Literatura

L’exiliat
de Miquel Martí i Pol

Així que pugui tornaré, germans,
perquè de fet us enyoro.
Ara visc a l’exili i tafanejo
tots els llibres.
No pot ser que el camí
s’hagi esborrat per sempre.
És dur de viure sol
i sempre em dic
que no hem de pensar en la mort,
que no hem de voler pensar en la mort,
per tal que mai no arribem a disfressar-nos
amb un hàbit de discreta resignació.
L’esperança és el do dels qui sofreixen.

Reflexió:

  • Quina diferencia hi ha entre un exilat i un immigrat?
  • Qui to general tenen les dues poesies?
  • Quines diferències de to hi trobes?
  • Quines diferències d’estil aprecies?