Estat de la qüestió

LA INFORMACIÓ QUE REBEM

Cal tenir informació per poder opinar sobre un tema. Cal tenir idees clares per poder expressar-se adequadament. Per això és tan important la informació que hom rep; cal saber de qui es rep, com es rep i perquè es rep. Les notícies es transmeten ràpidament d’un punt a l’altre del món per la ràdio, la premsa, la televisió, … Així, avui, els humans podem estar més units. Ara bé, la informació és orientada per la manera de pensar i pels interessos dels qui la transmeten. Quasi sempre són els rics i poderosos els qui fan arribar les notícies. La gent pobra i els països que no són rics difícilment poden informar de les seves coses; generalment no tenen mitjans per fer sentir la seva veu. Tota la informació és donada pels poderosos, que controlen les xarxes de comunicació del món.

Revisem aquestes dades: El 80% de les informacions que circulen pel món procedeixen de les empreses informatives d’Estats Units d’Amèrica, Japó i Unió Europea; la major part de les imatges televisives procedeixen de les mateixes fonts.  Els Estats Units d’Amèrica controlen el 75% dels programes televisius d’Europa. A nivell mundial el sector de la informació mou anualment un bilió de dòlars, tant com el mercat de l’automòbil, del blat o de l’acer. La imatge que es té de molts països ha estat imposada pels poderosos del nord. Hi ha guerres, fam i desastres a molts llocs del món dels quals no se’ns informa. No es dona quasi informació de les guerres i conflictes actuals a Azerbaidjan, Burundi, Butan, Cambodja, Corea del Nord i del Sud, El Salvador, Filipines, Geòrgia,  Guatemala, Haití, Índia, Moldàvia, Myanmar, Papua/Nova Guinea, Perú, República Centreafricana, República del Congo, República Democràtica del Congo, Rwanda, Sàhara Occidental, Sierra Leone, Sri Lanka, Sudan, Tibet, Timor Oriental, Xina, Xipre, mentre que els conflictes on hi ha riqueses naturals o interessos de les grans potències són contínuament recordats: Algèria, Iemen, Iran, Iraq, Kurdistan pel petroli; Colòmbia, Israel, Mèxic per les finances nord-americanes; Iugoslàvia per la proximitat europea.

Font: G. Ramis: “Visca el món”. Ed. Moll. Palma, 1995   i   Gonzalo / Montes: “Las guerras olvidadas”. Ed.Acento.  Madrid, 1997.

Reflexió:

  • Per què és important tenir una opinió pròpia i poder-la expressar?
  • Quines dificultats troben avui  la lliure investigació i la difusió d’idees?
  • Per què hi ha gent interessada a controlar la informació?
  • Què opines dels mitjans de comunicació? Digues-ne valors i contravalors.
  • Com pots informar-te bé i expressar-te amb llibertat adequada?
  • Quin ha de ser el teu treball per influir positivament en l’opinió pública?

Mapa de llibertat de premsa al món

Reflexió:

  • Podem treure algunes conclusions de la lectura d’aquest mapa i dels gràfics que l’acompanyen.
  • Intentarem veure les diferències i semblances, els avantatges i les mancances.
  • Especialment caldria valorar les conseqüències que comporta la manca de llibertat d’expressió.