Grans temes

EL TREBALL

El treball es pot considerar com una simple manera de guanyar-se el pa o com un dels aspectes més importants de la vida. Com un càstig o com una forma privilegiada d’exercir la creativitat: com un deure o com una gran oportunitat. A la vida trobem diversitat de treballs i també de formes de fer-los, trobem persones que treballen amb il·lusió i persones que no tenen interès en el que fan. Això no depèn només del tipus de treball, també de l’actitud personal i de com encaixa amb les possibilitats de la persona.

Treball

A mesura que canvia l’economia mundial, canvia el caràcter del treball en el món. Per exemple, en els països desenvolupats, la industrialització va comportar el creixement de les ciutats i actualment ha disminuït el nombre de persones que es dediquen a cultius agrícoles. La possibilitat de feina es concentra a les indústries i serveis de les grans ciutats. Quan a l’entorn no hi ha feina, la gent  busca fora del país.

Per què cal treballar?

  • Per què creus que la gent treballa?
  • La gent treballa només per guanyar diners?
  • Creus que està bé treballar el mínim per sobreviure?
  • Hi ha feines millors que altres?
  • Quina feina no faries mai?
  • Quina feina voldries fer?
  • Quins són els criteris òptims que tindries per a escollir una feina?

Quina feina?

La selecció entre diferents tipus de treball és una qüestió a la qual haurien de  plantar cara molts alumnes en acostar-se a l’edat adulta.

Portar a classe a una sèrie de persones que treballin en diferents ocupacions perquè parlin amb els alumnes és una bona forma d’ampliar els seus horitzons. No obstant això, encara és millor dur els alumnes a diferents entorns de treball perquè vegin per si mateixos com funcionen. Possiblement, pregunti als alumnes quins tipus de treball els interessa i organitzi excursions.

Vida laboral

Descriure un ambient de treball, –per exemple una fàbrica, una plantació o una granja-, on els treballadors han decidit presentar un cert nombre de reclamacions als propietaris o administradors. Volen tenir més influència en l’administració de l’empresa. Volen a més salaris millors, prestacions de malaltia o accident majors, més seguretat en el lloc de treball, la possibilitat d’establir un programa de perfeccionament i períodes de descans més llargs.

Activitat

Es divideix la classe en dos grups: treballadors i funcionaris. Faci  que negociïn i que cada part enviï delegats que després presentin  informes. Remeti als alumnes als convenis de la OIT per a la  informació pertinent sobre els drets dels treballadors.

Repetir l’exercici invertint els papers.

La història de Sara

Encara que és de nit, Sara, als seus dotze anys, s’aixeca del llit, en un barri obrer d’una ciutat mitjana. La seva mare ja se n’ha anat, perquè comença a treballar encara abans que ella. Amb els ulls encara mig tancats es troba al menjador amb el seu germà Lluís que s’està preparant l’entrepà del dinar. Lluís és quatre anys més gran i ja està fet tot un home. En Lluís surt de casa mig saludant i la Sara es vesteix ràpidament i es dirigeix a la parada de l’autobús. Com que la barriada és a un extrem de la ciutat,  d’entrada va gairebé buit però es va omplint a mesura que s’acosten al centre. Comencen a distingir-se els grans edificis del centre de la ciutat i, a poc a poc, el trànsit va augmentant. Després d’un trajecte de més de mitja hora, baixa i entra en un taller de confecció des d’on no es veu res, ni el carrer ni la llum natural, ni res de res. Només se sent el soroll de les màquines que, a mesura que passen les hores, gairebé et foraden el cervell. Quan surt d’allà, després de dotze hores de treball, ja no hi ha llum, ja no és de dia. Haurà d’esperar al diumenge per poder fer com els nens que van a escola i córrer i jugar pels carrers a la llum del sol.

Reflexió:

  • Creus que es tracta d’una situació fictícia?
  • Creus que es tracta d’una situació exagerada?
  • Saps d’algun lloc on passin aquestes coses?
  • Pots imaginar com seria la teva vida si estiguessis en la seva situació?
  • Què creus que podem fer nosaltres per a ajudar la Sara o a tantes Sares com ella?

Manca de treball: l’atur

Quan una persona no té feina, es diu que és a l’atur o desocupada. L’indicador més usat per conèixer el nivell d’atur d’una economia o d’un sector de la població és la taxa d’atur. Els governs intenten donar feina a la ciutadania que vol treballar, però atès que l’economia és dinàmica (les persones i les empreses canvien) un objectiu de 0% de la taxa d’atur no sembla possible.

Quines són les causes de l’atur

  • La primera causa és cultural. Aquí, la iniciativa és mal vista, a diferència de països amb una mentalitat més emprenedora.
  • La segona causa és l’economia submergida amb arrelament fort a la mediterrània. Això té dues connotacions negatives: feines no declarades a efectes fiscals i una malversació de la prestació d’atur en casos que realment no estan justificats.
  • Tercera causa, la mentalitat del subsidi. Mentalitat fins a cert punt raonable, ja que si treballes molt o poc acumularàs una pensió similar.
  • Quarta, excés de burocràcia per crear una empresa, per a la contractació, per a les relacions amb les administracions públiques, per a les cotitzacions de la seguretat social…

    Aquest atur s’anomena estructural. A diferència de l’atur conjuntural, l’atur estructural és permanent i obeeix a causes econòmiques profundes.

Adaptació de Causes de l’atur

L’escassa creació d’ocupació pública i els baixos ingressos de l’Estat, es deu realment a l’enorme poder polític i mediàtic dels rics i els grups fàctics (banca i gran patronal), que promouen polítiques fiscals regressives a la seva conveniència. A Espanya la majoria d’impostos prové de les rendes del treball.

Reflexió:

  • Quines mesures caldria emprendre per combatre les quatre causes de l’atur estructural?
  • Quin ha de ser el paper dels governs?

 

Conseqüències de l’atur

PSICOLÒGIQUES

  • Et fa sentir inútil perquè no et volen en els treballs. Depressions.
  • Mala relació familiar, complexos, baralles…
  • Ho sents tot d’una manera negativa.
  • L’aturat pot agafar mals costums, com les drogues i l’obesitat.

DEMOGRÀFIQUES

  • Si la taxa d’atur és elevada, la gent no vol tenir tants fills perquè no els poden mantenir o tenen por de no poder-ho fer.
  • La gent es casa més tard per la dificultat de trobar feina estable, diners i/o pis.
  • Pèrdua d’independència econòmica per part de la persona aturada.

SOCIALS

  • Buscar altres maneres de guanyar diners: prostitució, tràfic il·legal…
  • Quan el pare és el que és a l’atur i la mare no, es produeix un intercanvi de papers i els pares passen a cuidar-se de la casa i els fills.
  • Més atenció als fills.
  • Baixa el nivell de vida de la població.

ECONÒMIQUES

  • Pujada d’impostos, ja que tota la despesa pública només la paga qui treballa.
  • Baixa la demanda.
  • Baixa el nivell de vida de la població.
  • Baixa l’oferta, a conseqüència de la baixada de la demanda.
  • Famílies que no arriben a final de mes.

Aquestes són les conclusions que han arribat uns alumnes d’ESO i que la professora ha anotat.

Font: Pàgina de Núria Sarsanedas.

Reflexió:

Quins efectes té a nivell personal i col·lectiu l’atur?
Coneixes alguna persona que estigui en aquesta situació?
Quines d’aquestes conseqüències creus que són més greus?