Activitats

MIRAR

B.E. Murillo, Nen mendicant. (c. 1650)
B.E. Murillo, Nen mendicant. (c. 1650)
R. Durancamps.  Nen famèlic i abandonat, 1939
R. Durancamps.  Nen famèlic i abandonat, 1939
P. Renoir. Estudis de caps d’infants, 1881
P. Renoir. Estudis de caps d’infants, 1881

Reflexió:

  • Quin d’aquests quadres exemplifica per a tu
    L’estimació       l’abandó
    La solitud         la desprotecció
    La tristesa        l’alegria
    …..
  • Que tenen a veure cadascun dels quadres amb el principi 2?

ESCOLTAR

Cançó

Himne de la infància
de Save the Children

Pertot arreu i per tot el món
les nenes i els nens venim amb il·lusió
Portem a la motxilla la nostra Convenció
i a les butxaques rialles i cançons
I tant de bo, que sigui així,
I tant de bo, segur que si!
I som aquí, ara i aquí,
l’endemà ja arribarà
Les nenes i els nens d’aquí i d’allà (2X)
Per tot això, diu la Convenció:
Tenim dret a viure una vida digna
Nens i nenes tenim dret a la salut
I a no ser mai discriminats
I tant de bo, que sigui així,
I tant de bo, segur que si!
I som aquí, ara i aquí,
l’endemà ja arribarà
Les nenes i els nens d’aquí i d’allà (2X)
Per tot això, diu la Convenció:
Nens i nenes tenim dret a l’educació
Tenim dret a jugar i ser escoltats
però sobre tot a ser estimats
I tant de bo, que sigui així,
I tant de bo, segur que si!
I som aquí, ara i aquí,
l’endemà ja arribarà
Les nenes i els nens d’aquí i d’allà (2X)

Reflexió:

  • Per què et sembla que es diu Himne i no només cançó?
  • Què és això de la Convenció? Ens caldrà esbrinar-ho.
  • La cançó fa notar que són drets per a tots els infants? Com ho diu?
  • Quins són els drets que proposa la cançó?
  • Per què la tornada diu: Tant de bo?
  • A tu, què et sembla la cançó o himne?

La podeu escoltar aquí


Música clàssica

Prokófiev. Música per a nens, Op. 65 (1935).

Autor de molts obres per a nens i nenes com ara:  Quatre peces Op.3 (Conte, broma, Marxa i fantasma) o Contes de l’àvia 1918, i Pere i el Llop 1936).
A “Música per a nens” es recorre la jornada d’un infant des que desperta fins que s’adorm:

  1. El matí
  2. El passeig
  3. Historieta
  4. Tarantel·la
  5. Remordiments
  6. Vals
  7. El seguici de les llagostes
  8. La pluja i l’arc de Sant Martí
  9. Atrapa’l si pots
  10. Marxa
  11. Tarda
  12. Sobre els prats es passeja la lluna

Qüestions:

  • Quin moment del dia ha de representar l’escena que ens ofereix el quadre de Murillo que hem observat? Justifica la teva respostes i busca en les 12 peces quina és la que encaixa millor amb la situació que planteja la situació que il·lustra el quadre.
  • Quina d’aquestes peces creus que encaixa més amb el sentit d’aquest segon principi de la Declaració? (Si la pregunta és massa àmplia, es pot treballar amb un dels conceptes i intentar il·lustrar-lo amb un fragment musical)
  • Proposem també que s’ajudi a seguir amb atenció l’audició a partir d’una plantilla del tipus que oferim a continuació, perquè l’alumnat pugui anar assenyalant les seves impressions i al final serveixi de memòria per a les diferents peces:
Il·lustra el principi No il·lustra el principi Per què?
1. El matí
2. El passeig
3. Historieta
4.Tarantela
5. Remordiments
6. Vals
7. El seguici de les llagostes
8. La pluja i l’arc de Sant Martí
9. Atrapa’l si pots
10. Marxa
11. Tarde
12. Sobre els prats es passeja la lluna

