Grans temes

LLIURES I IGUALS

LLIURES

A l’ésser humà, l’existència no li ve donada ja feta. Cada ésser humà ha de construir necessàriament la seva pròpia vida i decidir en cada moment els actes que ha de fer i ajustar-los a uns valors morals que accepta més o menys lliurement. El valor suprem de la persona humana és, com a conseqüència, la llibertat.
La llibertat és condició necessària per a poder exercir les activitats pròpies de l’ésser humà. Si no tenim llibertat no podem actuar amb responsabilitat. Els nens i les nenes a la seva mida necessiten saber aquesta condició per poder créixer amb judici i raonabilitat.

a. Maneres d’usar el terme lliure

  • Quan diem que un taxi està lliure?
  • Quan diem que es tracta d’algú lliure?
  • Quan parlem d’un país lliure?
  • A què ens referim en dir que un seient no està lliure?
  • Que significa el rètol de Lliure en un pàrquing?
  • En alguna ocasió m’he sentit lliure?
  • En quines ocasions es parla de llibertat provisional?
  • L’acaben de deixar lliure ara mateix
  • És una mercaderia lliure d’impostos
  • ….

b. Què entenem per “llibertat”?

Heus aquí algunes maneres possibles d’entendre i d’usar la paraula “lliure”. Escriu una frase per cada un dels usos alternatius del mot “lliure”

  • No limitat.
  • De franc, sense cost.
  • Capaç; amb poder de fer alguna cosa.
  • Alliberar o alliberat.
  • Sense embolics ni martingales.
  • No tancat (en sentit moral o físic).
  • No part d’un sistema.
  • Vivint amb regles que un mateix s’ha fet.
  • Sense barreres ni obstruccions.
  • No sotmès a regles.
  • Sense rima.
  • Sense inhibicions, espontani, natural.
  • Sense prejudicis.
  • Exempt.
  • No literal o al peu de la lletra, sinó amb adaptacions.
  • Capaç de viure de la manera que vol.

c. Ser lliure

Estàs d’acord (A) o en desacord (D) o no n’estàs segur/a (?)  amb els enunciats següents:

A D ?
1. Sóc lliure i ningú no m’ha de dir el que he de fer.
2. Sóc lliure i visc com vull.
3. Sóc lliure si no tinc cap entrebanc.
4. Sóc lliure i no tothom ho és.
5. Sóc lliure i la meva llibertat acaba on comença la dels altres.
6. Sóc lliure i estableixo les meves pròpies regles de joc.
7. Sóc lliure mentre respecti les regles de la convivència.
8. Sóc lliure si m’hi sento i no si els altres m’ho diuen.
9. Sóc lliure perquè ho diu la Constitució.
10 ….


IGUALS

El principi d’igualtat és el que estableix que tots els éssers humans som iguals davant la llei, sense que existeixin privilegis. És un principi essencial de la democràcia, on cada persona és un vot. Hi ha formes distintes d’igualtat: davant la llei, igualtat social, etc. El principi d’igualtat davant la llei és incompatible amb sistemes legals de dominació com l’esclavitud, la servitud o el colonialisme.

a. Són tots iguals?

Donem a cada alumne algun objecte quotidià, com una pedra o un llapis, un fruit sec, coses ordinàries que tinguem a mà i proposem que l’arribi a conèixer de debò, que faci “amistat” amb ell: el toqui, olori, es fixi en les seves peculiaritats, és a dir, que en faci una observació exhaustiva. Passats 5 o 10 minuts, demanem a l’alumnat que presenti el “seu amic” a la classe; que diguin quina edat té, si està trist o content o com ha anat adquirint la forma que té, les seves qualitats i la seva singularitat.
Una vegada fetes les presentacions posem tots els objectes en una caixa o bossa i els barregem.  Després buidem la bossa o capsa i fem que cadascú trobi el “seu amic”.

Comentar:
Assenyalar el paral·lelisme que es farà evident: totes les persones de qualsevol grup semblen iguals a primera vista, però una vegada les arriba a conèixer, són diferents totes, totes tenen la seva història personal i amb totes es pot arribar a tenir amistat.

b. La diversitat és una oportunitat

Es tracta de propiciar l’expressió de sentiments, valorar de manera positiva la diversitat i fomentar la cooperació.

Desenvolupament. El grup s’asseu en forma de U. L’ensenyant demana a cada noi i noia que escrigui en un paper tres característiques, gustos o qualitats que el fan diferents i especial respecte a la resta de companys i companyes, a mode de presentació. Se’ls dóna uns 5 minuts perquè ho escriguin.
Es demana a noies i nois que comparteixin en veu alta les característiques que han escrit sobre ells mateixos per presentar-se.
(Poden no participar-hi o bé poden dir només una o dues de les característiques que han escrit)

Reflexió:

  • Ens ha costat molt pensar en característiques que ens fan diferents de la resta de companys i companyes?
  • Anomenem amb freqüència aquestes característiques?
  • És fàcil ser diferent?
  • Podem aprendre de les diferències?
  • En donar a conèixer coses que ens fan diferents, podem també pensar en coses que volem aprendre i ens poden ensenyar els nostres companys i companyes?
  • La diferència pot ser una oportunitat?

c. Una escola per a tots

Feu grups distints que analitzi l’escola i el seu entorn i investigueu fins a quin punt és accessible per a les persones amb discapacitats. Cal pensar en persones amb ceguesa, amb sordesa, en cadira de rodes, amb dificultats motrius, etc.

  • Quins canvis estructurals recomanaríeu?
  • Quines millores es podrien introduir?
  • Algun d’aquests canvis o millores es poden posar en marxa ara mateix?


