Epíleg

ACTIVITATS DE SÍNTESI

a. Comprensió dels drets
Per entendre i interioritzar la Declaració Universal dels drets de l’infant  mirarem, entre tots d’ agrupar-los per categories, en forma de taula. L’activitat es realitza llegint en veu alta cada un dels articles de la declaració i, entre tots, decidint en quina categoria es pot enquadrar. Pot ser que algun principi afecti diversos tipus de drets. La taula que adjuntem és un exemple, però podria ser una altra.

Tipus de dret Principis
1. Dret a la igualtat
2. Dret a la vida
3. Dret a les llibertats: de pensament, de consciència i religió, d’opinió i expressió, de reunió i associació, no a l’esclavitud.
4. Dret a la justícia
5. Drets socials i econòmics: a la família, a la propietat, a la seguretat social, a l’educació i a la cultura.
6. Drets polítics: a la participació en el govern, a no tenir fronteres.
7. Drets dels febles: dels treballadors, de les dones, dels nens i nenes, de les minories.

Reflexió:

  • Ha estat senzill?
  • Quin aspecte ha costat més?

 

b. Completar definicions
Es distribuiran targetes, unes contenen el dret en síntesi i les altres contenen el concepte. Es tracta que cadascú trobi la seva parella. Si hi ha més de 20 alumnes, s’afegeixen targetes repetides. (Per a fotocopiar)

Igualtat és ..
Protecció és ..
Identitat és …
Qualitat de vida és ..
Integració és ..
Amor és …
Educació i joc és …
Auxili és…
Denúncia és…
Solidaritat és…

… ser un mateix, tenir un nom i pertànyer a algun país
… tenir cobertes les necessitats bàsiques
… nens o nenes, alts i baixos, gitanos o paios, tots tenim els mateixos drets
… tenir garantida una casa, alimentació bàsica i assistència mèdica
… viure amb cert benestar físic i moral
… sentir-nos estimats i compresos,
… gaudir d’educació i d’espai i temps per a l’oci
… saber que som els primers a rebre ajuda quan hi ha un problema
… no permetre que ens explotin, maltractin o abusin de nosaltres
… treballar perquè tots tinguem aquests drets

Reflexió:

  • Ha estat fàcil o difícil?
  • Quines dificultats heu trobat?
  • Els tenim ben assimilats?

 

c. Identificar els drets
Imagina que veus alguna d’aquestes situacions. A quin Principi correspondrien?
Poden treballar primer individualment, després per parelles i finalment en grups de 6 fins arribar al grup gran.

  1. Nois i noies menjant asseguts a taula, amb una actitud tranquil·la i relaxada.
  2. Un infant atès degudament per un metge.
  3. Un grup de 10 nois/es d’edats variades, amb vestimenta paramilitar i armats.
  4. Una noieta treballant davant un ordinador a l’estudi de casa seva,
  5. Un infant que demana menjar a la seva mare i ella plorant li diu que no té res per donar-li
  6. Una família, amb tots els seus membres ben vestits, sortint d’una casa situada en un zona residencial, xerrant entre ells, molt contents i feliços.
  7. Un noi i una noia mal vestits cercant menjar en una paperera.
  8. Un grup de nois i noies escoltant la lliçó que imparteix un professor dins l’aula d’un centre educatiu.
  9. Una quants nois/noies cosint pilotes en un taller mal ventilat i amb poca llum.
  10.  Nenes fent cantonada i vestides per l’ocasió. Al costat un home que se les mira.
  11.  Nen assegut a la falda d’un home, que l’està grapejant.
  12.  Nois i noies en situació d’indigència total en una plaça amb cartrons, carros de la compra.
  13. ….

Reflexió:

  • Ha estat fàcil?
  • Quina situació ha resultat més senzilla d’identificar?
  • Quina situació ha resultat més complexa d’identificar?
  • Algun dels 10 principis no hi és representat?

