Grans temes

VIDA CULTURAL

La paraula cultura significat “cultivar” i està relacionada amb el concepte d’ agricultura, en el sentit que allò cultural no és natural, que és quelcom que cal afegir a la natura. La cultura és el conjunt de totes les formes i expressions d’una societat determinada. Com a tal, inclou costums, pràctiques, codis, normes i regles de la manera de ser, vestit, religió, rituals, normes de comportament i sistemes de creences.

Reflexió:

  • Què és per a tu la cultura? Expressa les seves qualitats.
  • Dins quina cultura vius? Concreta les seves manifestacions.
  • Quins aspectes de la nostra cultura cal enaltir i promoure?
  • Quins aspectes de la nostra cultura cal censurar i eliminar?
  • Quin sentit has posat a la teva vida?

PARTICIPAR

La situació en què la participació és més clara és la de diàleg: persones que intercanvien les seves idees i parers, i creen un clima interpersonal. Quan dialoguem, tots creiem i volem tenir la raó, però la raó o la veritat la tenim tots una mica i cal aprendre a distingir la part de veritat de cada un per trobar junts la veritat.

    • Quin sentit té el diàleg?
    • Quines d’aquestes frases donen sentit al diàleg com a forma de participació:
a. Completar les teves idees pròpies a partir de les dels altres
b. Les opinions pròpies resulten ser més riques i fèrtils
c. Parlant amb els altres es perd molt el temps
d. Cada opinió té molts matisos que el diàleg ha d’ajudar a clarificar, perquè permet aclarir les ambigüitats
e. A mi m’agrada dialogar especialment quan em deixen parlar a mi
f. Després de parlar una bona estona, em quedo amb les meves idees
g. Incorporo moltes idees dels altres
h. M’agrada dialogar, però no a escoltar Pepe, perquè ja sé el que dirà
i. Només m’agrada dialogar quan dubto d’alguna cosa
j. Quan més segur estàs d’alguna cosa és quan ho hauries de contrastar
k. Descobreixes als amics al diàleg
l. En un diàleg pots acabar barallant-te

GAUDIR DE LES ARTS

Les arts són una font de plaer i de gaudi,  tant en la seva vessant de contempladors com d’actors.

PROFUNDITAT DE L'EMOCIÓ

El mèrit d'una obra d'art es mesura més per la riquesa del sentiment suggerit que no per la força amb què aquest sentiment s'apodera de nosaltres: en altres termes, al costat dels graus d'intensitat, distingim instintivament graus de profunditat o d'elevació. Analitzant aquest darrer concepte, es veurà que els sentiments que l'artista ens suggereix expressen i resumeixen una part més o menys considerable de la seva història. Si l'art  que només dona sensacions és un art inferior, és que l'anàlisi sovint no destria en una sensació res més que aquesta mateixa sensació. Però la majoria de les emocions estan prenyades de mil sensacions, sentiments o idees que les penetren: cadascuna d'elles és, doncs, un estat únic en el seu gènere, indefinible, i sembla que caldria reviure la vida d'aquell que l'experimenta per tal d'abraçar‑lo en la seva complexa originalitat. Tanmateix, l'artista procura introduir‑nos en aquesta emoció tan rica, tan personal, tan nova, i ens vol fer experimentar allò que no podria fer‑nos entendre. Fixarà, doncs, entre les manifestacions exteriors del seu sentiment, per bé que lleugerament, quan les percebi, per mirar de situar‑nos de cop i volta en l'indefinible estat psicològic que va provocar‑les. Així caurà la barrera que el temps i l'espai interposaven entre la seva consciència i la nostra; i com més ric d'idees i ple de sensacions i d'emocions sigui el sentiment en el marc del qual ens hagi fet entrar, més profunditat i elevació tindrà la bellesa expressada. Les intensitats successives del sentiment estètic corresponen, doncs, a canvis d'estat esdevinguts en nosaltres, i els graus de profunditat, al més o menys gran nombre de fets psíquics elementals que destriem confusament de l'emoció fonamental. 
   
Bergson H. Assaig sobre les dades immediates de la consciència Ed. 62. Textos filosòfics, BCN 1991, pàg. 70 i 71.

Reflexió:

  • En què consisteix el mèrit d’una obra d’art?
  • És possible que l’artista aconsegueixi el que diu el text: “ens vol fer experimentar allò que no podria fer‑nos entendre”.
  • Segons el text, l’experiència estètica és el mateix que l’experiència artística?
  • Creus que l’autor es refereix a una forma d’art concreta o el text es podria aplicar a qualsevol formulació artística: pintura, música, dansa, teatre, etc.

BENEFICI DEL PROGRÉS CIENTÍFIC

La ciència, com veiem, és un dret humà, però és lluny de considerar-se així per la societat i pels estats que haurien de vetllar pel compliment d’aquest pacte. L’article recull el dret de tota persona a gaudir dels beneficis del progrés científic i de les seves aplicacions. Però hi ha poca consciència d’aquest dret, en part perquè no és clar quin tipus d’obligacions legals imposa als estats. Hi ha molts problemes per resoldre, com ara la qüestió de la propietat intel·lectual dels avenços científics. Es tracta d’una batalla que enfronta governs i multinacionals per patents de medicaments.
I és que gairebé mai ha estat considerada des de la perspectiva dels drets humans. Tradicionalment, ha estat tan sols una àrea d’estudi i per a la recerca de coneixement. Recentment, s’ha identificat com un instrument per estimular el creixement econòmic i millorar la competitivitat.
Cal enfocar la ciència des de la perspectiva dels drets humans, perquè sigui vista principalment com un mitjà per millorar el benestar humà.

Reflexió:

  • Sobre quins aspectes creus que la ciència podria beneficiar la humanitat?
  • Saps alguns descobriments científics que hagin generat més maleficis que beneficis?
  • Quins interessos retenen alguns dels avenços de la ciència a l’hora de posar-los al servei dels humans?