Mirada no violenta

El ciberassetjament

Ciberassetjament és l’ús dels correus electrònics, xarxes socials, blogs, whatsapp, Instagram, llocs web, etc.  per assetjar un individu o grup, mitjançant atacs personals o insults i difamacions. El ciberassetjament és una forma de l’assetjament tradicional de forma electrònica.

Dades i xifres sobre el ciberassetjament

Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), Espanya és un dels països on trobem més el ciberassetjament. La Fundació ANAR i la Fundació Mutua Madrileña van publicar fa poc un informe que ofereix aquestes dades: un de cada quatre casos d’assetjament escolar és ciberassetjament (aquesta proporció augmenta amb l’edat: a partir dels 13 anys és un de cada tres casos), les noies pateixen molt més aquest tipus d’abús que els nois, l’edat mitjana a la qual acostuma a començar a practicar-se és als 13 anys, la plataforma més utilitzada pels assetjadors és whatsapp (80%). (…) La majoria de les víctimes són de nacionalitat espanyola i pertanyen a famílies convencionals i sense problemes econòmics (en el 86 % dels casos); els assetjadors acostumen a estudiar a la mateixa escola que les seves víctimes, actuen en grup i, normalment, són del seu mateix sexe amb predomini important de nois assetjadors, i un 30,6 % del ciberassetjament va unit a agressions físiques.
A aquestes dades cal sumar-hi el fet que la majoria de les víctimes no demana ajuda a un adult fins que ha passat tot un any escolar (habitualment, als pares i mares) i tot i que el 75 % del professorat que són informats d’un cas de ciberassetjament pren alguna mesura, les víctimes i les seves famílies consideren que aquestes són insuficients (en un 59 % dels casos).
Criden l’atenció dues dades proporcionades per la Fundació Save the Children com a resultat d’una enquesta feta a més de 21.000 nens i nenes espanyoles: la meitat van reconèixer haver realitzat ciberassetjament en alguna ocasió i molts d’ells van dir que no sabien per què ho havien fet.

Reflexió:

  • Com t’expliques que Espanya sigui un dels països amb més ciberassetjament segons la OMS?
  • De cada quatre casos d’assetjament, un d’ells és a través de les xarxes. En el teu entorn és així?
  • Per què diuen les enquestes que les noies pateixen més el ciberassetjament?.
  • La majoria de les víctimes no demanen ajut. Per què?, Com s’explica?
  • Segons Save the Children la meitat dels enquestats en algun moment havien realitzat ciberassetjament i no sabien per què. Es poden fer disbarats sense saber per què? No sabien el perquè o no ho volien dir?
Font: lateralidad.com

Altres fonts:

Les dones joves, entre la desigualtat i l’empoderament

Apareixen noves formes de cibercontrol i ciberassetjament continuat i altres tipus de violència que cal tenir present i que poden ser molt greus: difusió sense consentiment de fotos amb contingut sexual (sexpreading), sextorsió, ruptura a la francesa (ghosting), ciberassetjament pedòfil (grooming), etc.

Per què li diuen Sexting quan parlen de Sexpreading?

Sexting i sexpreading, no et confonguis!

AUTODIAGNOSI

Si No
Creus que algú controla les teves publicacions a les xarxes socials?
Alguna persona t’ha insultat a través de les xarxes?
Ho ha fet repetidament?
T’han humiliat a través d’alguna publicació a les xarxes socials?
Han penjat fotografies o vídeos teus sense el teu permís?
Han fet córrer rumors sobre tu a través de les xarxes socials?
Has rebut peticions sexuals repetides i no desitjades?

*Si has respost afirmativament a més d’una pregunta, pots escriure un correu electrònic a: internetsegura@gencat.cat o trucar al 116 111

Extret de Guia desconnecta de la violència – CNJC.

Riscos de les xarxes socials en infants i joves

PEL·LÍCULES

Cyberbullying, de Charles Binamé, 2011.