Grans temes

ORDRE SOCIAL I INTERNACIONAL

Parlem d’ordre social quan una bona part dels actes socials, individuals i de grups o corporacions  tenen com a finalitat el benestar general i el manteniment d’un ordre establert.

Com es crea i es manté l’ordre social? Podem dir que hi ha tres actituds bàsiques:

  • La conformitat social: una conducta que obeeix o encaixa en una norma social (costums, lleis, sexualitat, religió…). Normalment ve imposada per la força dels grups dominants o per les necessitats de subsistència.
  • El consens: acord afirmatiu o aprovació i respecte d’una norma social (implica un cert grau de solidaritat i un sentit d’identitat comú). No necessàriament implica conformisme.
  • Per conformitat o per consens, sempre es produeix un cert grau de cohesió. Però aquesta es veu sempre amenaçada per les forces centrífugues resultants dels processos interns de diferenciació.

a. Sinònims i antònims

Ordre social és sinònim i antònim de…

  • Organització
  • Desordre
  • Anarquia
  • Revolució
  • Confusió
  • Harmonia
  • Desgavell

b.  Vetllar pels drets

Perquè els drets puguin ser efectius, cal que s’implementin i, per tant, hi ha d’haver qui tingui el deure de vetllar per ells i fer-los complir.

  • Qui s’ha d’ocupar que aquests drets siguin plenament efectius?
  • Quins organismes o institucions han de vetllar pels Drets?
  • Només ho han de fer els estats, les ONGs ?
  • Els ciutadans podem fer alguna cosa?

c. Xarxes d’efectes

Activitat per ajudar a comprendre el món com una xarxa complexa de relacions interdependents i adonar-se de l’equilibri delicat que existeix entre les parts d’aquesta xarxa, perque qualsevol canvi en una part de la xarxa afecta el conjunt. Per exemple, la contaminació ambiental en un lloc pot afectar les cadenes alimentàries, la salut, les condicions de vida i els mitjans de vida de molts altres llocs, el coronavirus, etc.
Per a ajudar l’alumnat a adonar-se de la complexitat d’aquestes interrelacions, podeu dividir la classe en un nombre parell de petits grups i assignar a cadascun d’ells una oració a manera d’enunciat; assignar a dos grups almenys la mateixa oració.
Les oracions han d’expressar un fet (per exemple “El 30 % de la població està infectada amb el virus del VIH/SIDA”) o començar amb les paraules “Què passaria” (per exemple “Què passaria si les dones tinguessin tants béns com els homes?”). Cada grup escriu la seva oració en la part superior d’una fulla de paper. Sota l’oració haurien d’escriure tres conseqüències d’aquesta oració (per exemple “Els pares de molts infants moriran”, “Molts infants naixeran infectats amb el virus del VIH/SIDA”, “Els serveis nacionals d’atenció de la salut aniran sobrecarregats”).

A continuació, sota cadascuna d’aquestes tres conseqüències, haurien d’escriure tres conseqüències de cadascuna d’elles (per exemple sota “Els pares de molts infants moriran” podria escriure’s “Les famílies i els serveis socials haurien de suportar una càrrega excessiva per a atendre els orfes”, “Hi haurà menys treballadors”, “Molts infants no tindran pares que puguin criar-los com cal”). El resultat és una xarxa gràfica dels efectes i aquesta xarxa es podria seguir desenvolupant. Demanar als grups als quals s’hagi assignat la mateixa oració que comparin el seu treball i ho analitzin.

Analitzeu les implicacions dels drets humans d’aquestes xarxes i la manera com cada qüestió pot afectar molts aspectes de la societat i pot implicar molts països diferents.

Oracions possibles:

– La majoria de la població mundial viu per sota de nivells de pobresa
– A Espanya, un de cada tres habitants es troba en risc d’exclusió
– S’estima que 7 de cada 10 persones que moren de fam al món són dones i nenes
– En l’esclavitud moderna, la forma més comuna és el tràfic de persones amb finalitats de prostitució
– L’edat mitjana de maternitat és als 31 anys
– Entre els i les joves hi ha una disminució d’hàbits esportius

Es poden buscar fets que siguin propers a l’alumnat: sobre bullyng, adiccions, etc.

LES EMPRESES I ELS DRETS HUMANS

Amb l’aparició de l’economia mundial, avui dia moltes empreses tenen més mitjans financers, poder i influència sobre la vida de les persones que els governs. Mentre que aquests han de respondre per llei davant els seus ciutadans, les empreses, especialment les que realitzen operacions en molts països distints del món, tenen poca responsabilitat legal davant la població.

Com a conseqüència, es plantegen cada vegada més qüestions de drets humans en relació amb les empreses transnacionals.

a) A quin país o estat han de rendir comptes?

Plantejar aquestes qüestions:

  • De quina manera poden les grans empreses transnacionals violar els drets humans dels seus empleats? De la població en general?
  • De quina manera podria una empresa d’aquest tipus utilitzar la seva influència per promoure els drets humans?
  • Per què podria ser beneficiós per a una empresa ajustar-se a les normes de drets humans? Per què podria ser un desavantatge?
  • S’ha de demanar a una empresa que rendeixi comptes sobre la seva observança de les normes de drets humans?
  • Quina pressió poden exercir els ciutadans i les organitzacions no governamentals (ONG) sobre les empreses perquè respectin les normes de drets humans?

Codi de conducta de les empreses

Algunes empreses han respost a la creixent pressió que s’exerceix sobre elles perquè s’ajustin a les normes de drets humans elaborant codis de conducta que han d’utilitzar totes les companyies que la integren i els seus associats comercials.

Plantejar a l’ alumnat el següent: suposeu que heu estat contractats per una gran empresa transnacional (per exemple un fabricant de peces de vestir, una companyia petroliera) per a ajudar-la a elaborar un codi de conducta.

Treballant en petits grups, redacteu una llista dels principis que l’empresa hauria d’aplicar en tots els aspectes del seu treball. Incloure consideracions sobre drets humans, pràctiques laborals i medi ambient. Compareu tots els projectes i combineu-los per a crear un document final.
Seria útil que compressin la seva llista amb “el Pacte Mundial”, una llista de principis iniciada per Kofi Annan, Secretari General de les Nacions Unides, en 1999 (pot consultar-se aquí o posant-se en comunicació amb les Nacions Unides).