Introducció

Previ

Llegir la Declaració dels drets dels infants

Després d’explicar el sentit d’aquest treball es pot fer una lectura solemne en els drets dels infants, si es vol en una versió simple perquè puguin tenir una idea general dels temes i aspectes que es tracten. Aquesta lectura es pot teatralitzar i preparar amb un cert presència per mostrar que es tracta d’un tema important.

Caldria que l’aula disposés  diversos enunciats dels Drets humans en forma escrita i completa, simplificadament, gràficament, en forma de targetes, contes, còmics, etc. I també sobre la Convenció.

DECLARACIÓ

a. Declarar

A la vida quotidiana què significa a nivell col·loquial “declarar”?

Què significa declaració en aquests casos:

  • Una declaració d’amor
  • Una declaració de guerra
  • Prendre declaració a un testimoni
  • Fer declaracions a la premsa
  • Declaració dels drets dels infants

En quin sentit s’usa aquí el concepte Declaració

Quina diferència hi deu haver entre la Declaració dels drets humans i la dels Drets dels infants?

b. Ball de noms.

Distingir entre aquests distints termes legals:

Llei
Acord
Pacte
Manifest
Declaració
Convenció

Fora bo d’explicar breu i simplificadament la diferència entre una declaració i una convenció.  La Declaració és un text no vinculant, per la qual cosa no té força jurídica, mentre que la Convenció, si és signada, suposa un compromís ferm de l’Estat per convertir aquests principis en lleis.

c. Els meus records

Proposem de dibuixar un record de vida a cada nen i nena, ja sigui agradable o desagradable, i després l’exposa al grup. En gran grup i amb del text de la Declaració simplificat analitzem conjuntament els drets que es van respectar o no es van respectar en cada cas.

DRETS

És fonamental que els nens i nenes comprenguin bé el significat i abast d’aquest terme perquè és el concepte central d’aquesta exploració. Han de comprendre que Dret va més enllà d’intencions i desitjos, que es relaciona amb institucions “serioses” com la justícia, les lleis i els estats.

a. Significat de “dret”

Digues quin significat té la paraula dret en aquestes expressions:

  • M’ho he mirat del dret i del revés
  • El meu cosí estudia dret
  • Els treballadors tenen dret a la Seguretat Social
  • Camina més dret que un pal
  • La llibertat personal és un dret constitucional
  • No hi ha dret, va dir, en veure la multa
  • Va xutar amb el peu dret
  • T’enviaré de dret al despatx del director

b. Tenir dret/tenir drets

Avalua les següents qüestions, raonant-les amb arguments.

  • Com que tinc dret a expressar-me lliurement, jo puc dir el que vulgui d’en Pepet, encara que sigui fals.
  • Com que tinc dret a l’educació, jo puc decidir la classe a la qual vull anar.
  • Ja que tinc dret al temps lliure i al joc, decideixo no anar més a l’escola.
  • El Dret a la  protecció sanitària em permet de fer mal al contrincant, perquè ja el curaran.
  • Tinc dret a fer el que em dóna la gana.
  • Tinc dret a tenir uns pares o adults que s’ocupin de mi.
  • Tinc dret a ser feliç.

c. Tenim drets

Algunes preguntes per reflexionar:

  • Quins creus que són els teus drets?
  • La gent gran té drets diferents als joves?
  • A quina edat un nen passa a ser adult en el teu país? Estàs d’acord en què sigui als 18 anys?
  • En quins casos es violen alguns drets? Com et sents quan algú viola els teus drets?
  • Digues un dret que tu desitgis tenir, però que violi els drets d’algú altre.
  • Com et sents quan has de deixar de fer alguna cosa que vols fer però que trepitja els drets dels altres?

d. Què vol dir tenir dret?

  • Quins són realment els drets bàsics per a totes les persones?
  • I els dels infants i joves?
  • Què comporta tenir drets? Compromisos, responsabilitats, deures?
  • Qui se’n fa càrrec?
  • Com podem contribuir a garantir aquests drets.