 

d. Drets vulnerats
L’anterior activitat es pot substituir o complementar per aquesta, que es fixa més en la vulneració que no pas només en la identificació.
Quin és el dret que es vulnera en els casos següents:

  • Té 12 anys i treballa de sol a sol.
  • Va en cadira de rodes i no pot entrar a la ludoteca.
  • L’insulten perquè té una religió minoritària.
  • Renta cotxes al carrer en lloc d’anar a escola.
  • Veu la televisió fins a la matinada sense que ningú li ho prohibeixi.
  • Està malalt, però no el porten al metge perquè és molt car.
  • Menja el que troba als abocadors..
  • Es burlen d’ell o d’ella perquè té un color de pell diferent

e. Endevina el dret
Es demana que cada participant escrigui un dret, a manera d’endevinalla, perquè els altres l’endevinin. Per exemple: “Endevina endevineta és un dret per ser alts i forts” (dret a la nutrició saludable i a la medicina).
Pot ser una endevinalla verbal o a partir de gestos.

f. Grans conceptes
Intentar explicar en mots propis alguns d’aquests conceptes:

Discriminar significa…
Maltractar vol dir…
Impedir
Abusar
Tenir cura
Abandonar
Negligir
Explotar
Tolerar
….

 

HISTÒRIA DE VIDA

Yan, el nen que obligaven a treballar
Per a poder tenir mà d’obra infantil barata, alguns propietaris de fàbriques de l’Índia es presenten als pobles de les zones més pobres del país i ofereixen a les famílies una bestreta de diners a canvi de donar treball als seus fills. Els prometen un futur meravellós i treball per a tota la vida.
Així van enganyar en Yan quan amb prou feines tenia 10 anys.
En Yan vivia amb la seva família en un llogarret de l’Índia. Els pares d’en Yan treballaven, però els diners que guanyaven no els arribaven per a menjar ni per a mantenir els fills.
El propietari d’una fàbrica va donar al pare d’en Yan 500 rúpies (la moneda de l’Índia) explicant-li que ben aviat el nen guanyaria prou per a restituir aquesta bestreta i per a enviar a casa seva molts més diners. Així sortirien de la pobresa en què vivia tota la família.
Segons l’acord, en Yan tornaria a casa seva al cap d’un any. Però l’any va passar, i en Yan no va tornar. Durant tot aquest temps, en Yan va estar treballant en una fàbrica elaborant paquets de llumins i col·locant-los a dins de caixes. Treballava moltes hores tot sol, aturant-se només tres cops al dia per a menjar una mica i fer les seves necessitats. Tan sols tenia un dia de festa la setmana i dormia al damunt d’una estora, a la mateixa sala de la fàbrica on treballava.
En vista que ja havia passat un any i que en Yan no tornava, el seu pare el va anar a buscar al poble on hi havia la fàbrica. Després de molt buscar, al final el va trobar, però el propietari de la fàbrica no va deixar marxar en Yan: deia que encara no havia treballat prou per a pagar les 500 rupies que els havia avançat, i que, malgrat que ja havia passat el termini d’un any que havien acordat en un principi, no se’n podia anar.
El pare d’en Yan, desesperat perquè no podia recuperar el seu fill i perquè no tenia diners per a tornar la bestreta, va anar a demanar ajuda a una organització de defensa dels drets humans. Allí els va explicar tot el que havia passat i la situació en què es trobava el seu fill. Els membres d’aquesta organització li van prometre ajuda. I així, al cap de pocs mesos, en Yan i el seu pare s’abraçaven i tornaven al seu poble amb la resta de la família.
En Yan va tenir sort: va poder ser alliberat i tornar amb la seva família. Però encara queden molts nens i nenes que, com en Yan, treballen en situacions molt dures, sense poder anar a escola ni jugar amb els amics.

Reflexió:

  • Podies explicar en veu alta la història de Yan?  (Els qui escoltin es fixaran en els detalls i anotaran els que t’has deixat).
  • Quina estructura té el relat: com comença, quan sorgeix el conflicte, quines solucions es busquen per resoldre’l i com acaba?
  • És una història única o, pel que tu saps, és massa freqüent?
  • Segons el text, com s’arriba a aquesta situació?
  • Què caldria perquè no s’arribés a aquests extrems?
  • Qui ho hauria de fer?
  • Tu, pots fer-hi res?