DOTATS DE RAÓ I CONCIÈNCIA 

Els éssers humans som uns animals especials que tenim com a singularitat la capacitat de pensar. Dit d’una altra manera, la nostra manera d’adaptar-nos al medi ha estat gràcies a la raó, és a dir a una instància psíquica i per certes qualitats físiques ja que en realitat en tant que animals som bastant febles i poc especialitzats.

a. Concepte d’ésser humà

Quina d’aquestes descripcions s’acosta més a la idea que tens del concepte d’ésser humà? Raona la resposta.

  • Un ésser que pensa.
  • Algú que té sentiments.
  • Un ésser que riu i que sent dolor.
  • Un ésser amb llenguatge.
  • Un ésser responsable.
  • Un ésser conscient.
  • Un ésser capaç de reflexionar sobre la seva vida.
  • Un ésser que es qüestiona a si mateix.
  • Un ésser que té intimitat

b. Raó i consciència 

Malgrat el nostre parentiu clar, l’enorme diferència entre animals i humans,  rau en la nostra manera de comportar-nos. Vegem:

  1. És suficient tenir raó o cal exercir-la?
  2. És el mateix racional que raonable?
  3. Ser conscient d’un acte implica ser-ne responsable?
  4. Hi ha persones que no tenen raó?
  5. Hi ha persones que actuen inconscientment?
  6. Tu, has actuat alguna vegada inconscientment?
  7. Quines implicacions o conseqüències ha tingut?
  8. Has actuat alguna vegada irracionalment?
  9. Com analitzes la teva actuació?

COMPORTAMENT AMB ESPERIT FRATERNAL

Aquest article fou redactat pensant en el lema de la Il·lustració: Igualtat, llibertat i fraternitat. Fratern vol dir que pertany als germans. És a dir, un comportament amical, familiar, de parentiu, de germanor. Significa que entre els éssers humans ens hauríem de tractar com a germans i hauríem de comportar-nos els uns amb els altres amb amor i sol·licitud fraternal.

a. Actitud fraternal

Quina d’aquestes actituds diries que són fraternes i quines no?

  1. Veig que una persona gran puja a l’autobús però no li cedeixo el seient.
  2. Quan alguna cosa no m’agrada ho dic a la cara i cridant.
  3. Procuro dir les coses que no m’agraden de forma acurada.
  4. No m’importa insultar quan ho crec necessari.
  5. Mai no dic bé de ningú però quan hi ha ocasió critico el que no m’agrada.
  6. Procuro per a mi.
  7. Només m’interessen els altres si puc treure’n alguna cosa.
  8. Exigeixo que em tractin bé, encara que jo no ho faci.
  9. Tinc la impressió que els altres fan poc per a mi.
  10. M’agrada ajudar i que m’ajudin.
  11. Si no he de guanyar, prefereixo no jugar.
  12. Sé que entre tots podem aconseguir molt més.

b. Ingredients de l’amistat

Aristòtil, que s’ocupa molt de la qüestió de l’amistat, en remarca algunes característiques. Digues si les consideres imprescindibles (I), Desitjables (D), o prescindibles (P)

Característica Imprescindible Desitjable Prescindible
1. L’amistat consisteix a voler el bé de la persona amiga.
2. L’amistat representa una relació d’igualtat.
3. L’amistat, a més d’un sentiment, és un hàbit que s’enforteix amb el temps.
4. L’amistat representa certa comunitat, és a dir, una relació freqüent.
5. L’amistat implica sentiments i compromisos de fidelitat, de lleialtat i de solidaritat.
6. ….


JOC

Un món de colors

L’objectiu és descobrir com afecta la igualtat o la diferència a l’hora d’ acostar-nos a altres persones i quins són els nostres criteris per a fer-ho. Experimentar com ens sentim, segons si ens integrem en un grup o en quedem exclosos.

Desenvolupament: L’alumnat es posa dret i en rotllana amb els ulls tancats. Qui dinamitza el joc col·loca un adhesiu al front de cada persona, evitant posar el mateix color a persones properes. Un dels gomets és únic i diferent (per exemple negre o blanc). Mentre els col·loca explica: “quan acabi us avisaré, obriu els ulls i, sense parlar, heu de formar grups clarament separats en l’espai”. En obrir els ulls, tothom veu el color de l’adhesiu dels altres però no sap el color del propi. Sense parlar tothom s’acostarà o allunyarà segons si creuen que tenen alguna cosa en comú. Quan els grups estiguin formats, es passarà al diàleg.

Reflexió:

Quin ha estat el criteri per a formar els grups? Per què? És molt habitual que els grups es formin sobre la base del mateix color, però no hi ha altres criteris possibles: grups arc de Sant Martí, variats, sense tenir en compte l’etiqueta…?

  • Quines estratègies han usat per formar el grup sense parlar?
  • Quines limitacions han trobat?
  • S’han ajudat?
  • Per quina raó ens acostem a qui més se’ns assembla?
  • Què han pensat i sentit aquelles persones que s’han quedat sense grup?
  • Què han pensat els que tenien grup? S’han adonat que algú quedava fora?

Trobes algun paral·lelisme amb la vida real: discriminació, etc.?

Els que tenien grup

  • Quina és la sensació de “formar part d’un grup”?
  • Ens solem apropar a qui més se’ns assembla?
  • Com es devia sentir el qui no trobava grup?
  • Quin sentiment us ha provocat: llàstima, pietat, rebuig?

Qui no tenia grup

  • Quina és la sensació de no trobar un grup que t’aculli?
  • Et senties exclòs?
  • Com has viscut el procés de rebuig?
Font: Paco Cascón (1992) 11 Taller centreamericà  d'Educació per a la Vida i la Pau, San Salvador.