Si la conversa va en la direcció prevista, es parlarà del desequilibri econòmic, de la injustícia al món i de la guerra com a possibles causes de vulneració dels drets. Cal orientar-los perquè també es fixin en el seu entorn: pobresa, manca d’habitatge, agressions, etc.

e. Desitjos i necessitats

Es projecta un llistat amb una colla de drets com el que oferim, que es pot adaptar a la situació i circumstàncies de l’alumnat que tinguem

Dret a comprar llaminadures Dret a desobeir
Dret a votar Dret a no estar d’acord amb el professorat
Dret a tenir un nom Dret a rebre cures mèdiques
Dret a ser feliç Dret a sentir la música que t’agrada
Dret a treballar Dret a no treballar
Dret a tenir amics Dret a tenir casa
Dret a tenir pares Dret a veure tots els programes de TV que vulguis
Dret a l’educació Dret a ser protegit per la llei
Dret a tenir germans Dret a fer la migdiada
Dret a tenir cosins i cosines Dret a cantar a la dutxa
Dret a tenir gos Dret a conduir cotxe
Dret a tenir vestits i menjar Dret a tenir totes les joguines que vulgui
Dret a anar a l’escola Dret a manar als més petits
Dret a jugar Dret a tenir un dormitori propi.
Dret a les vacances Dret a ésser estimat
Dret a tenir contes Dret a no ser discriminat
  • Com que hem de fer restriccions, el govern ens diu que hem d’eliminar 10 drets, els que ens semblin menys importants, els més intranscendents, dels que podem prescindir.
  • En un segon moment, com que la crisi s’ha aguditzat, ens demanen que en traiem 10 més.
  • Finalment ens supliquen si encara en podríem treure 5 més. Els traurem o no segons vegem com ha quedat la situació.

Finalment, s’analitza aquest procés:

  • Quines necessitats s’han eliminat en primer terme i per què?
  • Quines en segon terme?
  • Quin és la diferència entre necessitats i desitjos?
  • Són diferents els desitjos i les necessitats segons les persones?
  • Què succeiria si la classe hagués de seguir eliminant necessitats?

    Concloure explicant que els drets del nen es basen en tot  el que els menors necessiten per a viure una vida sana i feliç i  per a arribar a ser ciutadans responsables. Presentar la Declaració sobre els Drets dels infants com una eina orientada a garantir aquests drets a tots els infants del món.

INFANT

Serà útil pensar una mica en el que significa ser nen o nena. Que inclou i que exclou ser-ho. Quan un deixa de ser infants, per maduresa, per llei, a partir d’uns centímetres d’alçada ?. Algunes paraules molt usades comencen a desdibuixar quan ens parem a pensar el que signifiquen.

a. Esbrinar sobre la mots

Conjuntament procurarem trobar diverses formes de parlar de nens i i nenes o infants
-De quantes maneres es pot dir infant? Explorar sinònims, maneres populars i dialectals.
-En quantes llengües coneixem els mots “nens” i “nenes”?
-D’on prové la paraula infant? Ajudar-los a fer una recerca sobre l’origen de la paraula.

b. Qui és infant?

Pla de diàleg:

  • Com és un infant?
  • Quina relació hi ha entre un infant i un cadellet?
  • En què s’assemblen, en què són diferents?
  • Quina relació hi ha entre un infant i un adult?
  • En què s’assemblen, en què són diferents?
  • Què tenen en comú els nens i les nenes?
  • En què són diferents els nens i les nenes?
  • Fins quan s’és nen o nena?
  • Els adults poden ser infants?
  • Els infants poden ser adults?

c. Nens i adults

Pla de diàleg:

  • Creus que els adults tenen obligacions envers els infants?
  • Només els pares tenen dret a prendre decisions en nom dels fills i filles?
  • Creus que els infants tenen obligacions envers els adults?
  • En quins aspectes coincideixen els infants i els adults?
  • En quins aspectes no coincideixen els infants i els adults?
  • Quines coses m’agrada fer amb els adults?
  • Quines coses prefereixo fer sense els adults?

d. Què necessiten els nens i les nenes?