LLEGIR

Conte

El rei indigne
de Pedro Pablo Sacristán
 
Hi havia una vegada un rei ric i poderós, dotat de gran intel·ligència i encara de més gran supèrbia. Tan gran era el seu orgull, que ningú li semblava un rival digne per gaudir de la seva afició favorita, els escacs, i va fer córrer la veu que donaria la desena part de les seves riqueses a qui mostrés tenir la dignitat suficient. En canvi, si el rei no el considerava un adversari digne, seria decapitat immediatament.
Molts van arriscar les seves vides desafiant el rei orgullós. Fossin rics o pobres, maldestres o intel·ligents, el rei els trobava sempre indignes, ja que o no eren jugadors savis, o no podien rivalitzar amb el seu poder. Amb el temps, van desaparèixer els rivals temeraris, i el rei va comprovar satisfet que no hi havia a la terra ningú digne d’enfrontar-s’hi.
Anys després, un pobre captaire es va acostar a palau amb la intenció de jugar contra el rei. De res no van servir les paraules d’aquells amb qui es va creuar, que tractaven d’evitar una mort segura, i va aconseguir arribar al rei, qui en veure el seu aspecte esparracat no va creure que a aquell home li hagués passat pel cap ser un rival digne seu.
– ¿Què et fa pensar que ets digne d’enfrontar-te a mi, parracaire espellifat? Va dir el rei irritat, fent cridar el botxí.
– Que et perdono el que vas a fer. Series tu capaç de fer això? – va respondre tranquil el captaire.
El rei va quedar paralitzat. No esperava  una resposta així, i com més ho pensava, més sentit tenien les paraules d’aquell home. Si el condemnava a mort, el captaire tindria raó, i resultaria més digne que ell mateix per la seva capacitat per perdonar; però si no ho feia, hauria sortit amb vida, i tots sabrien que era un adversari digne… Sense haver mogut una fitxa, es va saber perdedor de la partida.
– ¿Com és possible que m’hagis derrotat sense jugar? Jugui o no jugui amb tu, tots veuran la meva indignitat.- va dir el rei abatut.
– Us equivoqueu, senyor. Tots coneixen ja la vostra infàmia, ja que no són les persones les indignes, sinó les seves obres. Durant anys heu demostrat amb les vostres accions com d’ infame i injust vau arribar a ser tractant de jutjar la dignitat dels homes al vostre gust. El rei va comprendre la seva deshonra, i arrepentit dels seus crims i la seva supèrbia, va mirar el captaire als ulls. Hi Va veure tanta saviesa i dignitat, que sense dir cap més paraula li va lliurar la seva corona, i canviant els seus vestits, el va convertir en rei. Embolicat en els parracs d’aquell home, i amb els ulls plens de llàgrimes, la seva última ordre com a rei va ser tancar-se per sempre a la masmorra més profunda, com a paga per totes les seves injustícies.
Però el nou rei va mostrar ser tan just i tan savi, que només uns pocs anys després va alliberar el rei anterior del seu càstig, ja que el seu penediment sincer l’havia fet digne del perdó.

Reflexions:

  • Buscarem una alternativa a les distintes formes de la paraula “digne” que apareixen en el text.
  • Parlarem de quin sentit té el conte.
  • Finalment interpretarem el sentit que té per a cadascú de nosaltres la paraula dignitat.

CURTMETRATGE

BULLY DANCE

Curt de dibuixos (10′) produït per UNICEF i National Film Board of Canada. Identifica les conductes de maltractament i el procés de victimització. No hi ha paraules i el missatge arriba de manera clara i contundent. Visualment és interessant i la banda sonora és rítmica i encertada. L’objectiu és estimular la discussió en el grup classe.

Durada: 10’20’’
Sin palabras

Proposta didàctica http://www.xtec.cat/~jcollell/Z94Bully%20Dance.pdf

Reflexió:

  • Què ens explica aquest curtmetratge?
  • Hi ha alguna cosa que no hagis entès ?
  • Hi ha alguna cosa que t’hagi sorprès ?
  • Hi ha alguna cosa que t’hagi molestat ?
  • Després de veure el vídeo, pots pensar que deu significar Bully dance?

 

NORMAL

En forma de videoclip, Isabel Coixet presenta una colla de personatges que suggereixen una reflexió sobre el que és i el que no és ser “normal”.

Reflexió:

  • Què ens diu aquest vídeo sobre la normalitat?
  • Hi ha algun personatge que no t’hagi semblat normal? Per quina raó?
  • Tu et consideres normal?
  • Aquí la intervenció del professorat és fonamental per trencar l’estereotip que normal significa l’habitual o l’usual. En tot, cas ajudar-los a sortir del camp restringit del seu entorn i ajudar-los a obrir horitzons.