segona tria, quan passem de menys 6 a menys 14?
  • Podríem viure bé amb 18 principis?
  • Sabríeu distingir entre desitjos i necessitats?
  • Les necessitats bàsiques poden considerar-se drets?

Per continuar

  • Cada estudiant té entre 10 i 15 minuts per il·lustrar la formulació del dret que li ha tocat.
  • En grups de cinc, i en 10 minuts, cadascun mostra la seva il·lustració als altres quatre participants i aquests hauran d’interpretar quin és el dret que s’ha il·lustrat. Un cop d’acord, s’escriu en lletres majúscules la formulació del dret.
  • Encara en grup, i també entre 10 i 12 minuts, es decideix l’ordre d’importància dels cinc drets. Aquesta seriació exigeix ​​justificació, raons, comparacions, exemples, etc.
  • En 5 minuts escriuen quin és el dret més important i per què.
    Aquestes operacions es repeteixen amb les cinc o sis opcions resultants però buscant el consens de tota la classe, de manera que quedi una llista ordenada i consensuada.

I encara

Una vegada consensuats els que són més necessaris, buscar a la Declaració a veure si els trobem esmentats.

d. El dret a conèixer els seus drets

L’ensenyament dels drets humans és per si mateix un dret humà convingut a nivell internacional.

Pla de diàleg
• Què ha de saber la gent sobre els drets humans?
• Per què és important l’ensenyament dels drets humans?
• És més necessària per a algunes persones que per a unes altres? En aquest cas, per qui? Per què?
• Com s’ha d’enfocar l’ensenyament dels drets humans?
• En què es diferencia l’ensenyament dels drets humans d’altres matèries que s’ensenyen a l’escola (per exemple cal prendre iniciatives i no només adquirir coneixements)?
• Què poden fer els mateixos alumnes per a conèixer millor el tema dels drets humans?


HUMANS

Tot i que tots sabrien descriure què és i com és un ésser humà, és bo revisar el concepte. En temps de turbulències ideològiques, alguns grups tenen la temptació de dividir allò que tenim en comú els humans en categories  de subhumans, infrahumans o simplement no humans. L’”enemic”, “l’altre”, “ells” són expressions que situen en franc desavantatge grups humans sigui per ideologia, raça o nacionalitat.

a. Definició de ser humà

Analitzar amb els alumnes el significat de “humà”. Col·locar un objecte (per exemple una paperera de cap per avall) davant la classe. Explicar que es tracta d’un visitant de l’altra part de l’univers. Aquest visitant vol saber qui són aquests éssers que es diuen a si mateixos “humans”. Demanar a l’alumnat que ajudi al visitant a identificar-nos com “éssers humans”.

Preguntes de l’extraterrestre:

  • Què significa ser “humà”?
  • Com són els humans?
  • Què fan?
  • Quines necessitats tenen?
  • Com les cobreixen?
  • Com es distreuen?
  • Són tots iguals?
  • Quins trets específics té?
  • Quina és la diferència entre ser viu i “sobreviure”?

Caldria ajudar perquè les intervencions siguin constructives i les respostes cada vegada més centrades en la pregunta, tot demanant sempre : es pot afegir alguna cosa més?

b. Pla de diàleg:  Persona

  • Què volem dir quan parlem de “persona”?
  • És el mateix dir, “gent”, “oncles” o “persones”?
  • Les pedres, els arbres i els grills són persones?
  • Els ordinadors i les màquines són persones?
  • Tots els éssers humans són persones?
  • Què és el que fa que tu siguis una persona?

Adaptació de Materiales para la educación en derechos humanos. (trabajo becado por el Ararteko)

 

SOBRE ELS DRETS HUMANS

a. Sentit dels Drets Humans

Qüestions

  • Quins motius creus que van portar les Nacions Unides a haver de recollir els drets i deures de la humanitat en un text?
  • Et sembla que falta alguna consideració? Et sembla que estableix clarament la igualtat entre tots els éssers humans?
  • En el món es donen aquestes condicions d’igualtat que propugna aquest preàmbul? Per què?
  • Els 151 països que han signat aquest declaració -els 151 amb representant a les Nacions Unides- creus que compleixen amb els requisits d’aquest preàmbul? Per què?
  • La Declaració Universal no només afecta els països, sinó que ens afecta a tots nosaltres en el nostre dia a dia.
    Coneixes alguna situació de vulneració dels Drets Humans al teu voltant: a l’escola, a casa, a la teva ciutat?
  • De quina manera ajudaries perquè la Declaració Universal sigui respectada i acatada en el teu entorn ?, i a la resta del món, podries fer alguna cosa?

b. Comparar la Declaració de Drets humans i la Declaració dels drets dels infants

Distribuir entre els alumnes la Declaració Universal de Drets Humans i recuperar d’anys anteriors la Declaració de drets dels infants, i, per parelles, cal que comprovin quines coincidència hi ha i en quins casos són drets distints per cada grup : els humans en general i els infants en particular. Buscar en els dos documents de drets els drets següents i que assenyalin els articles on es recullen:

1. Dret a l’educació.
2. Llibertat d’expressió (inclosos els mitjans d’informació).
3. Lliure elecció del cònjuge.
4. Igualtat de totes les persones, inclosos les dones i els membres de minories.
5. Lliure elecció del nombre de fills a tenir.
6. Prohibició de la tortura i dels tractes inhumans.
7. Llibertat de pensament, de consciència i de religió.
8. Dret a la propietat.
9. Dret a posseir armes de foc.
10. Dret a una alimentació adequada.
11. Dret a un habitatge adequat.
12. Dret a una assistència sanitària adequada.
13. Dret a viatjar lliurement dins i fora del país.
14. Dret de reunió pacífica.
15. Dret a un aire i aigua nets.