 

Ara tu
Escriu una història de vida breu com alguna de les que hem anat llegint en aquestes classes. Es tracta, però, que assenyalis quins són els principis que tens coberts i que indiquis si n’hi ha algun que creus que no se’t respecta.
Una vegada fet l’escrit, subratlla en color verd a quins principis pertanyen les teves consideracions.
Per exemple: Quan vaig néixer a …… ara fa ….. anys, els meus pares van tenir una gran alegria i van saber que m’estimarien. Quan em van dur a la guarderia, vaig fer molts amics i amigues i….

 

JOC

En una illa deserta
Surten tres nens i tres nenes a fer una petita representació davant de la resta de la classe, que observa. Als sis alumnes que ha sortit se’ls explica la història d’una família nàufraga que s’ha d’organitzar per sobreviure en una illa deserta.
Com que no saben quants dies o mesos passaran allà, s’han de repartir les feines. La llista de les coses que cal fer és:

  • Encarregar-se de buscar menjar
  • Encarregar-se de cuinar
  • Vigilar l’illa
  • Explorar l’illa
  • Pescar
  • Cosir la roba
  • Construir una casa
  • Escombrar amb una branca de palmera
  • Fer una foguera
  • Pujar als arbres per agafar fruita
  • Prendre el sol mentre es fa el dinar
  • Parar la taula
  • Jugar a futbol amb un coco
  • …….

Els sis que eren a fora entren i s’organitzen. Els observadors miren amb ulleres violetes si les tasques són igualitàries o encara estan carregades del prejudicis de gènere. Anoten el que els sembla just i el que encara hi ha per millorar. Quan acaba la representació,, s’estableix un diàleg sobre l’organització i el repartiment de les tasques.

Reflexió:

  • Com s’han organitzat?
  • Se’n sortiran?
  • Han adoptat els típics paper noi / noia? Tan si diuen que si com si diuen que no, es demana:
  • Per que ha estat així?
  • Qui col·labora i qui ajuda?
  • És el mateix?

 

ANALISI DE CASOS I SITUACIONS

a. Un dia de cada dia
Compara una jornada diària, pas a pas, elaborant una mena d’agenda, d’un nen o nena que assisteix a una escola, per exemple tu mateix, i la d’un nen o nena sotmès a explotació laboral.

Jo L’infant que treballa
Hora de llevar-se
Esmorzar
Matí
Migdia
Primeres hores de la tarda
Captard
Sopar
Vespre
Nit

Sense qüestionari, obrir un debat sobre les nostres reflexions.

b. Qui és responsable de garantir-los?
Cal que ens adonem que, en mesura diferent i segons la dimensió i complexitat del dret, tothom hi ha d’intervenir.

Jo Família Societat Govern
Gaudir d’aigua i aire nets
Ser estimats
Jugar i gaudir
Un nivell de vida digna
La intimitat
Tenir amics
Estar informats
Rebre una bona educació
No ser discriminats
Ser protegits
Practicar la nostra religió
Tenir una bona salut
Poder anar a l’escola
….


c. Nens i nenes o joves abandonats
Posa algun exemple d’abandonament. Cerca en les notícies del diari o del telenotícies alguna notícia referent a nens i nenes abandonats. Abandonar és deixar, desemparar una persona. És descuidar-la, apartar-se d’ella, no tenir-la en compte, avorrir-la o ignorar-la.

Abandonar
Abandonar és a desemparar com emparar és a…
Abandonar és a descuidar com tenir cura és a…
Abandonar és a oblidar com acollir és a…
Abandonar és a ignorar com acceptar-és a…
Abandonar és no voler com voler és a…
Abandonar és desestimar com estimar és a…
Abandonar és a descuidar com cuidar és a…
Abandonar és a desassistir com assistir és a…

 

MIRAR

Comenta aquestes imatges, tal com s’ha fet al llarg del curs.

