Literatura

Jo em celebro i em canto
de Walt Whitman. Cant de mi mateix


Jo em celebro i em canto,
I allò que jo dono per bo tu també ho donaràs per bo,
Perquè tots els àtoms que em pertanyen també et pertanyen a tu.

Reposo i exalto la meva ànima,
M’inclino i reposo amb llibertat, i contemplo un bri d’herba d’estiu.

La meva llengua, tots els àtoms de la meva sang, nascuts d’aquesta
terra, d’aquest aire,
Nascuts aquí de pares que ja hi varen néixer, i els seus pares també,
Jo, ara, amb trenta-set anys i una salut perfecta, començo
I desitjo no aturar-me fins a la mort.

Credos i escoles en suspens,
Me n’allunyo una estona, satisfet del que representen, però no els
oblido mai,
M’apodero del bé i del mal, i deixo que tots els perills parlin,
Natura sense contencions, amb tota la seva energia primordial.

 


Reflexió:

  • Parlar del títol i fer hipòtesis sobre el tema o l’argument del poema anunciat
  • Recitar-la (treballar el ritme, l’entonació, les pauses, el volum…).
  • Què ens ve a dir el poeta?
  • Com encaixa amb els articles 6 i 7?
  • Fer-ne una versió pròpia.