Activitats

MIRAR

Mary Cassat. Nena en una poltrona blava, 1878
Mary Cassat. Nena en una poltrona blava, 1878
Murillo. Nens menjant raïm i meló, 1670
Murillo. Nens menjant raïm i meló, 1670
Anònim. Salvada, 1860 
Anònim. Salvada, 1860

Reflexió:

  • Observa atentament cada un d’aquests quadres des de la perspectiva de si es tracta de nens i nenes que necessiten ajuda o protecció o els qui us sembla que ja en gaudeixen.
  • En petits grups parleu-ne i mireu si heu coincidit o no.
  • Cada grup dirà en veu alta quins són els criteris que ens han guiat en la decisió.
  • Algun dels quadres mostra alguna situació que avui dia també passa?
  • Què ens diu cadascun dels quadres sobre la protecció i la desprotecció?

 

ESCOLTAR

Cançó

Benvingut (de l’espectacle Karibú)

M’és igual si vens del Sud, de l’Oest, de l’Est, del Nord
Si tens un color de pell blanc, negre, groc o marró
Avui jo voldria dir-te amb la mà posada al cor
Benvingut a casa teva tu que portes un tresor
Eoaio! Eoaio!
Eo eo aio! Eo eo aio!

T’obriré de bat a bat casa meva i el meu cor
Perquè entrin noves aromes, melodies i colors
Viure la diversitat…això sí que és una sort
Tenir a l’abast de les mans mil trossets tots d’un sol món

Eoaio! Eoaio!
Eo eo aio! Eo eo aio!
Karibu…
Marhabban…
Dobro dosli…
Ongi etorri…
Huan ying…
Benvingut…

La podeu escoltar aquí


Reflexió:

  • D’on són aquestes expressions de benvinguda?
    Karibu… ( swahili )
    Marhabban… (àrab)
    Dobro dosli… (serbocroata)
    Ongi etorri… (basc)
    Huan ying… (xinès)
  • En sabeu algun altre?
  • Comenteu el vers:Viure la diversitat…això sí que és una sort”
  • Quina relació té la cançó amb el vuitè principi dels Drets dels infants?

Música clàssica

Claude Debussy: La caixa de joguines. Ballet per a piano que posteriorment es va orquestrar:

1. Preludi

2. El magatzem de joguines

3. El camp de batalla

4. La pastora

5. Després de la fortuna

6. Epíleg

LLEGIR  

Relat: El món no desapareix
de Youssef El Maimouni
(Coma-ruga, ex-monitor de l’esplai Zig-Zag del Vendrell)

El món no desapareix quan tanco els ulls, però ara ja no em fa por obrir-los. Al meu voltant hi ha tot de gent espantada, nens plorant de gana, persones ferides, cues davant de les llistes penjades amb els noms dels desapareguts, altres demanen menjar, medicaments, aigua… Homes i dones vestits de blanc i amb estris a les mans parlen dels pacients nombrosos. La mare, la meva germana i jo fa més de deu dies que vam arribar aquí. És un lloc desconegut, ple de rostres que no havíem vist mai, però a la vegada tots ens assemblem, compartim la mateixa mirada, la dels que fugim dels trets, de les explosions, dels morts. De la guerra. He oblidat quan va començar aquest conflicte, i encara avui ningú no em vol explicar res, diuen que els nens no podem sentir certes històries. Jo no vull saber-ne, d’històries, només necessito entendre per què els homes es fan mal entre ells mateixos. La mare, una vegada, me’n va parlar, però abans em va fer prometre que no li tornaria a demanar per la guerra fins que s’acabés. No em va quedar altre remei que acceptar la seva proposta, ja trobaria una altra forma d’esbrinar tot allò que volia. Vaig fer-li que sí amb el cap, i ella, primerament, em va dir que era difícil que hi hagués algú que tingués una resposta a la meva pregunta, perquè cap motiu no és suficient per matar una persona només perquè pensa de manera diferent. Va continuar parlant de fets que havien ocorregut feia molt de temps, però jo ja no entenia res i vaig perdre el fil.
Ara només sé que trobo a faltar la vida que tenia abans de la guerra: l’escola, els deures, enfilar-me als arbres per menjar-me’n els fruits, jugar amb els veïns pels carrers del poble, anar a comprar llet per esmorzar, dormir al meu llit… Trobo a faltar tots els coneguts, tots els amics, tots els familiars que han mort sense cap causa natural. Em manquen tot de petites coses quotidianes que mai no hauria pensat que les trobaria a faltar. He perdut la por a obrir els ulls, sí, però encara no sé com serà la meva vida després de la guerra. Encara no sé quantes coses he perdut, només sé que he guanyat una incògnita, un dubte, una pregunta sense resposta: per què?

Font: Vet aquí els vostres drets

Qüestions:

  • Qui parla?
  • On es troba?
  • Què hi ha allà?
  • Com hi ha anat a parar?
  • Està sol o sola? És un nen o una nena?
  • On deu ser el pare?
  • Què ha deixat enrere?
  • Pots imaginar-te de viure una situació com la que s’explica?
  • Què té a veure aquest relat amb el Principi 8?
  • Quin altre títol posaries al relat?

CURTMETRATGE

Malak y el barco

Malak and the Boat és el primer curtmetratge de la sèrie Unfairy Tales, en què Unicef mostra històries reals de nens refugiats sirians. En aquest cas la protagonista és la Malak, una nena de 7 anys que explica els horrors del seu viatge en vaixell per fugir de Síria.

Durada:3:16
Subtitulada en castellà

Reflexió:

  • De què va el curt?
  • Què hi passa?
  • De qui parla?
  • Com comença
  • Com acaba?
  • Et pots imaginar de viure una situació semblant?
  • Com relaciones el principi 8 i aquest curtmetratge?

La historia de Hawa

Des del campament de Dadaab a Kenya, el corresponsal d’UNICEF Thomas Nybo recull el testimoni d’una refugiada somali de 13 anys que ha trobat la força a l’escola i defensa l’educació.

Durada:2:16
Subtitulada en castellà

Activitats:

Podeu buscar informació a internet sobre aquestes nenes refugiades.
Situeu en el mapa Síria i Somàlia, i esbrineu què hi està passant.

Reflexió:

  • Què tenen en comú aquets vídeos?
  • En quina situació es troben les dues nenes?
  • Com era abans la seva vida?
  • Com imagines que serà en el futur?

Per saber-ne més

En defensa dels infants refugiats. Fedaia