Mirada no violenta

Internet pot ser un perill

Totes les xarxes socials exigeixen una edat mínima per ser-hi, normalment no ho tenim en compte, però en cas de no complir poden eliminar-nos el perfil en una xarxa social. Cada país ha fet lleis per ordenar el seu accés. A Espanya està regulat en l’art. 13 del Reial Decret 1720/2007, de 21 de desembre, que fa referència a la protecció de dades de caràcter personal, i estableix que es pot procedir al tractament de les dades dels majors de catorze anys amb el seu consentiment, o amb la tutela dels pares o tutors. Per això, no és legal l’ús d’aquestes xarxes socials a menors de 14 anys i està prohibit que es registrin sense el consentiment previ dels seus tutors legals. Els nens i nenes i adolescents poden estar presents a la xarxa sota supervisió en:

13 anys

  • WeChat: servei de missatgeria
  • Twitter: servei de microblogging.
  • Tumblr: plataforma de microblog per compartir textos, imatges, enllaços, àudios, cites …
  • Pinterest: plataforma per compartir imatges.
  • Reddit: lloc web marcadors socials i de notícies.
  • Snapchat: missatgeria efímera. Les imatges i missatges són accessibles durant un període de temps curt.
  • Foursquare: servei de localització.
  • Youtube: lloc web per compartir vídeos.
  • Flickr: emmagatzemar, ordenar, buscar, vendre i compartir fotografies o vídeos en línia.
  • Tik Tok: aplicació per crear i compartir vídeos curts
A partir de 13 anys amb permís patern:

  • Youtube
  • Wechat
  • FourSquare
  • Flickr

Amb 14 anys:

  • Instagram: aplicació per compartir fotografies i vídeos.
  • Facebook: xarxa social per compartir tot tipus de contingut.
  • WhatsApp: aplicació de missatgeria instantània.

Amb 16 anys:

  • LinkedIn: xarxa social professional orientada a empreses.

Tot i així el problema de les xarxes socials i els menors és que encara que la persona tingui 14 anys és molt fàcil que creïn un compte falsejant les seves dades, indicant una edat superior a la que té o creant un perfil amb un altre nom.

Reflexió:

  • Ho sabíeu?
  • Esteu en alguna xarxa que no us correspon per edat?
  • Sabeu que us pot portar molts problemes legals tant a vosaltres com als vostres pares?
  • Per què creieu que hi ha aquesta limitació d’edat?

 

Què fem a les xarxes socials?

Als nens i nenes que comencen a usar internet i no estan al cas de la legislació o no en fan cap cas, cal mostrar-los hi que en poden ser víctimes. Amb certa ingenuïtat expliquen qüestions personals, ja sigui sobre horaris, companyies, excursions, amics. Cal ser prudent amb el que es comparteix i amb qui es comparteix. Atenció al que diem i a qui ho diem. Com que sembla que estiguem sols davant del teclat i en forma d’anonimat, ens atrevim a escriure comentaris o a expressar opinions que poden ser ofensives sigui en el camp de la política, la religió o algun esport o espectacle. Amb l’afany de tenir seguidors o de ser populars, de vegades afegim contactes que no coneixem gaire i això pot esdevenir un perill, ja que persones desconegudes entren a formar part de la nostra vida familiar.

Cal tenir molta cura de les imatges que pengem a les xarxes perquè un dia es podrien girar en contra nostra. Ni imatges pròpies ni dels amics o amigues en situacions compromeses. Cal un respecte estricte a la pròpia intimitat i a la dels altres. Si tu no et respectes, no esperis que ho facin els altres.