Reflexió:

  • Quins canvis hi ha en les formulacions?
  • Quines similituds i diferències s’han trobat? Com poden explicar-se?
  • Els qui han de garantir el seu compliment són les mateixes autoritats?
  • T’ha cridat l’atenció alguna cosa en la formulació d’uns i altres?
  • Alguns principis o articles es contradiuen?
  • Coincideixen, es repeteixen o són complementaris?
  • Tenen altres drets, a més a més dels recollits en la Constitució i en les lleis locals, els ciutadans del país?
  • No n’hi hauria prou amb una sola Declaració?

c. Llegir els drets

Després d’explicar el sentit d’aquest treball es pot fer una lectura solemne dels drets dels infants, si es vol en una versió simple perquè puguin tenir una idea general dels temes i aspectes que es tracten. Aquesta lectura es pot teatralizar i preparar bé per mostrar que es tracta d’un tema important.

Curtmetratges

ELS DRETS HUMANS EN UN BREU RESUM IL·LUSTRAT
ELS DRETS HUMANS EN UN BREU RESUM IL·LUSTRAT
Durada: 3:09
Realitzat per alumnes de l’Institut Deulofeu, de Figueres

Per entrar en contacte amb els Drets, aquesta gravació pot ser útil i també els dona idea de les possibilitats que tenen els drets per ser comunicats a través de les noves tecnologies.

Reflexió:

  • T’has fet una idea del que són els Drets humans a partir del curt?
  • Què hi has trobat d’original?
  • Et sembla que és una bona presentació?

 

VÍDEO TV DANESA
VÍDEO TV DANESA
Ens recorda com és de fàcil d’encasellar les persones

Reflexió:

  • Què ens diu el vídeo sobre les persones?
  • Què ens diu sobre el que tenim de diferent?
  • I del que tenim en comú?

 

TEMES I METODOLOGIA

Els temes que es tractaran estan tots ells estretament relacionats amb els drets humans i la manera de tractar-los serà fonamentalment a través del diàleg constructiu a l’aula.

La redacció dels drets, filla del seu temps, de vegades sembla que no englobi tots els aspectes que avui dia ens preocupen, com el paper de les noves tecnologies, el canvi climàtic i formes noves i diverses de violència o patologies derivades del consum irreflexiu.

En aquest sentit, i sense trair l’esperit de l’article, aprofitem per tractar qüestions que estan entre l’educació emocional, l’educació sexual o afectiva, quasi en el marc de la prevenció sigui de l’assetjament clàssic o del ciberassetjament. Temes que no sempre es tracten a l’escola o de vegades són molt monogràfics i informatius.

Temes delicats

Els apartats Mirada no violenta i Mirada violeta, que amplien i  focalitzen els grans temes dels articles, han estat ideats per tractar aspectes  relacionats amb situacions en les quals es troben els joves avui dia. Pot ser que tractem temes que no són habituals a les aules: assetjament sexual, violència gratuïta, violència domèstica, etc. però que cal incloure. Si volem sensibilitzar els nois i noies sobre el respecte als drets humans, hem de començar per aquells temes que , obertament o en veu baixa, formen part del seu món i que els podrien perjudicar.

Preguntarem:
Què entenem per temes delicats?
Com sabem quins temes són “delicats” i quines no ho són?
A l’aula han de ser ignorats els temes delicats?

Indica si són o no temes delicats. Assegura’t de donar una resposta raonada.

Delicat No delicat ?
Parlar sobre sentiments a l’aula.
Parlar sobre somnis a l’aula.
Parlar sobre esperances a l’aula.
Parlar sobre sexe a l’aula.
Parlar sobre violència a l’aula.
Parlar sobre violació a l’aula.
Parlar sobre gènere a l’aula
Parlar sobre homosexualitat i heterosexualitat a l’aula.
Parlar sobre religió a l’aula
Parlar sobre abús infantil a l’aula.
….

