Mirada no violenta

Hi ha diverses formes d’explotació, una d’elles és el treball, com hem vist, però dissortadament hi ha altres formes d’exercir la crueltat envers els infants.

Abús infantil

Els maltractaments i abusos exercits contra els infants i adolescents són un problema que sovint es manté ocult i és difícil de detectar, sobretot en infants molt petits que no ho poden verbalitzar o no són conscients de la gravetat dels fets.

Qualsevol forma de violència exercida és inacceptable en una societat moderna i avançada, però és encara més greu i injustificable quan la víctima és un infant o adolescent, i aquesta violència es produeix en l’àmbit familiar, espai de protecció i seguretat per antonomàsia.

L’article 8.1 de la Llei 14/2010, del 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència determina que “qualsevol infant o adolescent ha d’ésser protegit de qualsevol forma de maltractament, que inclou el maltractament físic, el psicològic, la negligència, el tracte indigne, l’explotació laboral, l’explotació i l’abús sexuals, la corrupció, la manipulació, el mal ús de la seva imatge i qualsevol altra forma d’abús”.

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) defineix el maltractament infantil com els abusos i la desatenció de què són objecte els menors de 18 anys, i inclou tots els tipus de maltractament físic o psicològic, abús sexual, desatenció, negligència i explotació comercial o d’altres tipus que causen o poden causar un dany a la salut, desenvolupament o dignitat de l’infant, o posar-ne en perill la supervivència en el context d’una relació de responsabilitat, confiança o poder. L’exposició a la violència en l’àmbit de la parella també s’inclou en les formes de maltractament infantil.

Per això, l’Observatori General Número 13 (2011), del Comitè de Nacions Unides de Drets de l’Infant, sobre “el dret de l’infant a no ser objecte de cap forma de violència” defineix el maltractament infantil com a “acció, omissió o tracte negligent, no accidental, que priva l’infant o adolescent dels seus drets i del seu benestar, que amenaça o interfereix l’ordenat desenvolupament físic, psíquic o social i els autors del qual poden ser persones, institucions o la mateixa societat”.

Font: Canal Salut Gencat

Quan parlem d’abús infantil, generalment ens referim al maltractament, al dany i la manca de qualitat en les relacions de persona adulta envers nens i nenes.

Indica si penses que les següents situacions són casos d’abús infantil i explica per què.

No ?
1. Una mare corregeix amb paraules el llenguatge groller del seu fill.
2. Un pare dóna una estrebada al seu fill per evitar que l’atropellin.
3.Una mainadera pega a un nen per plorar al supermercat.
4. Un pare envia la seva filla a la seva habitació per desobedient.
5. Una mare pega el seu fill per desobedient.
6. Un oncle acaricia els genitals de la seva neboda en una visita de cap de setmana.
7. Una àvia fa un petó al seu nét en arribar a casa
8. Una mainadera tira aigua sobre el nen perquè no vol sopar.
9. Un oncle torça el braç d’un nen perquè s’ha deixat marcar un gol
10. Una tia crema una nena amb un cigar perquè no vol rentar els plats.

 

Abús psicològic

L’abús psicològic és l’ús de la paraula per ferir els altres. D’una o altra manera, l’abusador vol que la víctima se senti malament amb ell mateix/ella mateixa.

Exercici: Abús psicològic.

Instruccions: Indica quan creguis que les següents són formes d’abús psicològic.

  1. A un nen o nena diàriament els seus germans grans li diuen estúpid.
  2. Una amiga li diu a una altra que és realment lletja.
  3. El mestre diu a un nen o nena que mai no aprendrà matemàtiques.
  4. Un home diu a la seva dona que cuina malament.
  5. Una mestra diu a un nen o nena que la seva redacció és una porqueria.
  6. La mestra diu a una nena o a un nen que la redacció té moltes faltes.
  7. El pare diu al fill que mai no farà res de bo.
  8. Un amic diu a l’altre que no té imaginació.
  9. El pare diu a la seva filla que és dolenta.
  10. Un ajudant de menjador li diu a una nena que és una bleda.

Abús sexual

L’abús sexual es defineix com a una relació de caire sexual entre dues, o diverses, persones sense el consentiment d’una d’elles. Els infants, per la seva condició d’indefensió sovint són objecte d’aquests tipus d’abusos. No és un tema bonic de tractar, però hi ha molta confusió i cal aclarir alguns aspectes com a prevenció. El professor o professora facilitarà a cada alumne/alumna una fitxa amb els mites i creences més freqüents en relació amb els abusos sexuals. Individualment, els alumnes hauran de respondre a cada afirmació segons la considerin veritable (V) o falsa (F). Els demanarem que siguin el màxim de sincers en la resposta en funció de les seves creences. Una vegada els i les alumnes hagin respost el qüestionari individualment, passarem a presentar-los l’activitat següent.

a. Qüestionari per a la detecció d’idees prèvies sobre abusos sexuals

CREENCES I MITES V F
1. Els abusos sexuals infantils són poc freqüents.
2. Avui en dia es donen més casos d’abús sexual que abans.
3. Si es produís una situació d’abús sexual en el nostre entorn, ens n’assabentaríem.
4. Si els familiars no implicats en una situació d’abús sexual se
n’assabentessin, no ho permetrien i denunciarien la situació.
5. L’abús sexual entre parents es dona sobretot en famílies desestructurades o en ambients socialment desafavorits.
6. Les víctimes d’abús sexual normalment són noies joves que vesteixen de manera seductora i provoquen la situació.
7. Les víctimes de violació sovint són dèbils o passives.
8. La gran majoria d’abusos sexuals són comesos per persones desconegudes per la víctima.
9. L’agressor sexual és un pertorbat mental, que pateix un trastorn mental.
10. Els infants sovint inventen o no diuen la veritat quan diuen que han patit abusos sexuals.
11. Una agressió sexual només pot passar si un vol i hi consenteix.
12 A molts menors els agrada tenir relacions sexuals amb adults.
13. Els menors també són culpables de patir abusos pel fet de callar i no dir-ho a ningú
14. Una relació sexual només és abusiva si hi ha violència física no consentida.

Orientacions per al professorat

Totes les afirmacions són falses, ja que es tracta de mites o falses creences. En aquest moment, el docent pren nota de les respostes de l’alumnat per tenir-les presents i insistir en aquells arguments que “desmunten” les falses creences després de l’activitat en el document que podeu trobar aquí.

Per saber-ne més:

Prevenció i atenció de l’abús sexual infantil