Temàtica

SOLIDARITAT

La Gran Enciclopèdia Catalana diu:
Solidaritat 1. El fet de ser solidari amb altres, de compartir‑ne les idees, els propòsits, les responsabilitats. 2 Relació de fraternitat, de companyonia, de sosteniment recíproc, que lliga els diversos membres d’una comunitat, col·lectivitat, en el sentiment de pertinença a un mateix grup i en la consciència d’uns interessos comuns. 3 DRET. Conjunció o acord de diverses persones per a tenir un dret o complir una obligació.

TEXT. La Solidaritat
La solidaritat és una virtut sospitosa, perquè és la virtut dels pobres i dels oprimits. L’alleujament i el benestar materials, pel que sembla, produeixen individus egoistes i insolidaris, despreocupats de la sort de l'altre i dels altres. Perquè on no hi ha justícia, apareix la caritat. Però la meva tesi no és aquesta. El que pretenc demostrar aquí és que, fins i tot on hi ha justícia, hi ha d'haver caritat. Que l'Estat no resol ni podrà resoldre mai totes les necessitats i mancances de la vida humana. La justícia no és perfecta ni constitueix la totalitat de les exigències ètiques. El meu objectiu és explicar la solidaritat com a condició, però, sobretot, com a compensació i complement de la justícia. No em refereixo, és clar, a aquesta caritat "cristiana" que ha servit massa vegades per encobrir injustícies punyents, sinó a una solidaritat ben entesa que vingui a contrarestar, per la via de l'afecte, les limitacions del que és just. La solidaritat és una pràctica que està més ençà però també va més enllà de la justícia: la fidelitat a l'amic, la comprensió del maltractat, el suport al perseguit, l'aposta per causes impopulars o perdudes, tot això pot no constituir pròpiament un deure de justícia, però sí que és un deure de solidaritat.

Victòria Camps. Virtudes públicas

1. Sobre el text.
1.1. Com més posseïm, necessàriament, més egoistes ens tornem?
1.2. Per quina raó mai n’hi ha prou amb la justícia i cal quelcom més?
1.3. Un Estat molt eficient i poderós no seria capaç de solucionar totes les mancances?
1.4. La justícia no satisfà totes les exigències ètiques?
1.5. En quin sentit la solidaritat pot ésser un complement de la justícia?
1.6. Indica tres comportaments solidaris diferents dels que figuren en el text.

2. Més enllà del text.
2.1. Els ideals de la Revolució Francesa són “Llibertat, Igualtat i Fraternitat “. Com els relaciones amb el nostre text?.
2.2. La solidaritat ha de ser selectiva? És a dir, ser solidari amb diferències, més solidari amb uns que amb altres?
2.3. Un càmera de TV enregistra, en directe, una desgràcia tràgica. Què ha de fer, seguir amb el reportatge o solidaritzar‑se ajudant

COMPRENSIÓ I TOLERÀNCIA

Conviure significa viure amb els altres. Aquesta és la manera humana d’entendre la vida. Sense els altres no hi ha convivència possible o, dit d’una altra manera, no s’arriba a la maduresa humana, com ens mostren els casos dels infants salvatges que mai arriben a una plenitud. Per conviure bé, amb garanties de benestar i certa dosi de felicitat és imprescindible que hi hagi comprensió i tolerància cap als altres, en la mateixa mesura que els altres han de ser comprensius i tolerants amb mi.

1. Procurem relacionar els aspectes de convivència positius i negatius completant aquest esquema:

Positiu per Negatiu per
comprensió
intolerància
fraternitat
pau
llibertat
desigualtat
enemistat
….

2. Feu una enquesta preguntant cadascun de vosaltres a 10 persones el que entenen per ser tolerants. Seleccionar algunes de les respostes i analitzar-les.

3. Preparar un debat en el qual es defensin dues postures oposades: els que diuen que cal ser tolerant i els que defensen que no es pot ser tolerant amb els intolerants. Procurar valorar els bons arguments més que l’adhesió a una o altra resposta.

4. En què creus que consisteix “ser comprensiu”.

  • És més o menys que ser tolerant?
  • Quina és la diferència entre comprensiu i tolerant?
  • Consideres que les persones que t’envolten són comprensives i tolerants?
  • Et consideres més comprensiu/va que tolerant? ¿Més tolerant que comprensiu/va? Per què?

FRATERNITAT

La fraternitat o germanor és un dels tres conceptes que, juntament amb llibertat i igualtat, van guiar la Revolució francesa. La fraternitat, que prové del llatí “frater”, germà, significa que ens hauríem de comportar com si fóssim de família, com a germans i germanes. És una manera de dir que hem de ser solidaris, i ajudar i tenir cura de les altres persones.

De fet, la Revolució francesa (1789 – 1799) proclamava la fraternitat, a la Declaració dels Drets de l’Home i del Ciutadà, però els drets de les dones en quedaren exclosos. Per això Olympe de Gouges (1748- 1793),escriptora, activista política, feminista i abolicionista francesa va escriure l’any 1791 la Declaració dels Drets de la Dona i de la Ciutadana tot afirmant la igualtat de drets dels dos sexes com a rèplica de la Declaració dels Drets de l’Home i del Ciutadà, que només reconeixia la condició de ciutadania als homes i deixava les dones en una situació d’inferioritat.

Què és un amic o una amiga?

1. Explica de quina manera va néixer l’amistat que tens amb algú:
………………………………………………………..
………………………………………………………..

2. D’aquesta relació, tria i assenyala les coses que et sembla que tu dones als teus amics o amigues; pots afegir-hi altres coses:

  • Ajudar a fer la feina de classe.
  • Els o les deixo copiar la feina.
  • Anem junts o juntes a llocs que ens agraden a tots dos.
  • Sempre vaig on ell/ella vol.
  • Li regalo coses pel seu sant i aniversari.
  • El/la convido a casa meva.
  • Li dono diners.
  • Guardo els secrets que em confia.
  • L’escolto quan està trist i enfadat.
  • No l’escolto quasi mai, quasi sempre li explico jo les coses.
  • L’aconsello si em pregunta sobre alguna cosa que ha de decidir.
  • Li explico les coses que em preocupen.
  • ………………………………………………………..
  • ………………………………………………………..


La fraternitat

Aristòtil, que s’ocupa molt de la qüestió de l’amistat, en remarca algunes característiques. Digues si les consideres imprescindibles (I), desitjables (D), o prescindibles (P)

Característica Imprescindible Desitjable Prescindible
1. L’amistat consisteix a voler el bé de la persona amiga.
2. L’amistat representa una relació d’igualtat.
3. L’amistat, a més d’un sentiment, és un hàbit que s’enforteix amb el temps.
  • L’amistat representa certa comunitat, és a dir, una relació freqüent.
  • L’amistat implica sentiments i compromisos de fidelitat, de lleialtat i de solidaritat.
……

Reflexió:

  • Heu arribat a una acord sobre els trets que són imprescindibles, quins desitjables i quins els prescindibles?
  • N’afegiríeu algun més en alguna de les tres categories?
  • Què ens ha dit aquest exercici sobre l’amistat?