Mirada no violenta

La Justícia, entesa com a institució, no sempre és justa. Per això el terme “incompetència” indica ineficàcia d’un subjecte o sistema. Vegem-ne algun cas:

a. Dues sentències

Es reparteixen els textos següents com si fossin articles de premsa per parelles. Cadascú en llegeix un i fa el seu resum al company o companya que ha llegit l’altra. Posteriorment, s’han de comentar a comentar qüestions com les que venen indicades a continuació dels dos textos breus.

1. La sentència de la minifaldilla.

Agència EIX. A Pitufantos de la Serra, província de Albainete, un jutge va dictar dijous passat sentència absolutòria a favor de H.A.M. dictant ordre que les costes judicials recaiguessin sobre la demandant M.I.S. La senyoreta M.I.S. havia denunciat a H.A.M. per agressió. En les seves declaracions davant del jutge va afirmar que H.A.M. li havia fet comentaris de mal gust i li havia tocat el cul (sic) sense el seu consentiment.
Per la seva banda, H.A.M. va al·legar que efectivament s’havia dirigit cap a la demandant, però que els seus comentaris havien estat sempre “afalagadors”. Respecte al delicte contra la llibertat sexual, H.A.M. va afegir que la vestimenta de la demandant, una vistosa minifaldilla vermella, animava a qualsevol home “ben mascle”, com ell, a la lloança i la carícia. El jutge va lloar la bellesa de la demandant, però va sentenciar en contra seu, exposant que el delicte contra la llibertat sexual no havia quedat prou provat ja que la distinció entre “tocament agressiu” i “carícia” cau dins del terreny de la subjectivitat.

2. La sentència del descapotable vermell.

Agència EIX. A Torrebella, província de Castenyeta, una jutge va dictar dijous passat sentència condemnatòria contra O.I.N. El demandant Sr. C.A.R. havia denunciat a O.I.N. per un delicte de faltes. En les seves declaracions davant la jutgessa, va afirmar que O.I.N. li havia llançat frases insultants a conseqüència de les quals es va despistar i el seu vehicle va topar contra d’altres vehicles estacionats a la zona. Per la seva banda, O.I.N. va al·legar que efectivament havia llançat frases al demandant, però que aquestes eren “afalagadores”. Va al·legar que frases com: “Chulazo”, “Quin cotxàs que llueixes” o “Torero”, són simplement mots admiratius cap a “algú que ha aconseguit comprar-se un cotxe com aquell” que val més diners dels que guanyaré jo en tota la meva vida quan trobi feina “.
La jutge va lloar l’expressivitat verbal d’O.I.N. però en la seva sentència va establir que “no s’ha de molestar un ciutadà pel simple fet de posseir un bé moble o un altre”. Així mateix, la jutgessa va dir que “un dels majors mals d’aquest país és l’enveja”. L’acusat O.I.N., que s’ha declarat insolvent, haurà de carregar amb les costes processals i pagar la reparació de tots els vehicles afectats.

Reflexió:

  • Aquests articles periodístics, et semblen versemblants?
  • Alguna de les anteriors sentències et sembla justa o injusta?
  • Si tu fossis el jutge o la jutgessa, quina sentència dictaries en cadascun dels casos? Per què?

b. Pla de diàleg: quan tenim l’obligació de protestar?

  1. Hauríem de protestar quan veiem que no es respecten els drets?
  2. Hem de protestar només quan una situació ens indigna?
  3. Si veus que una altra persona és tractada indignament, i això no
    t’indigna, has de protestar?
  4. Si veus que una altra persona és tractada injustament, i això no t’indigna, has de protestar?
  5. Si has estat tractat de manera injusta, és normal que estiguis ressentit?
  6. Si has estat tractat de manera injusta i estàs ressentit, és normal que et sentis inclinat a protestar?
  7. És possible que protestis contra una injustícia que t’hagin fet, però no contra una injustícia semblant que acabis d’observar en el cas d’una altra persona?
  8. És possible que protestis per una injustícia feta a una altra persona, però no contra la mateixa injustícia feta a tu?
  9. Si es lesionen els teus drets, ens el deure de protestar?
  10. Si es lesionen els drets d’altres persones, ens el deure de protestar?

Del Manual Ètica i convivència