Respondre individualment aquestes preguntes. Després, compartiu les respostes amb el grup i reflexioneu quin sentit tenen i quins perills poden comportar:

  • Als vostres contactes heu afegit de vegades persones que no coneixíeu?
  • Teniu penjades fotos que no voldríeu que veiessin els vostres pares?
  • Qualsevol persona pot veure i retocar algunes de les fotos que teniu penjades?
  • A Internet feu, dieu i mostreu  el mateix que faríeu a la vida real?
  • Teniu en compte que la manera de parlar no disgusti ni ofengui els altres i sigui amable?
  • És correcte agafar textos, vídeos, fotos fets per altres i penjats a Internet sense demanar-los permís ni esmentar qui ho ha fet?
Algunes precaucions que cal tenir a  Internet perquè ningú no es pugui apropiar de les nostres dades personals. Les  cinc normes bàsiques són: 
 1. Comunicar-nos amb els altres de forma amable i respectuosa. 
 2. Protegir la nostra informació privada i la dels altres. 
 3. Evitar d’intervenir en els casos de ciberassetjament. 
 4. Intervenir a les xarxes de manera assertiva, respectant les idees i opinions.
 5. Si copieu alguna idea d’un altre, cal citar la font. És a dir, donar els noms  dels autors quan utilitzem les seves obres.

Ordena per importància les normes anteriors  i compara la teva tria amb les dels altres.

  • Per tu quina és més important?
  • I pel grup?

Amenaces “online”

1. Pàgines de contingut inapropiat. Un dels perills més comuns quan un menor navega per Internet és que accedeixi a material que no és adequat per a la seva edat, ja sigui de caràcter sexual, violent o relacionat amb temes com les drogues, les armes, els jocs d’atzar etc. Els nens i nenes poden topar-se amb aquest tipus de continguts mentre busquen informació, juguen o miren un vídeo, en aparèixer sovint en forma de banners, pop-ups o enllaços publicitaris que els deriven cap a d’altres pàgines web.

2. Ciberassetjament. L’assetjament entre iguals o bullying s’ha estès del centre escolar al món virtual. L’accés dels infants i adolescents a ordinadors, mòbils i tauletes amb connexió a Internet facilita les agressions en qualsevol moment i en qualsevol lloc i, a més, amb una possibilitat més gran d’anonimat. Aquest tipus d’assetjament es realitza a través de missatges de text o correus electrònics, imatges, vídeos i d’altres publicacions ofensives en xarxes socials. Hi ha moltes webs que proporcionen informació sobre les claus per detectar i prevenir el ciberassetjament, com ara ciberbullying.com, a més de guies que recullen consells per a pares i educadors.

3. Grooming. Fa referència a les pràctiques online d’adults que tracten de guanyar-se la confiança dels menors per tal d’aconseguir imatges de caràcter sexual, assetjar i, fins i tot, explotar sexualment. Té una relació molt estreta amb la pornografia infantil i la pederàstia a Internet. Un web amb consells i recursos per tractar aquest tema amb els fills i prevenir-los contra els ciberdepredadors és: internet-grooming.net. A més, davant de qualsevol problema d’assetjament sexual en línia, es pot recórrer al Grup de Delictes Telemàtics dels Mossos d’Esquadra o a d’altres cossos de seguretat.

A quina d’aquestes amenaces al·ludeixen aquestes frases:

Contingut inapropiat Ciber-
assetjament
Grooming
M’entren cookies d’adults
Un contacte m’acaba de demanar una foto tota nu o nua  

 

En el blog de la classe algú diu que he copiat a l’examen perquè soc imbècil  

 

Si no li dono diners penjarà la foto de quan estava begut o beguda  

 

Un noi que diu que té la meva edat em demana amistat, però de la manera que escriu diria que és més gran  

 

 

El meu amic internauta em diu si vull adreces de webs sobre sexe  

 

A la xarxa estan escampant que vaig bruta, faig pudor i no em canvio mai la roba interior  

 

4. El sexting, aquest el treballarem específicament al Principi 9 de Mirada violeta

  • Coneixies aquests perills?
  • Per què són perills?
  • Quines conseqüències tenen?

Per saber-ne més:

Els 9 tipus de Violència on line

Vídeo: No seas estrella

Durada: 3,17