Grans temes

LLIBERTAT OPINIÓ I EXPRESSIÓ

El dret a la llibertat d’expressió protegeix els drets de tota persona a expressar lliurement les seves opinions i punts de vista.  El clam per la llibertat d’expressió, com un mitjà per a la lliure difusió de les idees, va ser reforçat i practicat durant la Il·lustració.
És un dret fonamental a la majoria dels països que tenen sistemes democràtics. La llibertat d’opinió i expressió comporta unes normes implícites de conducta que assegurin el respecte mutu entre les persones. Si no hi ha tolerància de base, és fa molt difícil l’equilibri. La llibertat d’expressió no només és important per a la dignitat individual, sinó també per a la participació i la democràcia. Les violacions a la llibertat d’expressió freqüentment s’acompanyen amb altres violacions; particularment el dret de lliure associació i reunió.

a. Diàleg-peixera

Demanem a les participants que per parelles escriguin en una targeta una afirmació o pregunta sobre l’exercici de la llibertat d’expressió i opinió
i les seves limitacions o dificultats. Recollim les targetes i fem una tria per proposar en el debat.

Situem cinc o sis cadires en un cercle al centre de l’aula, mirant al centre, és a dir, formant una rodona. Aquestes cadires formen la peixera. Se situen més cadires als voltants per fora del cercle intern, també mirant al centre.
A continuació expliquem les pautes per a fer un diàleg en format peixera:

  • Cinc o sis persones ocupen les cadires de la peixera. Aquests participants són els peixos. La resta de les participants seuen en les cadires addicionals per fora de la peixera i són les observadores. No pot quedar mai cap cadira buida a la peixera, ni hi poden estar les mateixes persones tota l’estona.
  • Només els peixos poden parlar. Tothom que vulgui expressar la seva opinió s’aproparà a la peixera i farà un copet a l’esquena de la persona a la qual vol substituir. S’evitarà entrar a la peixera per a repetir arguments.
  • Establim un temps de debat per a cada tema; es podrà tallar abans si es creu que s’han esgotat els arguments.

Els temes poden ser:

  • Puc dir el que vull a qui vulgui
  • La llibertat d’expressió és bàsica
  • No hem de dir tot el que pensem
  • Soc responsable del que dic
  • Difamar és llibertat d’expressió

Reflexió:

  • Com us heu sentit durant el debat?
  • Quan éreu peixos opinant?
  • Quan éreu observadores sense poder opinar?
  • Quan us han donat el copet a l’esquena per sortir de la peixera?
  • Ha estat fàcil escoltar els arguments dels altres?
  • Ha estat fàcil pensar i expressar arguments?
  • Han canviat les vostres idees a mesura que escoltàveu nous arguments? Amb quines idees us quedeu de tot el que s’ha parlat?
  • Creieu que és important que totes i tots participem expressant la nostra opinió? Per què?
  • A banda de parlant o en un debat, de quines altres maneres es pot expressar una persona? (escrivint articles d’opinió, a través de l’art, amb la manera de vestir, etc.)
  • Per poder tenir una opinió i expressar-la, què necessitem prèviament? (dret a la informació)

Adaptat de Ciutats defensores dels Drets humans

 

b. Ens preguntem

Qüestions per plantejar-se:

  1. Tots els sistemes dictatorials, siguin de dretes o d’esquerres, anul·len o limiten la llibertat d’expressió. Com expliques aquesta coincidència?
  2. Ha de tenir  límits la llibertat d’expressió? La vida privada d’una persona pot ser airejada impunement per un periodista?
  3. S’ha d’acceptar la llibertat d’expressió quan es fa servir per a negar els valors dels drets humans?
  4. Hi ha límits per a la llibertat d’expressió?
  5. Hi ha censura al nostre país? A l’escola?

LA CENSURA

La censura és l’ús del poder d’un estat, organització o qualsevol tipus de grup influent, per a controlar la llibertat d’expressió. Consisteix en la prohibició de certa informació política, de l’expressió de diferents punts de vista i s’estén a tots els mitjans de comunicació però també al món de l’art. Sempre és restrictiva i afavoreix el grup censurador sigui estat o col·lectiu influent. La censura és un aspecte típic de les dictadures i d’altres sistemes polítics autoritaris.

És o no censura?

Argumentar si els casos següents són o no censura. Si s’escau, busqueu una bona definició i explicació del que és la censura i d’alguns dels seus sinònims.

  • Eliminen un programa de televisió, perquè era massa crític
  • No deixen cantar la cançó per subversiva
  • El diari La veu ha tancat, perquè no té prou anunciants
  • El mateix director de l’agència ha desmentit la notícia
  • Han retirat un quadre de la galeria “per inconvenient”, segons les autoritats
  • No pot presentar la novel·la perquè no troba local on fer-ho
  • Li han fet boicot, però no l’han censurat
  • ….