El diàleg

Tot aquest material pivota sobre la capacitat d’aprendre els uns dels altres, de treballar cooperativament per aprendre a pensar per nosaltres mateixos. Totes les activitats, exercicis, plans de diàleg i l’apartat Reflexions estan pensats per ser treballat en veu alta, per ser compartits de manera que la descoberta dels drets dels humans sigui una tasca conjunta de la qual cadascú en traurà les seves conseqüències havent tingut l’oportunitat de conèixer altres opinions i parers, altres visions que ens confrontaran amb la pròpia mirada i o bé ens faran canviar de parer obrint-nos nous horitzons i ens donaran arguments i raons per aclarir les pròpies creences.
Insistim en el mot diàleg, ja que no proposem ni discussions, ni debats, sinó converses que facin honor a la idea de l’ENRAONAR. Dialogar és més que discutir, no es tracta només de defensar-se o d’atacar, sinó d’analitzar i examinar les posicions i aportacions. Els diàlegs platònics, per exemple, no són discussions, són autèntiques investigacions. Dialogar és una pràctica comunicativa no autoritària ni doctrinària, que accepta els dubtes i els errors, que anima a la participació, on cadascú pot plantejar els propis interessos segur de ser respectat.

 

a. Com dialogar?

Alguns aspectes bàsics en forma de decàleg per compartir:

   1. En un diàleg habitualment totes les persones tenen les seves raons per a  justificar les seves conductes i opinions. 
   2. Que no estiguis  d'acord amb algú no significa que no tinguis raó ni que la tinguis. Significa  simplement que dues persones no estan d'acord.
   3. Cal estar convençut que "afluixar" o canviar de parer, en  definitiva, no és signe de debilitat, sinó d'intel·ligència.
   4. Si al final d'un  diàleg t’adones que no tenies raó, no desesperis, pregunta’t què has après.
   5. La tolerància i la seva cosina germana la paciència, són les millors virtuts  d'un bon conversador i un mitjà excel·lent per solucionar conflictes. 
   6. Atacar l'altre, escridassar-lo, insultar-lo, no és cap argument definitiu ni  serveix per res. A tot estirar demostra la debilitat dels teus arguments. 
   7. Comença les teves  intervencions dient: Jo crec, em sembla, penso, diria, i evita les frases  taxatives com “les coses són així”.
   8. Intenta no negar de  forma radical les opinions dels altres. Comença les teves respostes d'aquesta  manera: "El teu punt de vista està ben plantejat, però jo crec..." o  bé "Potser tinguis raó, però opino que...". 
   9. No et deixis dur per la passió i aprèn a escoltar amb atenció el que diuen  els altres. El teu silenci t'ajudarà a comprendre els altres. 
   10. Una mica d'humor en qualsevol conversa aplana dificultats i almenys alegra  i tranquil·litza els ànims.

 

Activitats sobre el decàleg:

1. Que cadascú triï l’apartat que li sembli més proper al seu pensament i en prengui la defensa. Que busqui si algú més de la classe l’ha triat i s’ajunten per comentar-ho. Al final els 10 grups (parelles o individus) justificaran la seva tria.

2. S’organitza la classe per parelles. Cada parella ha de resumir els punts del decàleg en una frase breu, de forma directa o metafòric a l’estil d’una sentència, eslògan o lema. Per exemple: « Insultar no és raonar »

3. S’organitza la classe per parelles. Cada parella escull un punt del decàleg i escriu una petita conversa en la qual no es respecti el punt. A continuació llegeixen en veu alta el seu text i la resta de la classe ha d’endevinar de quin punt es tracta.

4. S’organitza un diàleg sobre un tema d’actualitat política o un conflicte d’interès general. Es divideix la classe per la meitat, en dos grups. Un grup porta a terme el diàleg i l’altre fa de grup de control. Cada membre del grup de control observa un membre del grup que dialoga. El grup de control va anotant en un paper les intervencions del membre que observa, fixant-se especialment en les ocasions en les quals segueix o contradiu algun dels punts del decàleg del conversador democràtic.

 

b. Soc bon dialogant?

Fer-se un auto test responent si estàs o no d’acord amb aquestes afirmacions:

1. Prefereixo interrompre, per deixar clar el meu punt de vista des de bon començament.
2. Deixo el meu interlocutor amb el desig de dialogar novament amb mi.
3. Tinc cura de les meves paraules per evitar molestar o perjudicar.
4. Prefereixo no saber la veritat, si això em pot comportar complicacions.
5. Rectifico amb facilitat, si m’equivoco.
6. Només m’agrada dialogar, si el tema m’interessa.
7. Davant d’un interlocutor descontrolat i irritat, mantinc la calma fàcilment.
8. Prefereixo saber la veritat, per dura i desagradable que me la presentin.
9. Haver de parlar és un malson.
10. No m’interessen les causes dels fets, només els efectes.
11. Crec que ha d’haver un equilibri entre escoltar i parlar.
12. Sempre encerto en les meves prediccions i tinc unes idees clares i convincents.
13. Penso que val la pena escoltar sempre, fins i tot si es tracta de coses infantils.
14. Accepto que tots tenim raó en part i opinions diverses.
15. M’interessen més les persones que les seves opinions.

Una vegada contestat, guarda les teves respostes i organitzeu-vos en grups de 5 per decidir quines de les qüestions responen a un bon dialogant i quines no. Quan us hàgiu posat d’acord, ho poseu en comú. Potser algunes no hauran estat consensuades, no hi fa res, hi poseu un interrogant.

Ara mireu les vostres respostes i comptabilitzeu les que corresponen a un bon dialogant segons el grup. En el cas que n’hi hagi de negatives, pensa què pots fer per superar-les.