Història de vida / Testimoni

Nabirye d’Uganda

“El meu nom és Nabirye Oliver i tinc gairebé 9 anys. Visc amb les meves quatre germanes i els meus dos germans en un petit poble al sud-est d’Uganda. La nostra casa encara no està acabada; té dues habitacions petites i un corral que està a l’espera que arribin les gallines.Vaig néixer cega però cada matí em llevo i em vesteixo sense ajuda de la meva mare. Durant el dia, ajudo a rentar els plats i a portar aigua.Quan vénen les meves amigues, juguem a saltar i a fet i amagar, però quan van a l’escola em quedo sola amb la meva mare.Quan tenia sis anys, vaig anar a l’escola i vaig aprendre a comptar fins a cent sense errors, però la meva família no tenia prou diners perquè hi seguís anant.Em sento trista quedant-me a casa quan totes les meves amigues se’n van”

Cal recordar que un terç de tots els nens i nenes sense escolaritzar té algun impediment. Sense educació, el cicle de la discapacitat i la pobresa no podrà trencar-se.

Reflexió:

  • Busca a Internet on és Uganda i alguns trets importants de la història recent del país.
  • Informa’t sobre les condicions econòmiques del país.
  • Què t’ha cridat l’atenció en aquesta història?
  • T’agradaria canviar la teva vida per la seva?
  • Què li caldria a Nabirye per millorar la seva qualitat de vida?
  • Creus que pots fer alguna cosa perquè millori la situació de nens i nenes com Nabirye?