J. Bastein Lepage. Res a fer, 1882
J. Bastein Lepage. Res a fer, 1882
Peter Hansen. Nenes jugant, 1908
Peter Hansen. Nenes jugant, 1908
Camile Corot. Mare asseguda prop de la seva filla,1866
Camile Corot. Mare asseguda prop de la seva filla,1866
Wislow Homer. Encantats, 1874
Wislow Homer. Encantats, 1874
Magnus Enckel. Nen amb calavera, 1893
Magnus Enckel. Nen amb calavera, 1893
Anònim. Infants jugant, 1887
Anònim. Infants jugant, 1887
Tadeusz Makowski. Banda de nens, 1922
Tadeusz Makowski. Banda de nens, 1922
Albert Anker. Passeig de l’escola, 1872
Albert Anker. Passeig de l’escola, 1872

Reflexió:
Podeu fer grups i triar cada grup un quadre o bé mirar-los tots junts
En part serveixen les preguntes que fèiem a l’inici de cada principi, però també en podeu afegir altres segons cada quadre. Preguntes com ara:

  • Quina edat aproximada li faríem al o a la protagonista?
  • Qui deuen ser les persones que hi ha als quadres?
  • Què estan fent?
  • Com penses que se senten?
  • A quin principi correspondria cada quadre:
Quadre Principi
Res a fer
Nenes jugant
Mare asseguda prop de la seva filla
Encantats
Nen amb calavera
Infants jugant
Banda de nens
Passeig de l’escola

 

ESCOLTAR

Cançons
Proposem aprendre aquestes cançons:

a. Tots els nens del meu carrer
Lletra de Josep Maria Espinàs.
Cancó tradicional alemanya: Cada dia al dematí
Toni Gimenez

Els infants del meu carrer
volen jocs, volen somriure;
Els infants del meu carrer
volen créixer i viure bé.
Un company per fer tabola,
una casa i una escola.
Els infants del meu carrer
volen créixer i viure bé.

Els infants de la ciutat
volen pares ben alegres;
Els infants de la ciutat
volen pau i germandat.
Si la pau sempre fa falta,
ho direm amb veu ben alta.
Els infants de la ciutat
volen pau i germandat.
Els infants cantem cançons
perquè els homes ens escoltin;
els infants cantem cançons
perquè els homes siguin bons.
Si cantant el pit s’eixampla,
també el cor es fa més ample.
Els infants cantem cançons
perquè els homes siguin bons.
Cada infant del meu país
obre els ulls amb esperança;
cada infant del meu país
té el desig de ser feliç.
I que es pugui fer una vida
cadascú a la seva mida.
Cada infant del meu país
té el desig de ser feliç

Reflexió:

  • Què ens diu la lletra?
  • Què ens transmet la música?
  • Esteu d’acord amb el que diu?
  • Segur que sí, doncs, ànims i a cantar-la ben fort!

Escoltar-la aquí

 

b. Tinc una llum al cor
Gospel.
Adaptació: X. Boix, Dalmau, Raventós i Bosch

Tinc una llum al cor
que vull deixar brillar (3v)
cada nit (4v)
perquè vull que brilli ben fort.
Dilluns em dóna el do de l’amor,
dimarts la pau ja m’ha entrat al cor,
dimecres diu: no perdis mai la fe,
dijous d’una alegria n’era ben ple,
divendres diu: ves fins al final
dissabte em fa denunciar el mal,
diumenge em diu, encén el teu cor
perquè vull que brilli ben fort!
Tinc una llum al cor…
Uns diuen: -Enreda a tort i a dret
Nosaltres volem jugar net.
Altres: -Deixa que bufi el vent!
Nosaltres que decideixi la gent.
Uns diuen que ara no és el moment;
creiem que sí, que ho és fermament.
Si veus un lloc fosc, encén el teu cor
i veuràs que no estàs sol.
Tinc una llum al cor…

Versió Xesco Boix, escoltar-la aquí

Reflexió:

  • Què ens diu la lletra d’aquesta cançó
  • Què ens comunica el ritme?
  • Què ens suggereix per cada dia de la setmana?
  • Què vol dir “Tinc una llum al cor”?
  • Esteu d’acord amb el què diu?
  • Segur que sí, doncs, ànims i a cantar-la ben fort!

 

LLEGIR

El conte del meu cosí Xavier       

El meu cosí Xavier
aquest conte em va contar
una tarda després de dinar.

Hi havia una vegada un nen baixet
que volia créixer, per no ser petitet.
I va créixer tant i tant
que amb el cap al cel va arribar.

Llavors va pensar: “No vull ser tan alt,
que amb els meus esternuts
els núvols deixo muts. A més, els avions topen amb
les meves celles, i el sol em crema les orelles”.

I va tornar a fer-se baixet, baixet,
fins que va arribar a ser molt petitet,
De fet, era tant petit
com un mosquit.

