Grans temes

DRET A LA VIDA

El terme “vida” és usat de múltiples maneres, però generalment diem que és l’estat intermedi entre el naixement i la mort. Costa molt de definir d’una manera simple i exacta. En comentar aquest article ens referirem al significat de la paraula que se sol donar a les ciències de la vida. Es considera el primer dret humà, al qual se supediten tots els altres.
Donada la densitat i complexitat del dret, malgrat que tingui un enunciat breu, tractarem el dret a la vida només des de dues perspectives.

Pena de mort

La pena de mort és l’execució d’un presoner com a càstig per un delicte considerat greu. S’anomena també pena capital, perquè és el càstig més dur que hi ha, és el càstig definitiu.

a. La pena de mort és igual a tots els continents?

Exposar el problema de la pena de mort al món breument i preguntar l’opinió dels qui t’han escoltat. Algunes de les preguntes que es poden fer són: Creus que la pena de mort s’aplica a l’actualitat? Quins països creus que l’apliquen? Per quins motius es du a terme? Formeu cinc grups, un per cada continent: Amèrica, Europa, Àfrica, Àsia i Oceania.

Es pot accedir al Mapa interactiu de l’abolició de la pena de mort

En el cas de no disposar d’ordinador, podeu usar aquest:

mundo

Pena de mort en el món (2018):

cuadros

Anexo: Pena de muerte

FITXA PER GRUP

• Continent:_____________________
• En quants països no existeix la pena de mort? Quins són?
• En quants països s’aplica la pena de mort per a delictes comuns? Quins són?
• En quants països encara és legal la pena de mort, s’apliqui o no?
• Quan es considera un país abolicionista?
• En els països en què s’aplica la pena de mort, però que es consideren abolicionistes, per quins delictes es du a terme?
• Busqueu el cas d’alguna persona condemnada a pena de mort en el continent que teniu adjudicat i expliqueu la seva situació

Exposeu els resultats obtinguts per cada grup i establir una comparació entre continents. Una persona representant de cada grup exposarà breument el cas concret que hagin trobat i s’extrauran conclusions entre els participants.

Per saber-ne més

Dades i xifres sobre la pena de mort
Arguments en contra de la pena de mort
La pena de mort al món
Exposició virtual sobre la pena de mort
La pena de mort a l’Aràbia Saudita

Activitats didàctiques


b. Arguments contra la pena de mort

Sempre que hi ha situacions de tensió apareixen una colla de partidaris de la pensa de mort. Molts països l’han erradicat per les raons següents:

1. Viola el dret a la vida proclamat a la Declaració Universal de Drets Humans.
2. En molts països on s’aplica no disminueixen els delictes. I en països on es va abolir, hi ha menys homicidis.
3. Els estudis fets conclouen que  no hi ha evidències que aquest càstig serveixi per intimidar i així reduir els crims.
4. A poc a poc es va erradicant: ja l’han abolit 160 països, tot i que alguns la preveuen en casos de guerra.
5. És utilitzada, essencialment, en països amb règims dictatorials, on es vol castigar els dissidents polítics i a minories perseguides, com a la Xina, Iran, Aràbia Saudita, etc.
6. La discriminació en l’aplicació de la justícia i la manca de recursos per a defensar-se provoca que els pobres i membres de minories racials tinguin més probabilitats de ser condemnats a mort.
7. És un retrocés de l’evolució humana. “Es tracta d’un sentiment, particularment violent, no d’un principi. L’ull per ull’ pertany a l’ordre de la naturalesa i de l’instint. Si el crim pertany a la naturalesa humana, la llei no pretén imitar aquesta naturalesa. Està feta per corregir-la. ” (Albert Camus)
8. Si l’estat, en mans de persones, resulta ser l’amo de la vida i la mort, per què no altres persones poden seguir el seu mateix exemple?  La pena de mort pot ser vista com un exemple a imitar i generar l’efecte contrari del que es busca: una espiral de violència social.
9. I no menys important: pot executar-se un innocent. Per tant, l’Estat (i la societat) cometrien la mateixa atrocitat que pretenen castigar, i en sabem de molts casos.

Reflexió:

  • Són suficients aquestes raons?
  • A tu quina et convenç més?
  • N’hi afegiries alguna més?


c.
Eutanàsia

El diccionari diu que l’eutanàsia és la “mort provocada amb mitjans adequats en un malalt terminal per tal d’evitar-li sofriments o una qualitat de vida considerada degradant”.  El seu sentit modern ha fet de l’eutanàsia una pràctica per a provocar la mort d’un individu que té una malaltia incurable que li causa sofriments morals i/o físics. No és el mateix practicar l’eutanàsia que ajudar algú a morir. En aquest cas, es parlarà d’ajuda al suïcidi.

Hi ha diversos tipus d’eutanàsia

Distingir entre aquestes formes d’eutanàsia. Repartir-se en grups aquests conceptes i informar-se’n un parell de dies abans de la classe. Cada grup explica breument el sentit i es van clarificant les diferències.
Eutanàsia activa
Eutanàsia passiva
Eutanàsia voluntària
Eutanàsia involuntària
Eutanàsia directa
Eutanàsia indirecta

Una vegada aclarits els termes ¿estàs d’acord amb alguna d’aquests formes, en totes o en cap? Recorda sempre justificar les teves  respostes amb bones raons.

