Mirada violeta

Deu països en els quals néixer dona és realment un malson

Photo: A. Majeed, AFP
© Majeed

Experts internacionals han seleccionat 10 països reconeguts com els pitjors per a la vida i l’existència de les dones, en els quals la discriminació és un fet corrent i acceptat.
Probablement en cap època de l’existència de la humanitat ser dona ha estat una tasca o missió fàcil. Però potser et sorprendràs quan sàpigues que, el dia d’avui, hi ha llocs al món on les dones són objecte de violència, repressió, exclusió i discriminació.

Afganistan
Les dones afganeses viuen de mitjana un any menys que els homes afganesos – uns 45 anys. Aquest país presenta un alt nivell d’analfabetisme entre les dones. La majoria de les nenes es casen abans dels 16 anys. El 85% donen a llum sense assistència mèdica i es calcula que cada 30 minuts una dona mor de part.

Guatemala
Les dones pobres de Guatemala s’enfronten a la violència familiar i a les violacions freqüents. També aquest país presenta un dels més alts índexs de SIDA del món.

República Democràtica del Congo
La guerra, amb més de 3 milions morts, també va empitjorar la condició de la dona. Diàriament, més de 1000 dones corren el risc de ser violades. El 57% de les dones embarassades pateixen d’anèmia, i cap dona del Congo, sense excepció, no pot posar una signatura en qualsevol document legal, sense el permís del seu marit.

Índia
El 39% de tots els adults VIH-positius a l’Índia són dones. El 70% pateixen regularment violència familiar. Cada 29 minuts, una dona és víctima de violació. Al segle XX, més de 50 milions de nenes índies van ser assassinades, i 100 milions de dones i nenes han estat objecte de tràfic humà. El 44,5% de les nenes al país es casen abans de complir 18 anys.

Iraq
Iraq és un veritable infern per a les dones. El país que en altre temps va tenir les més altes taxes d’alfabetització de dones entre els països àrabs, avui es troba al seu nivell més baix. A la fi del 2014, els militants del «Estat islàmic» van executat més de 150 dones que es van negar a participar en el «jihad sexual», forma de prostitució encoberta amb matrimoni temporal.

Mali
A Mali, un dels països més pobres del món, la majoria de les dones han passat per la dolorosa mutilació genital. Moltes nenes aquí són obligades a casar-se a una edat molt jove, i una de cada deu mor durant l’embaràs o durant el part.

Pakistan
En algunes àrees tribals d’aquest país, per imposar un càstig per delicte del marit, violen la seva dona. Són habituals els assassinats i crims d’honor. En caure sota la influència de l’extremisme religiós, atacaven les  dones-polítics i les defensores dels drets humans. No hi ha lleis contra la violència domèstica, i per això el 90% de dones són víctimes de maltractaments, i el 82% de les dones guanyen menys que els homes.

Somàlia
La guerra civil va canviar radicalment la situació de les dones. El 95% de les nenes són violades, entre els 4 i els 11 anys. Només un 7,5% dels escons al parlament d’aquest país són ocupats per dones. I el només el 9% de les dones embarassades a Somàlia tenen l’oportunitat de rebre l’atenció mèdica.

Sudan
La situació de les dones a l’oest del Sudan. Al llarg dels segles, les dones en aquestes terres han estat segrestades, violades, desallotjades per la força. Des de 2003, més d’un milió de dones han estat assassinades al Sudan.

República del Txad
Les dones al Txad pràcticament no tenen drets. La majoria de les nenes són casades a 11-12 anys. Les dones que viuen al camp de refugiats, a l’oest del país, estan exposats diàriament a la violació i altres formes de violència. Fora dels camps, tampoc hi ha lloc segur per a elles: són perseguides per membres de grups armats d’oposició, bandits i forces de seguretat del Txad.

Xina
Des del ventre matern, les xineses s’enfronten a la discriminació. Tot i que en la legislació del seu país es prohibeix l’avortament selectiu, els números revelen que segueix sent molt comú negar-li a una nena el dret de néixer, ja que hi ha una gran desproporció pel que fa a la xifra d’homes que neixen.

Reflexió:

  • Nois i noies, podeu imaginar la vida que tenen les dones que viuen en aquests països?
  • Quin paper fan els homes, com a legisladors i companys, en aquests països?
  • Creieu que són satisfactòries les relacions que s’estableixen entre homes i dones?
  • Per què no es rebel·len les dones que viuen en aquestes condicions?
  • Tant nois com noies, acceptaríeu unes condicions de vida com les que es dibuixen en aquests resums breus?

TEXT

Els països que discriminen menys les dones tenen un major creixement econòmic
   
Els països que promouen els drets de les dones gaudeixen de menors nivells de pobresa, menys corrupció i major creixement econòmic, segons un informe recent del Banc Mundial. “Les desigualtats de gènere estan íntimament associades amb la pobresa”, afirma l’autora del document, Elizabeth King.
   
 Quan les diferències entre homes i dones en àrees com l’educació, l’ocupació i els drets de propietat es redueixen, també ho fan fenòmens com la malnutrició i la mortalitat, diu el Banc Mundial. “Les proves en aquest informe mostren que l’educació, la salut, la productivitat, les finances i el govern funcionen millor quan hi participen les dones”.
 
 Segons l’estudi, si l'Orient Pròxim, Àfrica i el sud d’Àsia haguessin seguit les polítiques positives en l’eliminació de la desigualtat que han seguit alguns països del sud d’Àsia des de la dècada dels 60, el creixement de la seva economia hauria estat entre un 0,5 i un 0,9% més gran cada any. 
 
 L’informe recomana als països amb alts nivells de desigualtat que adoptin mesures concretes per garantir els drets de les dones en l’accés a la terra i a altres propietats, així com el disseny d’infraestructures i serveis, com l’aigua, el transport, l’educació, la sanitat i el finançament, de forma que responguin a les necessitats de les dones. Unes altres mesures haurien d'incloure l’eliminació de la discriminació en el treball i l’augment de la participació política.

Reflexió:

  • Si el text reflecteix la realitat – i el Banc mundial no està per bromes- què ens ve a dir aquest informe?
  • Quins aspectes esperançadors revela l’estudi?
  • Quines opcions hi ha per adaptar mesures que garanteixin els distints drets de les dones?