Grans temes

DEMOCRÀCIA

La democràcia és una forma d’organització  política que té com un dels principals trets la participació, de manera que la presa de decisions respongui a la voluntat col·lectiva a través dels seus representants.
És una forma d’organitzar la vida pública d’un col·lectiu. És una forma de convivència social en la qual tothom és lliure i igual davant la llei . Parlem de democràcia directa quan les decisions són adoptades directament i  indirecta, o representativa quan la decisió és adoptada per persones que representen el col·lectiu.
Es parla de democràcia participativa quan les i els ciutadans es poden organitzar de manera que exerceixen una influència directa en les decisions públiques o quan es facilita a la ciutadania amplis mecanismes plebiscitaris.
L’any 2017, Espanya va quedar al lloc 19, en l’últim lloc dins de la llista de les plenes democràcies.

Reflexió:

  • Quin diries que és el dèficit democràtic de l’estat espanyol que es troba prop de les democràcies “defectuoses”?

LA DICTADURA, EL CONTRARI DE LA DEMOCRÀCIA

En el mapa, més de dos terços de tots els Estats contemporanis són similars a una dictadura. Totes les dictadures tenen tres característiques:

  • El poder és controlat per una persona o un grup petit de persones. A aquesta persona o persones cal prestar submisió.
  • El dictador i els seus partidaris escriuen les lleis de la manera que ells volen.
  • Hi ha mecanismes per controlar la informació, reprimir l’oposició i la resistència, i manipular el sistema polític per mantenir el poder.

Activitat:

Respon individualment si aquestes afirmacions són certes o falses:

  • En una dictadura el poble té el poder suprem
  • La dictadura té mecanismes per controlar la informació
  • En una dictadura les lleis s’interpreten arbitràriament
  • La dictadura és un poder controlat per una persona o un grup petit de persones
  • En una democràcia el poble té el poder suprem
  • Qui s’oposa a una dictadura creu que els seus drets no són respectats.
  • En una democracia tothom pot votar
  • En una dictadura no hi ha eleccions amb garanties

Després poseu en comú les respostes.

 

SUFRAGI UNIVERSAL

El sufragi universal consisteix a dotar del dret a vot a tota la població adulta d’un Estat, independentment de la seva raça, sexe, creences o condició social. Dit amb contundència: cada persona, un vot.

L’assoliment del sufragi universal s’ha donat a partir d’una evolució en la democràcia. Després de la Revolució Francesa, el poder polític va començar a estar a les mans de cambres de representants, per la qual cosa era necessari regular el sistema d’elecció. Així es va començar amb el sufragi censatari quan  només votaven les persones amb determinats requisits d’instrucció, renda i classe social; passant mes tard pel sufragi masculí (segona meitat del segle XIX), quan podien votar tots els homes que sabessin llegir i escriure. Fins arribar al sufragi femení (principis del segle XX), a la inclusió dels analfabets i gent de totes les races (segona meitat del segle XX).

Llista sobre les dates en les quals es va aconseguir implantar, per primera vegada, el sufragi universal amb un marge de més de 100 anys.

Buscar informació recent sobre el sufragi universal en el món

Reflexió:

  • Posa per ordre d’anys els països que van establir el sufragi universal.
  • Et sorprèn alguna data?
  • Quin és el país que primer va implantar el sufragi?
  • I el darrer?
  • Espanya quin paper hi fa?