Grans temes

TORTURA

En el nostre món hi ha moltes manifestacions de violència, des del vandalisme fins a les guerres, que és la forma més cruel i agressiva de violència. La Convenció contra la tortura i altres tractes o penes cruels, inhumans o degradants, adoptada el 10 de desembre de 1984, defineix la tortura com: “tot dany que es produeix intencionadament a una persona, produint dolor i sofriment, ja sigui físic o psíquic amb l’objectiu d’intimidar o coaccionar”.

Tortura real, tortura metafòrica
El terme tortura és tan potent que a més d’assenyalar el mal físic i psicològic, és usat com a metàfora.
Quan és usat en sentit estricte o com a metàfora?

 

Real Metàfora No ho sé
1. Anar en metro a l’hora punta és una tortura
2. No em torturis amb tanta indecisió: o sí o no
3. El van lligar i el van pegar
4. Va estar retingut dos dies sense beure ni menjar
5. La seva insistència a menjar a l’hora em tortura
6. No em torturis amb la teva gelosia
7. Com que no volia cooperar, el van torturar
8. L’espera de dues hores a peu dret va ser una tortura
9. …..

TRACTE CRUEL

Violències

Les frases de sota són exemples d’actes de violència que podem qualificar de cruels, inhumans o degradants. Agrupa els exemples per categories i posa un nom a cada agrupació. Compartiu la vostra classificació en petits grups i finalment davant tota la classe.

  1. A classe, una noia llança un cafè amb llet a la cara d’un altre estudiant perquè està enfadada.
  2. Al carrer, els joves amenacen un noi de ridiculitzar-lo davant de tots els seus amics, si no els dóna el seu mòbil.
  3. Als parcs infantils els nens han decidit excloure un estudiant del seu joc.
  4. Sam diu a la seva mare que és només una idiota i una inútil.
  5. A la parada de l’autobús, un home empeny una dona per pujar primer.
  6. A casa, un pare diu al seu fill que no farà res a la vida.
  7. Una noia, acompanyada dels seus amics, insulta una vianant que l’ha empès sense fer-ho exprés.
  8. A casa, la mare d’en Joan li dóna una bufetada perquè ha tingut males notes.
  9. A l’escola, un professor diu contínuament a un estudiant que no serveix per res.
  10. El germà gran de Lison té 22 anys. Regularment, l’insulta i es burla de la seva aparença física.
  11. En una botiga, un home escridassa la seva dona perquè no està d’acord amb el que vol comprar.
  12. Un estudiant insulta el seu mestre, perquè no està d’acord amb la nota que li ha posat.
  13. A classe, un professor colpeja un estudiant amb un bastó perquè parla sense permís.

Reflexió:

  • Heu coincidit o no en la classificació?
  • Quines divergències hi havia?
  • T’ha calgut modificar alguna categoria?

El menyspreu

El llenguatge, amb la seva càrrega emocional, ens determina l’estat anímic. No ens causa el mateix efecte una lloança que un exabrupte, una frase amable que un reny. Una manera de considerar els menyspreus consisteix a veure’ls com a casos del que s’ha conegut tradicionalment amb el nom de “rèpliques ad hominem (=a l’home)” o “ad personam (=a la persona)”. Quan algú participa en un diàleg amb altres, s’espera que els participants es concentraran en el tema, i renunciaran a atacar l’altra persona. Mirar de refutar l’oponent calumniant els seus avantpassats o ridiculitzant els trets de la seva cara o la seva ocupació constitueix, doncs, una fal·làcia informal del raonament. Això, però, no vol dir que qualsevol referència a la persona oponent hagi de ser impròpia o fal·laç. A vegades és rellevant: hem de fer poc cas del que digui una persona beguda o del que opini una persona que no sap res del tema.

Quan el menyspreu il·lustra una fal·làcia

En els casos següents, una de les parts fa una observació en relació amb la persona de l’altra part. Si aquestes observacions són irrellevants per al que es discuteix, podem dir que s’ha comès la fal·làcia (CF) a la persona. Si les observacions, en canvi, són rellevants, no s’ha comès la fal·làcia (NCF). Com jutjaries aquests casos?

CF NCF ?
1.La Sílvia i en Cesc discutien si els Renault eren  millors que els Opel, i la Sílvia va dir que, qualsevol que tingués unes orelles sortides com les d’en Cesc, no podia saber de cap manera de què estava parlant.
2.En Cesc i en Joan discutien si a vegades era  justificable fer campana. En Joan va dir que, una vegada,  ell va fer campana, i en Cesc va dir que això demostrava  que era massa estúpid per discutir el tema intel·ligentment.
3. En Joan i la Sílvia parlaven sobre el President del  Govern, i la Sílvia va dir que el President “només era un polític”.
4.La Margarida i l’Enric parlaven de la segona Guerra Mundial, i l’Enric va dir: “No et creguis res del que jo digui de la segona Guerra Mundial, perquè els meus pares provenen de Nicaragua.”
5.La Margarida no va dir res quan tots els nanos de la  classe parlaven dels nois i noies amb qui sortien, perquè ella era molt conscient de ser la noia més baixa de la classe.
6.Els nanos de la classe discutien sobre sortir amb més d’un o amb més d’una, i la Margarida va dir que les opinions de l’Enric no havien de ser cregudes, perquè ell vivia a pagès.
7.En Joan va dir que el pare de la Sílvia no tenia dret a criticar la forma com s’havia construït el nou cinema del poble, perquè “només era un arquitecte”.

Exercici de reflexió personal

Pensar en situacions en les quals has usat la violència verbal sense cap necessitat. I pregunta’t quin sentit tenia. Creus que podies haver actuat d’una altra manera més amable, més raonable i fins i tot més efectiva?