Treballant en petits grups, l’alumnat dibuixa un nen o una nena a grans trets i li donen un nom. A continuació deliberen sobre les qualitats mentals, físiques, espirituals i de caràcter que desitgen que aquest nen ideal tingui quan sigui adult (per exemple bona salut, sentit de l’humor, bon caràcter) i escriuen aquestes qualitats dintre del dibuix.

Poden també representar aquestes qualitats ideals mitjançant símbols dins la figura del dibuix o entorn de la mateixa (per exemple els llibres representen l’educació). Fora del dibuix, el grup enumera els recursos humans i materials que el nen necessitarà per a tenir aquestes qualitats (per exemple la salut exigeix alimentació i assistència sanitària).

Després cada grup “presenta” al nou membre de la societat i explica les opcions triades.

Mostrar una Declaració simplificada i buscar la relació entre les necessitats i els principis.

Quan l’alumnat adverteixi que un principi contempla alguna  de les necessitats del nen que figuren en la llista, escriuen  al costat de l’element respectiu el nombre del principi o principis  que es tracti. Envoltar amb un cercle les necessitats identificades  per la classe però no previstes per la Declaració.

SOBRE LA DECLARACIÓ

a. Què en sabeu de la Declaració de Drets dels infants?

Roda de respostes ràpides per conèixer l’estat de la qüestió a l’aula. Segons l’edat del grup és possible que no en sàpiguen res o que els soni. Omplirem la meitat d’una pissarra amb les intervencions i procurarem arribar a un consens a partir de les idees del grup.

b. Què en voldríem esbrinar?

A l’altra costat de la pissarra hi posarem les preguntes que sorgeixin i que anirem desgranant al llarg del curs o cursos. Sempre podem fer una introducció adequada al nivell tenint en compte les preguntes següents:

c. Què es pot fer?

Preguntar al grup què creu que es podria fer per aconseguir que es reconeguessin els drets que mostra la columna dreta per a tots els nens i nenes

1. Igualtat Hi ha nens i nenes que són discriminats pel seu sexe, raça, religió, nacionalitat o situació econòmica.
2. Protecció Hi ha nens i nenes que estan totalment desprotegits i no poden desenvolupar-se de forma adequada.
3. Identitat Hi ha nens i nenes que no estan legalment reconeguts com a ciutadans i ciutadanes del seu propi país.
4. Benestar Hi ha nens i nenes que viuen en condicions insalubres, no tenen casa, pateixen desnutrició i malalties que no són ateses de forma adequada.
5. Atenció a la discapacitat Hi ha nens i nenes que tot i tenir algun impediment físic, mental o social greu, no reben l’atenció necessària.
6. Amor i comprensió Hi ha nens i nenes que no tenen ni família ni casa. Viuen al carrer i ningú se n’ocupa.
7. Educació i joc Hi ha nens i nenes que no han anat mai a l’escola perquè no tenen diners o dediquen tot el seu temps a treballar.
8. Preferència en situacions de perill Hi ha nens i nenes que són les principals víctimes de la guerra.
9. No explotació Hi ha nens i nenes que pateixen abandonaments, maltractaments, explotació laboral i fins i tot situacions d’esclavitud.
10. Fraternitat Hi ha nens i nenes que són educats en la intolerància i la violència.

d. Fer una recerca

Informar-se, esbrinar:

  • Què són les Nacions Unides?
  • Què fan, a què es dediquen?
  • Qui forma part?
  • Per a què serveixen?
  • Què és l’UNICEF?
  • Quina relació té l’Unicef amb les Nacions Unides?

