Jocs

JOC DE ROL: Fàbrica de samarretes
(Es llegeix la història amb atenció i sense cap prèvia.)

A un poble d'un lloc deprimit de l'Afganistan arriba una empresa que fabrica samarretes. La pensen instal·lar a una nau sense condicions, desprovista d'aire condicionat, bona il·luminació i ventilació, etc. Els polítics permeten que s'instal·li, argumentant que els beneficis que aportarà acabaran amb la fam i la pobresa del poble, i reben a canvi una suma substanciosa de diners. Els habitants d'aquest lloc, analfabets gairebé íntegrament, viuen en la més absoluta pobresa. Viuen de l'agricultura, però les seves terres s'han anat desertitzant per falta d'aigua.
La comissió que arriba de l'empresa, presidida per l'amo i director general, comença negociacions amb l'ajuntament (o estament similar) per a començar les obres.
L'empresa anuncia oferta pública d'ocupació, admet persones de totes les edats -inclosos infants, però no malalts - rendirien menys i li podrien contagiar els altres. Els salaris seran l'equivalent al menjar i poc més per als adults, les dones menys que els homes, i només el menjar per als nens i nenes de menys de 15 anys.
En poques hores apareix una multitud, formada majoritàriament per infants i dones, que fan cues per entrar a treballar: de 12 a 15 hores diàries, 7 dies a la setmana. Els que facin més de 50 samarretes per hora rebran un plus que els donarà per comprar 1 quilo de blat.
Al poble hi ha un noi de 17 anys que es rebel·la i intenta convèncer els seus conciutadans perquè no es deixin explotar. Convenç un grup i formen una mena de sindicat, provocant conflictes (assemblees, piquets, etc.) per exigir que ningú treballi per menys, com a mínim, un 1% del que l'empresa cobrarà després per la venda d'aquestes samarretes, a més d’altres reivindicacions. Els dóna suport una ONG que s'ha assabentat del problema i vol impedir no només que treballin en condicions gairebé d'esclavitud, sinó també que l'empresa s'assenti allà, perquè sostenen que el que cal promocionar és ajuda perquè facin el treball que sempre van fer (desenvolupar un sistema de regadiu, repartir les terres, ajuts econòmics per comprar abonaments i llavors, etc.) que els permetrà conservar els seus trets culturals i d'identitat. 

Acabada la lectura, l’alumnat s’organitza en 5 grups i a cada grup se li adjudica un rol.

Els rols es donen a l’atzar i són:

  • els enviats de l’empresa
  • els polítics del poble
  • diversos pares de família
  • representants de l’ONG estrangera
  • els adolescents que es rebel·len

Ha de quedar molt clar que no vol dir que s’identifiquin amb la postura que han de defensar, només han d’interpretar aquest paper. Els membres del grup parlaran sobre el seu paper i redactaran les característiques que descriguin millor els personatges del seu rol.
Cada grup nomena un representant, que exposarà breument davant la resta de la classe la seva postura en el problema, deixant clar quins són els seus interessos i intentant convèncer els altres.

L’objectiu és negociar la solució al problema, tenint en compte que cada grup de protagonistes intentarà aconseguir els seus objectius, però haurà de cedir en alguna cosa per arribar a acords; en cas contrari tothom en sortirà perjudicat.

La negociació dura mentre hi ha bons arguments. Quan veieu que decau, atureu-la, dient que cal arribar a un acord ràpid perquè les màquines per aixecar els barracons ja han arribat.

Reflexió:

  • Heu comprès millor la situació quan us heu posat a la pell d’algun dels protagonistes?
  • Heu fet el paper que volíeu o n’haguéssiu triat un altre?
  • Us heu sentit còmodes fent el paper que fèieu?
  • Creieu que els arguments d’uns i altres eren prou bons?
  • L’acord aconseguit a qui afavoreix més?

 

Reflexió més enllà del joc:

  1. Descriviu la “qualitat de vida” de la infància que pateix explotació laboral, pel que fa als aspectes següents:
    a. Nutriciób. Relació amb la família
    c. Relació amb altres nens i nenes
    d. Desenvolupament psicològic
    e. Salut física
    f. Habitatge i recursos materials
    g. Educació
  2. Anomena alguns països del món que creus que destaquen com a pitjors amb aquesta problemàtica. Podeu fer una recerca col·lectiva.
  3. Explica si l’explotació laboral afecta igual nens i nenes. En què podem observar diferències?
  4. Anomeneu diverses organitzacions internacionals que treballen pels drets de l’infant i per acabar amb les injustícies en el món. Pots explicar breument com treballen, a què es dediquen principalment?
  5. Feu una breu reflexió sobre les expectatives de futur que tenen per davant els infants que pateixen explotació laboral.
  6. Compara la teva vida diària amb la d’algun dels protagonistes de les històries reals que t’hem presentat. Fes una reflexió crítica sobre això.