Música

LA CALÚMNIA
de Rossini de Il barbiere de Seviglia.

La calúmnia és un airet,
un ventijol força gentil
que insensible, subtil,
lleugerament, dolçament,
comença a remorejar.
A poc a poc, arrossegant-se,
a cau d’orella, sibil·lant,
llenegant, va brunzir
a l’orella de la gent
s’introdueix destrament
i estamordeix i infla
el seu cap i el seu cervell.
En sorgir de la boca
va creixent l’enrenou,
a poc a poc va prenent força, vola d’un a un altre lloc;
sembra el tro, la tempesta
que al mig del bosc va xiulant,
embarbussant-se,
fins a glaçar-te d’horror.
Finalment surt de mare i rebenta,
es propaga, es duplica
i fa una explosió
com el tret d’un canó,
un terratrèmol, un temporal,
un avalot general
que fa ressonar l’aire.
I el calumniat mesquí,
envilit, trepitjat,
per tothom flagel·lat,
tindrà sort si es pot morir.

 

Pots sentir-la aquí

i aquí

Trobaràs molts altres vídeos de YouTube.

Reflexió:

    • A quins elements compara el sistema de calúmnies?
    • Té a veure la calúmnia amb els rumors?
    • Perquè algú engega una calúmnia?
    • Ens indica quina actitud hem de prendre davant certes informacions?