Com treballarem la Declaració dels drets dels infants

a. A partir de la comunitat de recerca

Comunitat de recerca
Una de les estratègies per aconseguir una atmosfera de col.laboració i de reflexió és el que anomenem comunitat de recerca. Així, cal convertir una classe, una aula, un grup, en una comunitat, un conjunt cohesionat i ben disposat a col.laborar que té com a objectiu l’aprenentatge en comú, la investigació en cooperació.

TRETS D’UNA COMUNITAT DE RECERCA
Escriu en vertical les dues paraules “Comunitat” i “Recerca” i suggereix que els estudiants omplin amb el contingut de les paraules buscant sinònims, tot usant com excusa les lletres.

Per exemple:

“Comunitat” i “Recerca”

Quan es tingui completat, es farà una anàlisi i valoració del sentit dels termes i es suggerirà que siguin ben presents a les futures classes.

Construir una comunitat de recerca

Preparem els infants per a unes sessions plàcides i fructíferes, per això cal que interioritzin unes quantes normes que ens acompanyaran al llarg dels cursos. En aquesta graella s’assenyalen en positiu i en negatiu algun dels trets de la comunitat de recerca. Cal que siguin ells mateixos que reflexionin com ha de ser una classe on es parla dels drets.

  SI NO ?
1. En una comunitat de recerca no cal escoltar X    
2. Cal esperat el torn de paraula per parlar X    
3. Els nens i nenes han d’estar sempre d’acord   X  
4. Donarem  raons de les nostres opinions X    
5. Es donen torns de paraula i cadascú parla quan el moderador li dona la paraula X    
6. Donarem el nostre parer sense haver escoltat altres raons   X  
7. Procurarem explicar-nos tan bé com puguem X    
8. Cadascú diu la seva i al final fem un resum.   X  
9. Procurem      
10. Posarem exemples de les seves afirmacions X    
11. Cal arribar a acords   X  
12. Ens enfadarem si no ens donen la paraula.   X  
13. Donarem l’opinió sense dir per què   X  
14. Direm el primer que ens passi pel cap   X  
15. Acceptem els errors propis i s’assenyalen curosament els dels altres. X    
16. Parlarem sense pensar   X  
17. Farem preguntes X    
18. Podem tractar malament als companys   X  
19. Pensarem abans de parlar X    
20. Repetirem les idees que han dit els altres   X  

No cal dir que se’n poden afegir o treure. En el cas de les negatives es poden redactar de nou en positiu. El diàleg obert a partir de les respostes han de servir per a definir quines han de ser les regles del joc en aquesta assignatura tant pel que fa a la feina que s’ha de fer, com a les actituds que s’han d’adoptar.

b. Parlarem de temes delicats

Un “tema delicat” és un tema que pot commoure, incomodar. Com saber quins temes són “delicats” i quines no ho són?¿A l’aula han de ser ignorats els temes delicats?

Exercici: Què fa que un tema sigui delicat?

Instruccions: Indica si són o no temes delicats o bé no ho pots decidir. Assegura’t de donar una resposta raonada.

  Delicat No delicat

?

1. Parlar sobre sentiments en un saló de classes.
2. Parlar sobre somnis en un saló de classes.
   

3. Parlar sobre esperances en un saló de classes.    

4. Parlar sobre sexe en un saló de classes.    

5. Parlar sobre violència en un saló de classes.    

6. Parlar sobre violació en un saló de classes.    

7. Parlar sobre gènere en un saló de classes.    

8. Parlar sobre homosexualitat i heterosexualitat en un saló de classes.    

9. Parlar sobre religió en un saló de classes.    

10. Parlar sobre abús infantil en un saló de classes.    

c. Tipologia del material

Explicarem als infants que treballarem a partir de les seves experiències, parlant molt, dialogant i respectant les opinions de tothom. Els podem dir que ho farem a través d’exercicis, però també a través de quadres, històries de vida, contes, cançons i música clàssica, curtmetratges. I si s’escau se’ls pot mostrar la pàgina del bloc.