Mirada violeta

a. Violència envers les dones

El tracte humà és o hauria de ser l’habitual entre humans, però a causa de la diversitat i de la desigualtat en molts casos es provoquen situacions en les quals algunes persones o col·lectius “són sotmesos a tortures, a penes o tractes cruels, inhumans o degradants”. Aquest seria el cas de l’anomenada violència envers les dones que sovint ve provocada per una confusió d’igualtat i de diferència. La diferència sexual – l’existència de dos sexes en un mateix món- no és el mateix que la desigualtat entre sexes. El primer concepte indica diversitat i riquesa. El segon, injustícia i dominació d’un sexe sobre l’altre. En un alt percentatge, dels homes sobre les dones.

Comenta aquesta notícia

L’eurodiputat polonès d’extrema dreta Janusz Korwin-Mikke digué en una sessió al Parlament Europeu de l’any 2017: “Les dones són més febles, més petites i menys intel·ligents”. Per tant, el maltracte té les seves raons.

b. Mites i falses creences sobre el maltractament contra les dones

Heus aquí una colla d’opinions comunes i sovint acceptades tant per homes com per dones sobre el maltractament. Llegiu-les i després cercar arguments que les contradiguin.

a.- "L'home que maltracta una dona és un boig o un malalt". Si un home que maltracta fos un boig o estigués malalt, exerciria la seva violència de forma indiscriminada sobre qualsevol persona i no únicament sobre la dona.
     
b.- "Si una dona maltractada continua amb el maltractador, és culpa seva  seguir vivint amb aquest home": Aquest mite responsabilitza la dona de la seva situació i la culpabilitza. Les dones que pateixen violència es troben en una situació de debilitat psicològica i amb escassa autoestima. L’agressor crea estats de confusió i d'incertesa i les deixa indefenses. Moltes dones no tenen on anar, ni creuen tenir sortida.
     
c.- "El maltractament a dones només passa a famílies amb pocs recursos econòmics". No és cert. Aquest fenomen es dona en totes les capes socials i econòmiques. Les dones que pateixen violència i pertanyen a classes socials mitjanes o altes recorren als Serveis Públics en menys ocasions, que fa més difícil l'estimació de la seva freqüència.
    
d.- "Maltracten perquè perden el control". Els maltractadors, generalment, expressen la seva violència on tenen la seguretat que res dolent no els pot passar. No perden el control davant d’altres que els ho podrien recriminar, per exemple.
     
e.- "Els homes maltractadors agredeixen perquè ells també han patit maltractaments en la seva infància". No és generalitzable, hi ha homes no violents amb antecedents de violència familiar i d’homes violents que no havien patit agressions. El que és evident és que el patriarcat és al substrat d’aquests comportaments.
    
f.- "Quan les dones diuen No volen dir SÍ". Alguns homes creuen que les dones no tenen la capacitat suficient per expressar els seus desitjos sexuals. I per tant no passa res si les obliguen a obtenir allò que “suposadament tots dos desitgen”.
    
g.- "La violència domèstica és un assumpte de família i no ha de sortir fora".  És l’exigència de l’home violent per imposar la seva autoritat, el seu poder i mantenir el control.

h.- "En el cas de tenir filles i fills és millor aguantar". Les repercussions que té sobre elles i ells el maltractament poden conduir a trastorns conductuals, de salut i d'aprenentatge.

i.- "Els homes violents són els addictes a les drogues, l'alcohol, els aturats, amb estrès en el seu treball ... són violents com a efecte de la seva situació personal": No tots els aturats, alcohòlics, etc. són violents. Els homes violents ho són fonamentalment en el seu nucli familiar.

j.- "Sempre s'exagera quan es parla de violència contra les dones": La violència contra les dones és la major causa de lesions a dones per sobre d'accidents de trànsit, assalts, violència al carrer, etc., de vegades només ens n’adonem quan hi ha víctimes mortals.

k.- "Els homes no poden evitar-ho, la violència és part de la seva naturalesa": La violència masculina no prové dels gens, sinó de la perpetuació d'un model social de masculinitat que permet als homes de ser agressius. 

Però el mite més cruel de tots i que té conseqüències legals importants és aquest:

- "És impossible violar una dona en contra de la seva voluntat". I així es fa constar en les declaracions de les víctimes a l’apartat “Si s’ha defensat”. Si no és ben clar que s’hagi defensat (marques de lluita o senyals de roba estripada, etc.) no es pot assegurar que hi hagi violació. Aquesta pregunta no es demana mai quan es denuncien altres actes delictius, com robatoris o un altre tipus d'agressions.


Font: Guía de Salud "Violencia contra las mujeres". 2008. Instituto de la Mujer y "Desmontando mitos". 2005. Federación de Mujeres

Reflexió:

  • Per què es produeixen situacions de violència contra les nenes i les dones?
  • A què es denomina violència masclista?
  • Quan es produeixen aquest tipus de situacions?
  • Com ​​hem de reaccionar?
  • És el mateix la violència física que la violència psicològica?
  • Per què amb freqüència la persona que ha estat maltractada perdona l’agressor?
  • Quines situacions de violència són les que us criden més l’atenció?

c. Baròmetre del maltractament

Reflexionar sobre les diferents situacions de maltractament en la gent jove.
El maltractament de gènere no té una edat definida. La prevenció de les conductes d’agressió comencen  molt aviat. El primer pas per evitar situacions de violència masclista és prendre consciència del que representa per a posteriorment posar límits al que mai hauria de ser acceptat com normal. La violència masclista té graus.

Situacions

Si

No

1. Ridiculitza el seu xicot davant dels seus amics

2. Es burla de la seva manera de vestir

3. Li diu Lluïseta en contes de Lluís

4. Li agafa el mòbil per saber a qui ha trucat

5. Se l’endú de la festa perquè està gelosa

6. No vol que faci res sense dir-li abans

7. La renya perquè no ha contestat les seves trucades

8. Li dona un bolet perquè l’estava demanant

9. La fa anar a canviar de roba perquè va massa provocadora

….

Formar grups de cinc persones (és millor que en aquesta ocasió els grups no siguin mixtos). Repartir cartolines i retoladors. Dibuixar un baròmetre en què s’indicaran la gravetat de les accions segons els grups.

Realitzar una posada en comú de les conclusions dels grups.

Comentar la famosa dita: Qui t’estima  et farà patir. És així?, Ha de ser així? No hi ha formes d’estimació que siguin plaents i no provoquin sofriment?