Llavors va dir: “No vull ser tan baixet
perquè quan camino em trepitgen tots els bitxets.
A més, se’m fica la gespa als ulls
i, quan plou, una sola gota em mulla prou”.

Així que va decidir ser com era
i que tothom l’estimés d’aquesta manera.
I va preguntar a la gent, que li va contestar sincera:
“Tots t’estimem perquè ets molt bon nen”.

Això li va agradar, i es va posar molt content
i va ser molt feliç des d’aquell moment.
Així que recorda-ho tu també. Has d’estimar-te i
acceptar-te tal com ets, i compartir-ho amb la gent.

I aquest és el conte que el meu cosí Xavier
em va contar una tarda després de dinar.

Després de llegir el conte amb èmfasi o bé d’escenificar-lo ens demanarem:

Reflexió:

  • Què explica en Xavier?
  • Què ens ve a dir la història que explica?
  • Quina relació té la història amb els drets dels infants?

Font: Manos Unidas

 

CURTMETRATGE

La capsa (The Box)

Veure a Vimeo


Veure a YouTube
Durada: 6’48’’

És història animada d’un dels milions de nens de la guerra. Es basa en la vida feliç d’un nen que és alterada per la guerra i li comencen a sorgir dificultats. La caixa primer és una casa de joguines, després un lloc per refugiar-se en un campament de refugiats ple de perills i, finalment, esdevé un vaixell que navega cap a l’esperança.

Reflexió:

  • Què explica aquest curt?
  • De qui parla? Què li passa? On es troba?
  • Com  és la vida que imagina?
  • Quin significat té la capsa en la història?
  • Pots imaginar-te en una situació semblant?
  • Quins principis dels Drets dels infants creus que es vulneren?

 

TREBALL PERSONAL

INDIVIDUAL

Un haiku
Escriu un Haiku sobre un dels drets que sigui important per tu. Busca com es fa un Haiku i procura condensar tot el que penses sobre un dret de manera continguda. En triarem 10, els més representatius, i els penjarem a l’aula.

PER PARELLES

Il·lustrem un principi
Els alumnes, per parelles, trien un principi de la Declaració, el que més els hagi cridat l’atenció, i busquen material gràfic -revistes, diaris, Internet, publicitat, etc.- i preparen un pòster. El pòster ha de contenir: Títol clar amb una paraula o frase, la redacció simplificada del principi, una fotografia, col.lage o fotomuntatge i una explicació de la relació entre les dues coses.

COL·LECTIUS

a. Sopa de lletres
Es proclamaran els deu principis de la Declaració, un per nen o nena. Entre tots i totes buscaran la paraula clau que resumeix l’enunciat complet. Faran una sopa de lletres amb les deu paraules resultants (proporcionar-los els requadres, que escriguin les paraules en horitzontal i vertical, i que omplin els buits amb altres lletres) que després intercanviaran per resoldre-la. També es poden fer dos grups.

b. Espot o vídeo clip filmat sobre els drets dels infants
En grups petits, inspirant-vos en alguns dels curtmetratges que hem vist al llarg de les sessions.  amb un mòbil o amb una càmera digital si en disposeu, i feu un espot breu en defensa dels drets d’infants i joves. Poseu-hi música i passeu-ho als companys. Amb tot el material, feu un recull i el passeu en alguna ocasió a tot el centre, al barri, a l’associació de veïns, al centre cívic, etc.

c. Enquesta
Preparar una enquesta per fer a companys de la mateixa edat. Cada alumne ha de realitzar 10 enquestes. Quan estiguin recollides les dades, es fa un buidatge i es comenten els resultats:

  •  Creus que els nens i nenes tenen drets?
  •  Qui ha de ocupar-se dels drets dels nens i nenes?
  •  Creus que en el teu entorn es respecten els drets dels infants?
  •  Què significa “nen o nena maltractat”?
  •  Què cal fer si se sap d’algun nen o nena maltractat “?

 

Entre tots

Proposar almenys 10 iniciatives per donar a conèixer els drets dels infants. De les 10 propostes escollir les més eficaces, originals, pràctiques, creatives, i dur-les a terme.

Què fer quan detectem que es vulneren els drets dels infants i joves?

