Història de vida / Testimoni

Amb aquesta no hi jugo 

A classe d’educació física, a quart de primària, una nena es nega a fer un joc de parelles amb una companya equatoriana.
Expressa obertament el seu rebuig i li diu «que marxi al seu país».
En el cas real, la professora va enviar la nena al despatx de la directora, per no deixar sol el grup. Quan li van demanar per què li havia dit allò, les primeres respostes van ser que perquè sí, perquè volia que marxés al seu país i no volia jugar amb ella. Després va dir que un altre dia havien jugat juntes i ella sempre havia hagut d’anar a buscar la pilota quan sortia fora del camp. Per què no li havia dit això, en lloc del que li va dir? Perquè és estrangera, i els estrangers molesten. On ho ha sentit, això? No ho sap, però ho diu tothom. Per què han de molestar més que altres? No ho sap. Com es deu sentir, la nena insultada? Malament. Després de fer-li veure que l’origen real del que ha passat era el comportament en el joc, acorden que anirà a demanar-li perdó i a explicar-li el motiu real per veure si ho poden arreglar. (…) Se li fa una breu reflexió sobre la història de la nena insultada: la seva família ha vingut aquí per poder viure millor i, per tant, aquest és també el seu país.

De Núria Vives, Racisme als centres educatius. Eumo/Bofill, 2009

Reflexió:

  • T’has trobat mai en un cas semblant?
  • En quina situació?
  • Com actuaríeu si fóssiu la mestra?
  • Com pots actuar essent company/a de les dues nenes?
  • Què li diries a la nena d’aquí?
  • Què li diries a la nena equatoriana?