Mirada no violenta

DIGNITAT

Tota persona té dret a la satisfacció dels bens indispensables per a la seva dignitat i el lliure desenvolupament de la seva personalitat, diu l’article 22.
I ens remet a la idea que cada ésser humà és únic, especial i irrepetible. Digne és allò que es considera estimable, notable, meritori, mereixedor de crèdit, que mereix ser lloat, exaltat, però també decent, íntegre, honrat.

a. Ús de l’adjectiu digne

Escriu les frases que hi ha a continuació substituint la paraula dignitat, però procurant que la frase tingui el mateix sentit:

  • Si et dignessis a escoltar, els entendries.
  • No ets digne d’aquesta distinció.
  • Aquest quadre és digne de ser mirat.
  • No s’ha dignat ni mirar-me.
  • És una persona digníssima.
  • I tant, és que no tens dignitat!
  • És indignant que et comportis d’aquesta manera.
  • És indigne d’aquesta família.
  • Has d’actuar dignament.
  • Si et dignes venir, ho veuràs.

b.Tractar amb dignitat

Anota situacions reals en què es tracta les persones amb dignitat i en què no. Per exemple:

  • Es tracta amb dignitat quan es demana l’opinió a algú que serà afectat per una decisió.
  • No es tracta amb dignitat  una persona que no es té en compte perquè té altres hàbits, altres costums diferents dels nostres.

Per saber-ne més

Si tens curiositat literaria o històrica busca algún fragment del llibre Discurs sobre la dignitat de l’home de Giovanni Pico della Mirandola (1463 – 1494) filòsof platònic i humanista italiÀ. Es tracta d’un manifest de l’humanisme renaixentista sobre les capacitats dels humans. És una síntesi d’un dels components centrals del pensament europeu. Llegit i reivindicat al llarg de generacions, és un referent indefugible, un clàssic que parla de la raó i de la llibertat.