Sobre l’eutanàsia:
Asociación Federal Derecho a morir dignamente (Informació moviment pro eutanàsia)
Aciprensa (Web catòlica amb informació en contra de l’eutanàsia)

 

DRET A LA LLIBERTAT  

Designa la facultat de la persona humana que li permet decidir si vol fer alguna cosa o no. És un concepte que ha estat discutit durant centenars d’anys, especialment en contextos filosòfics i religiosos. S’oposa a conceptes tals com: esclavitud, subjecció i opressió o determinisme, entre d’altres. La llibertat com a concepte filosòfic és un tret exclusiu dels éssers humans, ja que els animals decideixen impulsats sobretot pels seus instints. La llibertat implica decidir i, per tant, la possibilitat que una opció sigui millor que l’altra. Els humans som lliures, però també responsables dels nostres actes.

Significats de la paraula lliure

Marca clarament les teves respostes. (Recorda que n’hi ha més d’una, de possible.)

  1. Quan fas una cosa lliurement, la fas (1) voluntàriament, (2) espontàniament, (3) naturalment, (4) de les tres maneres anteriors, (5) de cap de les maneres anteriors?
  2. Quan et sents incapaç d’actuar lliurement, et sents (1) determinat, (2) constret, (3) petrificat, (4) de les tres maneres anteriors, (5) de cap de les maneres anteriors?
  3. La persona que té dret a votar és una persona (1) lliure, (2) adulta, (3) emancipada, (4) amb ciutadania, (5) obligada a votar.
  4. Si un riu corre lliurement cap al mar, (1) no hi ha d’haver dics en el seu curs, (2) no el travessen ponts de peatge, (3) corre sempre muntanya avall.
  5. Si es trenca la corda d’un estel, l’estel queda llavors (1) lliure, (2) desfermat, (3) portat pel vent, (4) flotant, (5) immòbil.
  6. Si s’abolissin totes les lleis de manera que poguessis fer el que volguessis, però fossis paralític, series (1) lliure, (2) captiu, (3) estaries determinat, (4) estabilitzat, (5) incapacitat?
  7. Si fossis un pres i algú t’obrís les manilles, series llavors (1) lliure, (2) més lliure, (3) encara captiu?
  8. Si fossis un bus a sota aigua i algú et desenganxés la botella d’aire, quedaries llavors (1) lliure, (2) desconnectat, (3) més lliure, (4) sense llibertat, (5) menys lliure?
  9. Si descobrissis que tens poders que desconeixies, et sentiries (1) lliure, (2) més lliure, (3) més competent, (4) sobrehumà, (5) vanitós?

 

DRET A LA SEGURETAT

La seguretat és la necessitat que tenim els humans d’estar protegits dels perills de la natura i de les altres persones. Des dels primers assentaments, els humans usaven mesures de seguretat, tenien observadors encarregats de vigilar des de les muntanyes o a les entrades de les coves. La missió era cuidar-se de les amenaces de les bèsties, feres o altres tribus. Des de l’edat mitjana, quan la vigilància es va fer des de les fortaleses i els castells, fins als nostres dies, l’accepció del terme “seguretat” s’ha complicat cada vegada més amb els diferents conflictes humans i amb la sofisticació de les eines.  Avui més que mai, les societats organitzades necessiten aquesta seguretat i protecció, ja que en tota l’evolució del desenvolupament humà l’ésser humà és la pitjor de totes les amenaces i el major perill per a ell mateix.

a. Estar segurs

La paraula “seguretat” no té un significat unívoc quan es refereix als drets humans, sinó que té un caràcter polisèmic:

  • “Seguretat” significa o fa referència a un dels valors socials bàsics, i té relació amb els valors socials fonamentals: llibertat , justícia, bé comú, pau, vida , solidaritat i igualtat.
  • Una altra dimensió fa referència a la seguretat com a valor jurídic fonamental, que es tradueix o reflecteix en els valors superiors de tot Estat de Dret, en tant que valors constitucionals. És el que es denomina dret a la seguretat personal; és a dir, el dret que es facin efectives les necessitats de protecció.
  • Una altra accepció fa referència a l’anomenada seguretat de l’estat, que es troba dins el dret a la seguretat jurídica, però pot tenir connotacions ideològiques quan s’usa per a reprimir.
  • L’expressió “seguretat internacional” fa referència a l’absència de conflictes en les relacions internacionals i constitueix un dels principis orientadors del Dret internacional.

b. Quan estic segur/a

  Ben segur Algun dubte Molts dubtes Ben insegur
1. quan algú em persegueix        
2. quan soc a casa        
3. quan no violen els meus drets        
4. quan sé que no em quedaré sense feina        
5. quan m’ha visitat el metge        
6. quan m’adono que puc pagar el pis        
7. quan sento que m’estimen        
8. quan tinc una parella inestable        
9. quan hi ha més policia al barri        
10. quan puc dir el que penso sense ofendre ningú        
11. …..