Quan tinguem coneixement d’una violació dels drets dels infants i joves o quan ens afecta personalment, hem de tenir en compte un seguit d’estratègies per defensar-nos. Són les següents:

Denunciar la situació. Per fer una denúncia hem d'informar-nos completament de la situació, sense exagerar-la, sense incloure-hi informacions que no ens consten, sense afegir ni treure res als fets; així la denúncia tindrà més crèdit i serà respectada. La denúncia s'ha de presentar davant dels organismes oficials competents i de les organitzacions no governamentals (ONG).

 Informar l'opinió pública. No n'hi ha prou amb denunciar els fets davant de les autoritats. Cal fer conèixer la situació a l'opinió pública amb els mitjans que tinguem al nostre abast: diaris, ràdio, televisió, butlletins...
 
Reflexionar-hi amb la comunitat. És convenient reunir persones a la nostra tasca, família, centre on estudiem o amistats per dialogar sobre la situació denunciada, analitzar-la i buscar col·lectivament alternatives per afrontar-la.
 
Organitzar mobilitzacions pacifiques de pressió. Si els passos anteriors no són suficients per solucionar el problema, tenim el dret d'organitzar accions pacifiques de pressió. Per exemple, podem organitzar marxes, manifestacions en llocs clau, penjades de pancartes o cartells, etc. Aquestes estratègies s'han d'adequar a la situació denunciada, i hem de tractar d'involucrar la major quantitat de persones afectades i també els altres que se solidaritzin amb la nostra tasca.

 

Reflexió i avaluació final

Comença amb una breu revisió de com han anat les activitats en conjunt:

  • Ha estat interessant? En quin sentit?
  • Si les hagués de qualificar amb 4 lletres (A Excel·lent, B Notable, C Raonable, D Fatal), amb quina em quedaria?
  • Quina ha estat la informació més sorprenent que heu trobat? Per què?
  • Sou conscients de tota la informació que heu trobat?
  • Quins són els pros i els contres dels Drets?
  • Què caldria fer perquè fossin realment reconeguts?
  • Quines són les conseqüències de la seva no aplicació?
  • Teniu situacions properes a la vostra vida quotidiana on els drets són respectats i on no?
  • Com pots ajudar a promoure els Drets dels Infants i joves?

Proposar almenys 10 iniciatives per donar a conèixer els drets dels infants. De les 10 propostes, escollir les més eficaces, originals, pràctiques, creatives, útils, etc. i dur-les a terme.

 

AVALUACIÓ D’ACTITUDS

Al començament d’aquesta aventura amb els infants de primer vam aprendre quins eren els trets d’una comunitat de recerca. Ara és l’hora de veure si hem aconseguit el nostre objectiu. Tornem a posar la graella inicial per veure si de veritat l’hem aconseguit.

SI NO ?
  • En una comunitat de recerca no cal escoltar
2. Cal esperar el torn de paraula per parlar
3. Els nens i nenes han d’estar sempre d’acord X
  • Donarem  raons de les nostres opinions
5. Es donen torns de paraula i cadascú parla quan el moderador li dóna la paraula
6. Donarem el nostre parer sense haver escoltat altres raons X
7. Procurarem explicar-nos tan bé com puguem
8. Cadascú diu la seva i al final fem un resum. X
9. Procurem arribar a acords
10. Posarem exemples de les seves afirmacions
11. Cal arribar a acords X
12. Ens enfadarem si no ens donen la paraula. X
13. Donarem l’opinió sense dir per què X
14. Direm el primer que ens passi pel cap X
15. Acceptem els errors propis i s’assenyalen acuradament els que cometin els altres.
16. Parlarem sense pensar X
17. Farem preguntes
18. Podem tractar malament als companys X
19. Pensarem abans de parlar
20. Repetirem les idees que han dit els altres X

Reflexió:

  • Durant aquests anys hem acomplert el que era un desig a primer de primària?
  • Quins són els punts forts d’aquesta classe?
  • Quins són els punts febles?
  • En què he contribuït jo a crear els punts forts?
  • En quins casos he frenat el creixement del grup?
  • Què hagués pogut fer per empènyer un xic més en l’aspecte comunitari?
  • Què hagués pogut fer per empènyer un xic més en l’aspecte de recerca?