Activitats

MIRAR

T. B. Kennington. Òrfes, 1885.
T. B. Kennington. Òrfes, 1885.
B. E. Murillo. Nen a la finestra. (c.1675)
B. E. Murillo. Nen a la finestra. (c.1675)

Reflexió:

  • Què veus? ¿Què veiem en cada quadre?
  • Qui deuen ser els protagonistes?
  • Com són? (Vestits, expressions, postures, etc.
  • Has conegut mai algú que tingui alguna cosa en comú amb aquests  infants?
  • Hi ha alguna cosa que et sorprengui en els quadres?
  • On pots trobar informació sobre algun dels aspectes que t’hagin sorprès?
  • Quin  nou títol posaries al quadre?
  • Què ens diu aquest quadre sobre el tercer principi dels Drets dels infants?

ESCOLTAR

Cançó

Els drets dels infants
de Guille de las Heras i Míriam Bové

Crida fort que tots tenim drets
Som petits infants – som petits infants
Vull poder tenir identitat
Saber que som iguals
Ser escoltat quan cal

CANTA, BALLA,
TOTS SOM NENS TOTS SOM CANALLA
SALTA, CRIDA,
DESPERTEU CIUTAT DORMIDA
DONEM PASSES, PLANTEM LES LLAVORS
MENTRE CAMINEM, CAP A UN MÓN MOLT MILLOR

Vull aprendre tot i més
Jugar sense parar i a casa descansar
Quan jo pugui estar ferit
Saber que tu ets amb mi
Sentir-me protegit

Versió  d’El gripau blau 

Reflexió:

  • Quan diu “tots som nens, tots som canalla”, vol dir nens i nenes?
  • Per què ens cal cridar fort?
  • Quin sentit tenen els versos:Vull poder tenir identitat
    Saber que som iguals
    Ser escoltat quan cal
  • Tu també vols aprendre “tot i més”?
  • Tu també vols jugar i descansar?
  • Què significa sentir-se protegit?
  • Quina relació té la cançó amb el tercer principi dels Drets dels infants?

 

Música clàssica

Txaikovski, Àlbum infantil, Op.39. (1878).

Es tracta de 24 partitures dedicades als nens. És un conjunt de peces que barreja cançons inspirades en aires populars russos, italians, francesos, de la història d’una nina i de recreacions de danses com el vals, la masurca o la polca. També hi ha referències a personatges del folklore rus, ja siguin personatges o contes.

  1. Aquesta música, té identitat?
  2. D’on creus que prové?
  3. Com ho has sabut?
  4. Hi ha música o pintures que tenen una identitat pròpia? Per què?

Audició aquí

LLEGIR

Relat: El nom triat

Quan vaig néixer em van dir Jordi. I amb aquest nom vaig aprendre que es referien a mi, que em cridaven l’atenció per tal que els mirés, i, com que això m’agradava, me’l vaig fer meu. Em feia sentir especial tenir un nom per a mi sol que tothom coneixia. Era l’únic de la família que em deia així, i tothom anava Jordi per aquí, Jordi per allà. Un dia a la plaça vaig sentir un «Jordi!» d’una veu que m’era estranya; però, com que estava convençut que tothom sabia el meu nom, vaig fer el que havia après, girar ràpidament el cap en direcció a qui em cridava amb el somriure a la boca.

Aleshores vaig fer un descobriment desconcertant. No era a mi a qui cridaven l’atenció, sinó a un Jordi molt més gran i lleig! Resulta que hi havia altres Jordis al món! A poc a poc vaig anar descobrint molts més Jordis. Jordis nens, Jordis grans, Jordis avis i fins i tot Jordis famosos que sortien per la tele. Quan vaig començar a anar a l’escola estava preocupat, no fos cas que tots els nens de la meva classe es diguessin Jordi, perquè llavors mai no sabríem a qui cridaven. Però vaig estar de sort i vaig ser l’únic Jordi del meu curs, tot i que a l’escola hi havia altres Jordis més grans. El primer dia ja em vaig fer molt amic del Jorge. Jugàvem al pati, seiem junts a taula i fèiem parella a les excursions. Ens vam fer tan amics que vam fer que les nostres famílies també es fessin amigues. I un estiu vam anar de vacances plegats a un càmping de la costa.

Allà vam fer altres amics, però recordo especialment en Giorgio, un nen italià molt entremaliat i molt simpàtic. Tots tres vam fer que aquell estiu fos inoblidable, la sensació de llibertat i de felicitat que vam viure és inesborrable. Mesos després encara ens escrivíem amb el Messenger. En Giorgio, que tenia molts amics, ens va presentar virtualment en George, un amic seu dels Estats Units d’Amèrica. Entre l’una cosa i l’altra el temps se’ns va escolar i en Jorge i jo vam arribar a final de curs de sisè! I per celebrar-ho vam anar tot el grup del curs a un famós parc d’atraccions prop de París.

En aquells pocs dies que vam ser allà vaig enamorar-me perdudament de la Georgina, una nena d’una altra escola que coincidia en l’hotel on ens estàvem. Amb la Georgina em vaig fer el primer petó com cal de la meva vida, i mentre baixàvem a tota velocitat per unes muntanyes russes gegantines! Un bon dia, en una trobada internacional de joves, on vaig anar amb l’esplai, vam fer un joc per presentar-nos, en què cada un deia el seu nom, i després dèiem el mateix nom transformant-lo segons els diferents països que fèiem l’intercanvi. Allà em vaig adonar que jo era en Jordi, però que també em deia Jorge, Giorgio, George i Georgina, i que en realitat podia dir-me com volgués, com em fos més fàcil que m’anomenessin, tot i que jo seguiria sent sempre per a mi mateix en Jordi.

Font: Ramon Ribas Frías i Àngels Abella  Albrich, pare i mare de l'esplai Eixam de Rubí

Qüestions:

  • Què ens diu aquesta història sobre els noms?
  • Escriu una redacció o un petit poema sobre el teu nom.
  • Investiguem si els nostres noms existeixen en altres països i tenen traducció en altres llengües. Per exemple Juan és John en anglès, Giovanni en italià, Jean en francès; Josep és Giuseppe en italià, etc.

CURTMETRATGE

Un monstre sense nom

Fa molt i molt de temps hi havia una vegada un monstre sense nom. El monstre desitjava de tot cor tenir un nom com tothom.

Reflexió:

  • Què li passa al monstre?
  • “Els noms no es poden donar” digué l’Otto
  • D’on venen els noms: Otto, Hans, Thomas, Johan?
  • Què ens diu aquest conte sobre els noms?
  • Com acaba?

Bebè vestit de rosa i de blau

Experiment sobre com tractem els nadons en funció de si són nens o nenes.

Reflexió:

  • Què li diuen al nen?
  • I a la nena?
  • Els tracten igual?
  • Perquè ho fan?
  • Tu què en penses
Pel professorat. Fer adonar als infants com a les nenes se les tracta com si fossin fràgils, febles; dignes d'admirar la seva bellesa i que cal protegir i bressolar. Als nens se'ls tracta com forts, audaços, han d'explorar i se'ls fan jocs de tombarelles o el superman. És aquest un model d'educació adequat?